Categoria: Patrimoni
El passat de la industrialització de Cornellà, digitalització del patrimoni.
Al Senior Lab hem creat durant anys moltíssims projectes relacionats amb la història de Cornellà, i en aquests moments un dels nostres projectes en la recuperació i digitalització de totes les imatges, vídeos i presentacions creades i que ara necessiten una actualització per poder-les adaptar als nous contextos tecnològics. Un d’aquests projectes va ser “El passat de la industrialització a Cornellà del Llobregat entre 1808 i 1970”. Aquest treball va ser fet l’any 2016, però arran d’una activitat que tenim previst fer amb l’Institut Francesc Macià el proper dia 24 de març, hem adaptat el contingut de la presentació a un format més assequible a les noves generacions.
Hem utilitzat diferents eines tecnològiques (Canva i Heyzine) per crear un llibre online o flipbook que ens permeti adaptar-nos a nous formats. Entre tots hem treballat recuperant imatges i vídeos, així com aportant les nostres pròpies experiències de vida.
Presentació original creada el 2016
Recurs digital creat a partir de la presentació
Senior Lab visita el Museu de les aigües de Cornellà
El passat 27 de febrer, les comunitats sèniors del Citilab van fer una visita personalitzada al Museu de les aigües, durant dues hores i acompanyats pel expert en turisme industrial i tècnic del museu, David Rovira Pujol, els sèniors van recórrer la història de les instal·lacions i els processos relacionats amb l’aigua, també van apreciar les diferents joies arquitectòniques que hi ha als jardins del recinte. D’aquesta interessant visita hem creat diferents activitats d’aprenentatge en què els sèniors han utilitzat les noves tecnologies, s’han pres imatges i s’han digitalitzat, hem creat contingut a través de Canva, hem creat flipbooks fent servir la plataforma Heyzine i finalment hem incorporat prompts de Chat GPT i Copilot, per donar forma a les nostres narracions.
El nostre company Jordi Pujante, va fer de reporter i ens ha brindat informació sobre la visita al museu, però ha anat un pas més enllà i ha utilitzat la intel·ligència artificial (Copilot) per crear una nova narració.
És així com aprenem al Senior lab, a través de les experiències que anem vivint.
Una sesió transformadora: creativitat, memòria i heroisme a Cornellà
Aquest dijous vam viure una sessió molt significativa, molt intensa i sorprenentment plena de sorpreses, vam començar amb un joc per escalfar les neurones anomenat “Usos alternatiu”, que consisteix a lliurar un objecte als grups i que aquests anotin tots els possibles usos que pot tenir un objecte.
Durant mitja hora vam estar rient de les idees i ocurrències dels sèniors, perquè la creativitat va començar a fluir de manera aclaparadora.
Posteriorment vam fer la dinàmica d’Espiral d’Autoconsciència on els participants rebien un foli amb una espiral on estaven escrites les paraules “ Vida heroica, Família heroica, Herois i heroïnes de barri, i Herois i heroïnes de Cornellà” , cadascun devia pensar en situacions que ens han convertit en herois i altres persones, referents, persones que han vençut obstacles, reptes, etc.
Va ser molt emotiu escoltar totes les històries que van brotar, moments de fortalesa, superació de reptes, resiliència, també història, persones que no són conegudes però que la seva aportació ha estat valuosa a la societat ia la comunitat.
Durant el debat es va parlar de la guerra, els nens i nenes del biberó, de la repressió franquista, d’experiències dures de supervivència, estades de familiars en camps de concentració, lluites sindicals, persones anònimes que estan en les pitjors condicions de vida o de salut, han sabut treure altres endavant, en fi, el que semblava que duraria poc, ens va ocupar tota la sessió.
Va ser una experiència enriquidora, i prometedora de cara a crear futurs projectes de memòria històrica a Cornellà.
Enfortir Cornellà
La nostra comunitat explora les capacitats d’innovació de la gent gran a Cornellà, va participar a l’exposició ‘Enfortir Cornellà’ presentant diversos projectes. Els nostres projectes estan centrats en la nostra ciutat de Cornellà, incloïen temes com els mercats, els cinemes, el passat industrial, Can Serra, els arbres centenaris i el Carrer Xipreret.
Vam desenvolupar aquests treballs de manera autònoma mitjançant la col·laboració i l’ús de recursos digitals i tecnològics per cercar, recopilar, tractar i presentar informació. Els projectes resultants van ser productes audiovisuals que van posar en valor el patrimoni immaterial de la ciutat.
Durant la presentació, vam compartir les nostres motivacions, les dificultats trobades, la nostra visió sobre la metodologia de treball i la nostra valoració del resultat final.
PRODUCTES DE PROXIMITAT – SISAVISALACUINA+1
Aquest projecte ha estat realitzat per 7 integrants del SeniorLab apassionats per la cuina que volem conservar el patrimoni culinari de la nostra terra. Hem creat el Blog Sis Avis a la Cuina +1.
HISTORIA DEL CARRER XIPRERET
Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala
tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.
La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.
Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano
Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.
MAPATGE COL.LABORATIU – DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT
SIS AVIS A LA CUINA + 1 – MERCATS DE FERRO
En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona.
Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions.
Segons la informació trobada, aquests mercats van néixer el segle XIX, com concepte de mercat cobert, coincidint en un moment en el que es vol donar importància a la reestructuració dels espais urbans.
Algunes d’aquestes construccions les podem identificar amb un clar concepte modernista, potser volent donar una visió mes industrial dels mercats en els que tota l’estructura està realitzada en vidra i ferro, passant aquest últim, de elements decoratius (de una gran riquesa ornamental) a la construcció d’edificacions, façanes, columnes, enreixats, estructura de les finestres, també volem resaltar la riquesa del vidre, amb un gran colorit i formes que donen a l’estructura moviment i llum, però no per això deixant de ser edificis de una gran bellesa i riquesa estructural.
El que si es cert es que aquestes edificacions s’han convertit en joies arquitectòniques i els espais on es troben han adquirit categoria e interès turístic.
Article: Dolors Solano
BARRI PERDUT DE BARCELONA
Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano
http://lacasadelsentremesos.cat/
