Categoria: Ambiental
L’HORT – PASSAT O PRESENT
L’Hort
More PowerPoint presentations from Dolors Solano
Al llarg de la nostra vida fem un gran consum de fruita i verdura, no sabria quantificar en kg/persona.
La nostra generació lògicament té consciència d’on provenen aquests productes, però les noves generacions estan segurs que no es cultiven al supermercat?, reconeixen l’esforç que hi ha darrere de cada peça de fruita?, de cada verdura?, coneixen algunes de les eines antigues o actuals?.
Avui en dia que trobem productes de tot tipus en la botiga, saben quals pertanyen a una temporada o una altra?, saben que els preus desorbitats en ocasions, corresponen al fet de que ens venen productes que no corresponen a l’estació en què ens trobem?.
M. Angels ens presenta en aquest treball algunes accions bàsiques, per treballar un petit hort, si escau una mica més gran, ja que disposa d’unes hectàrees de terra per a cultiu personal.
No ens oblidem dels horts urbans que tant estan proliferant en aquests dies, canviant i omplint de color el mapa dels nostres terrats i balcons.
UNA CIUTAT SOTA TERRA
LES MASIES DE GAVA
EL BOSC I ELS SEUS ELEMENTS
El bosc i les seves peculiaritats
More presentations from Dolors Solano
Aprendre, coneixen, viure i gaudir, aquestes serien les definicions del per que ens agrada el bosc.
El bosc es molt més que plantes, arbres i sotabosc, es vida, cultura, el pulmó de la mara terra.
Hi ha cultures que adoren la terra, per que es font de vida, tan per els humans com per la gran diversitat de animals i de plantes que s’alimenten del seu entorn, tots depenem d’ella.
Però que fa l’esser humà front a aquest be comú?, Destruir-ho i intentar transformar-lo a la nostra semblança i adaptar-lo a les nostres necessitats, sense comptar amb el mal que fem.
Què quedarà per als nostres descendents?, diuen que la terra sense nosaltres es regeneraria molt ràpid, encara que el que realitzaria aquesta transició en un breu espai de temps és el mar.
El suport sobre el qual el bosc es desenvoluparia de nou canviària per descomptat, no és el mateix monticles de terra que de ciment, el ferro torna a la terra al seu estat natural, però el que està clar es que la vegetació ho cobriria tot d’una forma implacable .
Però no tot és negatiu, el bosc ens ofereix ombra, pau, tranquil•litat, coneixement, l’esser humà cada vegada es mes responsable i tendeix més a tenir cura del seu entorn, neixen conscienciacions al reciclatge.
I tot axó ho escric amb el cor ferit per els focs que cremant en aquest moment a un entorn tan nostra com es l’Empordà.
EL PARC DE MONTSERRAT: LLEGENDES I TRADICIONS
MONTSERRAT PARC NATURAL
More presentations from Dolors Solano
Al llarg d’aquest treball s’ha realitzat una exhaustiva recopilació de dades, així com l’integració d’un article personal d’un dels participants del projecte, imatges presses in situ i sobre tot ejercici en molt bona companyia, bona teca i algún agregat desconegut.
Així que em limitaré a parlar dels productes típics que podem trobar en la nostra visita a aquest lloc.
Abans de passar a la descripció que comentava voldria fer esment que aquest lloc (i és una opinió personal), té una atracció especial, com una mena d’imant que atreu tant a creients (òbviament) com a laics.
M’agrada pensar que hi ha un component molt important d’identitat catalana, i de curiositat per aquesta forma geològica que tenen els seus monticles i sobretot no oblidem la troballa de la Mare de Déu de Montserrat.
Us deixo aquesta web que m’ha semblat molt interessant, sobre aquest lloc i la cultura catalana en general: http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana
Comencem pel “mato”, “tomàquet de Montserrat”, “mel”, “aromes de Montserrat”, “cigrons”, “fruits secs”, “vins” i un llarg etcètera de productes.
Com bé va dir Josep Pla: «La cuina és el paisatge posat a la cassola»
Web: http://www.act.cat/wp-content/uploads/2012/06/CatalunaGastronomia.pdf
Ciudades Grafiteadas
Trabajo interesante sobre un tipo de “arte” que vemos reproducido en infinidad de lugares y soportes variados, pero somos capaces de captar el mensaje?, pensaba escribir algo nuevo al respecto, pero he pensado que dejaré el comentario que ya aporté al grupo que llevó a cabo este trabajo.
M. Dolors Solano: Todo y que este modelo de escritura se utiliza desde hace mucho tiempo, yo tomo conciencia de ellos a lo largo de mi adolescencia y a través de los comentarios de padres, familiares, adultos en general, obviamente los epitetos utilizados son “menos bonito” de todo, no entendia muy bien porqué, ya que habían algunos que a mí me gustaban, con esa edad (15 años) lógicamente no entraba en valoraciones como: gasto público, suciedad, paredes limpias, etc. y mucho menos en: arte, pintura, expresión social, escritura, tampoco conocía a los que empezaron a hacerse famosos. No me molesta ver un buen graffiti, todo lo contrario, intento comprender el mensaje que me envia la persona que lo ha hecho, e incluso creo que a estas alturas (56 años) soy capaz de diferenciar lo que es: un mural, una pintada, rotular o sencillamente ensuciar.
La adolescencia es compleja y actualmente creo que los jovenes carecen de identidad, quizás esta sea la forma que tienen de decirnos “oye que estamos aquí”, por lo tanto para mí el graffiti es una forma de expresión.
MASIES DEL PRAT
Segon lliurament del macro projecte “Masies del Baix Llobregat”.
Aquesta vegada ens parlen de les “Masies del Prat”.
Felicitats a l’equip, en aquest cas a Carlos Carrasco.
Aprofitant que es parla d’aquesta localitat propera a Cornellà, m’agradaria ressaltar dos productes autòctons de la zona, i són: el pollastre de pota blava i la carxofa del Prat.
El Prat és una de les poques ciutats que posseeixen dos productes amb denominació d’origen(DO).
El pollastre de pota blava: es coneix com Raça Catalana del Prat, les seves característiques: potes blaves i plomatge vermellós, les plomes de la cua són de color negre amb reflexos verds.
Es venen amb etiqueta numerada i segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Les carxofes del Prat: tenen uns 100 anys d’història.
La millor manera de gaudir plenament del seu sabor, és menjar-les poques hores després d’haver estat collida.
La carxofa del Prat, garanteix la seva qualitat, ja que es té en compte, el temps de collida i la distància recorreguda per arribar al consumidor, perquè no perdi les seves qualitats alimentàries.
No ens hem pogut resistir a compartir amb tots, 2 enllaços que us portaran a 2 receptes preparades amb aquests productes tan nostres.
http://www.tv3.cat/cuines/recepta/carxofes-al-cava/7564
http://www.pollastredelprat.org/?sec=recepte2&id=22
Esperem que gaudiu de la presentació i del menjar.
SENIORLAB – RIUADA 1971 – TESTIMONIS EN PRIMERA PERSONA
El passat 9 de setembre vam fer una entrada titulada: 40 anys d’una tragèdia, hi comentabem que realitzariam un petit debat, el qual un cop realitzat de petit no té res. Els testimonis ens vénen de persones que van viure en primera persona aquella tragèdia i d’altres que ho van viure en la distància.
El que està clar és que per a tots va ser un succés inesborrable, ens agradaria que les noves generacions coneguin de la mà dels protagonistes els esdeveniments de la nostra ciutat.
Us deixem aquesta gravació que ha estat realitzada en l’espai Seniorlab de Citilab – Cornellà de Llobregat.
Agraïm a tots els sèniors que van participar en aquest debat i que encara després de tants anys, se’ls veia emocionats en recordar aquells moments, també donem les gràcies al nostre càmera d’excepció Antonio Sevillano i al departament de medi: Alex i David per aquest muntatge .
EL OLIVO: UN CULTIVO DE SIGLOS
Hace más o menos 1 año que Juande, Julian y Jose A., se unieron a la familia Seniorlab, con un mar de dudas iniciaron la formación, les pareció algo complicado, esto no era aprender informática y poco más.
Pero fueron capaces de realizar un proyecto, en el cual nos hablan de una de sus pasiones: el campo, como podéis ver tienen un gran conocimiento sobre el tema.
El material fotográfico utilizado es de su propiedad, de hecho incluso los olivares son suyos y una de las máquinas de prensado diseñada y elaborada por Juande.
