Publicat el Feu un comentari

Una jornada d’aprenentatge intergeneracional al voltant del patrimoni industrial de Cornellà.

La trobada d’avui ha estat especialment enriquidora. Hem tingut l’oportunitat de compartir l’activitat amb l’alumnat de l’Institut Francesc Macià, en una sessió marcada pel diàleg entre generacions. En aquesta ocasió, l’objectiu era reflexionar sobre el patrimoni industrial de Cornellà des d’una perspectiva transversal, utilitzant una fitxa de preguntes que ens ha permès explorar oficis del passat, del present i del futur, i debatre sobre els valors que es guanyen o es perden amb la transformació d’aquests treballs.

La sessió ha començat amb una presentació del projecte SeniorLab, després de la qual hem dialogat sobre el concepte de patrimoni: què és, per què és important per a les societats i com podem contribuir a preservar-lo. Tot seguit, he llançat una pregunta als joves: Coneixeu algun ofici antic que hagi desaparegut o que avui sigui difícil de trobar? Les respostes no han trigat a arribar: paleta, sabater, fuster… han estat alguns dels oficis esmentats.

Després, hem preguntat als sèniors com s’imaginaven els treballs del futur. Les respostes han girat, en la seva majoria, al voltant de conceptes com ara “digital”, “intel·ligència artificial” i “tecnologia”.

Per fomentar la interacció, he proposat que es formessin grups mixtos entre joves i sèniors. Al principi ha costat que els estudiants es moguessin, així que he demanat als sèniors que fossin ells qui s’acostessin a formar parelles. Finalment, hem aconseguit constituir sis grups de treball, formats per dos sèniors i uns quatre estudiants cadascun.

A cada grup se li ha lliurat una fitxa amb preguntes que guiaven la reflexió:

  1. Quin ofici coneixes que hagi desaparegut o canviat molt? Tria un ofici.

  2. Què creieu que es perd si aquest ofici desapareix del tot?

  3. Com us imagineu aquest ofici en el futur? Tornarà? Serà diferent? Potser robotitzat, ecològic, digital…?

Abans d’acabar, he proposat un últim repte: Si haguéssiu de triar una sola paraula que defineixi com hauria de ser la feina del futur, quina seria?

Les paraules que han sorgit han estat tan diverses com significatives: digitalització, ètica, innovació, ben pagada, no automatitzada.

Hem donat temps perquè cada grup pogués debatre amb calma. Els intercanvis han estat intensos i compromesos: s’ha parlat de l’impacte de les noves tecnologies, de la importància de l’esforç, del valor d’estudiar i, sobretot, de no perdre el pensament crític ni el criteri propi en un món cada vegada més automatitzat.

Per concloure, hem compartit les nostres reflexions finals formant un gran cercle. Cada persona ha expressat què li havia semblat la sessió i què n’havia après. Ha estat un tancament emotiu per a una jornada que ha demostrat, una vegada més, que el diàleg entre generacions no només és possible, sinó necessari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *