El pasado 3 de septiembre de 2026, el Castell de Cornellà acogió la jornada final del proyecto europeo EDSAW – Enhancing Digital and Soft Skills for Ageing Workforce, una iniciativa Erasmus+ centrada en reforzar las competencias digitales y personales de las personas trabajadoras mayores de 50 años.
La jornada reunió diferentes miradas en torno a un reto que forma parte también del día a día de SeniorLab: cómo favorecer el aprendizaje permanente, la inclusión digital y el desarrollo de competencias a lo largo de la vida, especialmente en un contexto marcado por la rápida transformación tecnológica.
Aprender, adaptarse y seguir participando
EDSAW tiene como objetivo ayudar a las personas mayores de 50 años a afrontar con mayor confianza los cambios del mundo laboral. Para ello, ofrece formación práctica, accesible y gratuita orientada tanto a las competencias digitales como a las habilidades personales.
Entre sus recursos se encuentran ocho cursos en línea sobre ciberseguridad, tecnologías digitales para el trabajo de oficina, inteligencia artificial aplicada al trabajo, computación en la nube, comunicación efectiva, Lean Management, adaptabilidad y trabajo en equipo y técnicas de presentación.
La jornada combinó la presentación del proyecto y sus resultados con espacios de diálogo y participación. En la mesa sobre competencias digitales y transversales, aprendizaje y empleabilidad de las personas +50 participé como dinamizadora de la comunidad senior del Citilab, junto con profesionales de la orientación laboral y la formación de personas adultas.
La aportación de la comunidad SeniorLab: aprender desde la experiencia
La participación de SeniorLab permitió incorporar a la conversación algo fundamental: la mirada de las propias personas senior.
Nuestra comunidad SeniorLab plantea una forma de aprendizaje que va más allá de realizar cursos. Presenta una propuesta basada en el aprendizaje por proyectos, la colaboración y el intercambio de conocimientos y experiencias entre las propias personas participantes.
Durante la reflexión aparecieron también algunas de las barreras que todavía condicionan la relación de las personas mayores con la transformación digital: el edadismo, los algoritmos y procesos que pueden excluir o invisibilizar a las personas de más edad, las dificultades ante determinados trámites digitales y una brecha digital que, además, puede tener una dimensión de género.
Inteligencia artificial: no sólo productividad, también experiencia
La inteligencia artificial ocupó un espacio importante en las reflexiones de la comunidad.
Para las personas participantes, aprender a utilizar estas tecnologías no consiste únicamente en dominar una nueva herramienta. La IA puede incorporarse a proyectos, estimular el potencial creativo y abrir nuevas posibilidades de aprendizaje, comunicación y producción de contenidos.
Pero desde SeniorLab también se introduce una dimensión crítica. No se trata solo de aprender a usar la inteligencia artificial, sino de preguntarse cómo se utiliza, para qué y con qué consecuencias.
Una de las ideas surgidas durante el encuentro lo resume especialmente bien: “La IA sin contexto y experiencia se pierde.”
La experiencia acumulada a lo largo de la vida adquiere aquí un valor particular. Frente a una visión de la tecnología centrada exclusivamente en la productividad, las personas senior aportan contexto, conocimiento, capacidad de interpretación y cuestionamiento ético.
SeniorLab demuestra así que las personas mayores no tienen por qué ocupar únicamente el papel de receptoras de formación tecnológica. También pueden experimentar con la IA, desarrollar proyectos, aportar creatividad y participar activamente en el debate sobre sus usos y sus límites.
De la formación a la comunidad de aprendizaje
Otra de las reflexiones planteadas durante la jornada apunta a la diferencia entre medir la formación únicamente mediante cifras y construir verdaderos procesos de aprendizaje.
La formación convencional puede proporcionar cursos, indicadores y resultados cuantitativos. Una comunidad, en cambio, genera relaciones, intercambio, acompañamiento y aprendizaje compartido.
Esta perspectiva conecta directamente con la filosofía de SeniorLab: aprender haciendo, compartir lo que cada persona sabe y reconocer que la experiencia es también una fuente de conocimiento.
La transformación digital no debería consistir en adaptar a las personas mayores a la tecnología, sino en conseguir que puedan comprenderla, apropiársela, cuestionarla y utilizarla para desarrollar sus propios proyectos e intereses.
Seguir construyendo una sociedad digital para todas las edades
La jornada EDSAW puso sobre la mesa la necesidad de continuar generando oportunidades de formación, inclusión digital y empleabilidad para las personas mayores de 50 años. El programa incluyó precisamente una dinámica participativa destinada a identificar necesidades, barreras y propuestas en estos ámbitos.
Desde SeniorLab añadimos una idea más: las personas senior no solo necesitan estar incluidas en la transformación digital; tienen mucho que aportar a ella.
Sus conocimientos, trayectoria, capacidad crítica y experiencia pueden enriquecer la manera en que diseñamos y utilizamos las nuevas tecnologías.
Los recursos formativos desarrollados por EDSAW pueden consultarse gratuitamente en https://everlearning.io/
En SeniorLab seguiremos construyendo espacios donde aprender tecnología signifique también crear, compartir, cuestionar y participar.
El passat 24 de juliol, SèniorLab va participar en una entrevista a Ràdio Cornellà per donar a conèixer l’experiència de la comunitat Cornellà Sàvia en el codisseny d’un escape room sobre el patrimoni local, desenvolupat conjuntament amb alumnat de l’Institut Francesc Macià de Cornellà.
L’entrevista va comptar amb la participació de Sandra Cofiné, fundadora i coordinadora de CRENCO, i Suren Vázquez, dinamitzadora TIC del SèniorLab de Citilab-Cornellà. Durant la conversa es va explicar el procés de treball, els aprenentatges compartits i el valor d’una iniciativa que ha connectat persones grans i joves a través del joc, la creativitat i la tecnologia.
Imatge https://www.radiocornella.cat/news/crenco-25-26/
Un escape room creat entre generacions
El projecte s’ha impulsat en el marc del programa CRENCO —Créixer, Envellir i Compartir—, de la Fundació Sant Joan de Déu, amb la implicació de Citilab. La iniciativa ha reunit una quinzena d’estudiants d’ESO de l’Institut Francesc Macià i quinze membres de la comunitat SèniorLab.
Al llarg d’una desena de sessions, les persones participants han treballat cooperativament i s’han organitzat en equips intergeneracionals per imaginar i dissenyar els reptes, les pistes i la narrativa de l’escape room.
El resultat és una experiència educativa i lúdica que permet descobrir la història, la memòria i la identitat de Cornellà mitjançant cinc espais emblemàtics de la ciutat:
El Castell de Cornellà
El parc de Can Mercader
El Museu de les Aigües
La Biblioteca Marta Mata, antic cinema Titán
El bosc de Can Corts
A partir d’aquests indrets, els equips han treballat temes relacionats amb la cultura, els recursos de la ciutat, els mites, els conflictes històrics, l’evolució dels habitatges i altres aspectes de la memòria local.
Aprendre, crear i compartir
Més enllà de la creació del joc, el projecte ha afavorit la trobada entre generacions, l’intercanvi de coneixements i el desenvolupament de competències creatives, socials i digitals.
L’experiència ha demostrat que la curiositat, el treball col·laboratiu i les tecnologies digitals poden convertir-se en eines per trencar estereotips relacionats amb l’edat, reforçar els vincles comunitaris i posar en valor el patrimoni de Cornellà.
Aquesta col·laboració forma part de La curiositat ens uneix, una iniciativa compartida per Citilab i CRENCO que promou projectes amb impacte positiu per a les persones i per al conjunt de la comunitat.
La participació a Ràdio Cornellà ha estat una nova oportunitat per compartir els resultats del projecte i donar veu a totes les persones grans i joves que han fet possible aquesta experiència de cocreació intergeneracional.
Avui hem participat en una nova activitat del Tecnoestiu, titulada Experimenta i programa amb llimones i robots ecològics. Ha estat una jornada molt interessant, pràctica i participativa, que ens ha permès apropar-nos al món de l’electricitat, les energies renovables, la robòtica i la programació.
En aquesta ocasió ens hem participat 14 persones de les tres comunitats sènior de Citilab, tot i que alguns companys i companyes no hi han pogut assistir. El taller ha estat conduït per Víctor Casado, que ens ha acompanyat al llarg d’un recorregut que començava amb els conceptes bàsics de l’electricitat i acabava amb la programació de petits robots mitjançant MicroBlocks.
Com es produeix l’electricitat?
La primera part del taller ha estat dedicada a entendre els fonaments de l’electricitat. Hem recordat que tota la matèria està formada per àtoms i que la circulació dels electrons a través d’un material conductor és la que produeix el corrent elèctric.
També hem après que, perquè el corrent pugui circular, cal disposar d’un circuit tancat. A partir d’aquesta idea, Víctor ens ha explicat diferents maneres d’emmagatzemar l’energia, com ara les bateries, els condensadors i els supercondensadors.
Aquesta introducció ens ha ajudat a entendre millor els experiments que faríem a continuació. I ben aviat hem passat de la teoria a la pràctica.
Una pila feta amb una llimona
Un dels moments que ha despertat més curiositat ha estat l’experimentació amb aliments. Víctor ens ha mostrat que una llimona, una patata, un tomàquet o fins i tot un cogombret en vinagre poden formar part d’una petita pila elèctrica.
Per fer les proves hem utilitzat dos elèctrodes de metalls diferents i un multímetre. En introduir els elèctrodes dins dels aliments, hem pogut mesurar el voltatge generat i comparar els resultats.
En el cas de la llimona, el seu suc actua com a electròlit i facilita una reacció química entre els dos metalls. Un dels metalls perd electrons i l’altre els rep. Quan els connectem mitjançant un conductor, es produeix un petit flux d’electrons i, per tant, corrent elèctric.
Hem comprovat que una sola meitat de llimona no sempre genera prou voltatge per encendre un LED. Per aquest motiu, n’hem connectat diverses, hem tornat a mesurar l’energia obtinguda i hem observat què passava quan intentàvem encendre la llum.
Aquesta experiència ens ha permès entendre, de manera molt visual, que la llimona no és exactament la font de l’energia, sinó el medi que fa possible la reacció química entre els metalls.
Energia solar, moviment i supercondensadors
Després dels experiments amb aliments, hem ampliat la mirada cap a les diferents fonts d’energia. Hem parlat especialment de les energies renovables, com la solar, l’eòlica, la hidràulica i la biomassa.
També hem fet proves amb una dinamo de manovella i una placa solar. Amb la dinamo hem comprovat com el moviment de la nostra mà podia transformar-se en electricitat. Amb la placa solar hem experimentat amb la conversió de la llum en energia elèctrica.
En tots dos casos hem intentat esbrinar si l’energia generada era suficient per encendre un LED o posar en moviment un petit motor. Les proves ens han ajudat a comparar diferents maneres de produir electricitat i a entendre que cada sistema té unes característiques i unes limitacions determinades.
Una altra part especialment interessant ha estat la dedicada als supercondensadors. Víctor ens ha explicat com poden emmagatzemar energia i alliberar-la ràpidament, així com algunes de les seves aplicacions.
En aquest moment, el nostre company Vicente ha enriquit la sessió amb una explicació molt detallada sobre el funcionament dels tramvies de Barcelona i els diferents sistemes de càrrega energètica que poden utilitzar segons les necessitats del trajecte i del servei.
La seva aportació ha estat un bon exemple de la manera com aprenem a la comunitat sènior: no només a partir de les explicacions del taller, sinó també compartint coneixements, experiències i curiositats entre nosaltres.
Descobrim els robots per dins
Després d’una breu pausa, ens hem endinsat en el món de la robòtica. Víctor ens ha presentat la petita placa electrònica incorporada als robots i ens n’ha explicat els components principals.
La placa disposava de llums que funcionaven com a ulls, sensors de proximitat i de llum, motors, vibradors o connexions per moure ales. També incorporava supercondensadors per emmagatzemar l’energia necessària per al seu funcionament.
Hem conegut, a més, que aquests robots havien estat elaborats pels companys d’Edulab de Citilab, utilitzant màquines i tècniques de fabricació digital.
Entre els models disponibles hi havia papallones, marietes, pingüins, cotxes i petits ventiladors. Cada robot tenia unes possibilitats diferents: les papallones podien batre les ales, les marietes vibraven, els cotxes es desplaçaven i els ventiladors activaven les seves hèlixs.
Abans de programar-los, hem pogut observar-ne l’estructura, identificar els components i imaginar quin comportament volíem que tinguessin.
Programar amb MicroBlocks
Per donar vida als robots hem utilitzat MicroBlocks, un entorn de programació visual basat en blocs. Aquesta eina permet crear instruccions de manera accessible, sense necessitat d’escriure línies de codi.
Seguint les explicacions de Víctor, hem connectat les plaques als ordinadors i hem començat a construir petites seqüències. Hem programat els ulls lluminosos, hem activat motors i vibradors i hem provat diferents ordres.
Poc a poc hem aconseguit que les marietes vibressin, que les papallones moguessin les ales, que els cotxes avancessin i que els ventiladors comencessin a girar.
Un dels reptes més interessants ha estat treballar amb el sensor de proximitat. Hem programat els robots perquè reaccionessin quan detectaven la presència d’una persona. Així, en apropar-hi una mà, podien encendre els ulls, moure un motor, vibrar o batre les ales.
Quan alguna seqüència no funcionava com esperàvem, revisàvem les connexions, modificàvem els valors o canviàvem l’ordre dels blocs. D’aquesta manera, els errors s’han convertit en una part natural de l’aprenentatge i en una oportunitat per entendre millor el funcionament dels dispositius.
Aprendre experimentant i col·laborant
Al llarg de la jornada hem avançat des de conceptes aparentment abstractes, com els àtoms, els electrons o les reaccions químiques, fins a aplicacions que podíem observar i manipular directament.
Hem mesurat voltatges, connectat circuits, comparat fonts d’energia, experimentat amb sistemes d’emmagatzematge i programat robots. Però, sobretot, hem après fent proves, compartint dubtes i ajudant-nos els uns als altres.
Aquesta activitat ens ha tornat a demostrar que la tecnologia es pot aprendre a qualsevol edat quan es presenta d’una manera propera, gradual i participativa. No es tractava de memoritzar definicions, sinó de tocar, experimentar, observar els resultats i fer-nos noves preguntes.
I per acabar, pugem al plató!
La jornada no ha finalitzat al taller. Després de programar els robots, hem pujat al plató de televisió de Citilab, on ens esperava Tirs Abril.
Un cop allà, ens ha assignat diferents rols. Algunes persones s’han encarregat d’explicar davant de la càmera què havíem fet i què havíem après durant el taller. Altres han assumit les funcions de càmera i de realització.
Aquesta última part ha estat molt interessant i divertida. Ens ha permès conèixer millor com funciona una producció audiovisual, perdre la por de posar-nos davant o darrere de les càmeres i transformar tot el que havíem viscut en un relat col·lectiu.
Una jornada plena de curiositat
L’activitat ens ha deixat nous coneixements sobre electricitat, energies renovables, supercondensadors, robòtica, programació i fabricació digital. També ens ha permès reforçar la col·laboració i l’intercanvi de coneixements dins de la comunitat.
Ens quedem amb una idea que resumeix molt bé l’experiència: amb una petita quantitat d’energia, molta curiositat i una mica de programació podem crear robots ecològics capaços de moure’s i reaccionar al seu entorn.
Continuem experimentant, compartint i aprenent plegats!
Ha estat una experiència inspiradora descobrir com el superordinador MareNostrum 5 posa la seva enorme capacitat de càlcul al servei de la ciència i la societat: des de la recerca biomèdica fins a la predicció climàtica, la intel·ligència artificial o el desenvolupament de solucions per als grans reptes del nostre temps.
Alguns detalls que ens van sorprendre especialment: el MareNostrum està instal·lat dins d’una antiga capella —la Capella Torre Girona—, un d’aquells contrastos que només Barcelona podia oferir. Vam veure com les seves simulacions climàtiques s’utilitzen a nivell polític internacional, i com amb dades reals de la pandèmia van confirmar que reduir el trànsit fa baixar clarament la contaminació a Barcelona. També vam conèixer les “fàbriques d’IA” que Europa està instal·lant —set en total— i els ordinadors quàntics que ja funcionen al centre, tecnologia que fa poc semblava ciència-ficció.
Però més enllà de la tecnologia, aquesta visita ens recorda una cosa fonamental: el coneixement no té edat. Mantenir la curiositat, seguir aprenent i comprendre com evoluciona el món és una oportunitat que ens enriqueix en qualsevol etapa de la vida. Espais com el BSC i comunitats com SeniorLab demostren que aprendre, compartir i fer-se preguntes continua sent una manera poderosa d’innovar i de participar activament en la societat.
Gràcies a l’Oriol Riu i a l’equip del BSC per una visita tan didàctica, i a totes les persones de SeniorLab per demostrar, un cop més, que la curiositat no es jubila.
Aquesta setmana hem donat el tret de sortida al Taller d’Emocions per a l’Aprenentatge Digital al SeniorLab, i la primera sessió no podria haver començat millor: potent, participativa i plena de reflexions compartides.
Aquest taller forma part del projecte d’intervenció desenvolupat per la alumna en pràctiques del grau en Pedagogia en la Universitat Autònoma de Barcelona, Abril Rovira Coll, que té com a objectiu treballar la competència emocional dels sèniors davant dels reptes digitals quotidians, ajudant-los a identificar, expressar i gestionar les emocions que apareixen en l’ús de la tecnologia.
Posar nom al què sentim
En aquesta primera sessió ens hem centrat en un aspecte clau: la verbalització de les emocions. Perquè abans de poder gestionar allò que sentim, primer cal saber identificar-ho i posar-li nom.
A través d’una explicació dinàmica, hem diferenciat entre emocions, sentiments i estats d’ànim, generant un espai de diàleg on els participants han mostrat, des del primer moment, moltes ganes d’aprendre i compartir experiències.
Aprenentatge a partir de vivències reals
Una de les activitats centrals ha estat treballar sobre un “moment tecnològic recent”. Cada participant ha pogut reflexionar sobre una situació real viscuda amb la tecnologia i identificar quines emocions li va generar.
En aquest punt han emergit mirades molt diverses sobre la tecnologia. Alguns sèniors han compartit experiències positives, destacant com les eines digitals poden servir per crear espectacles interactius impressionants i obrir noves possibilitats creatives. En canvi, d’altres han expressat sentiments més complexos, com la frustració o la paràlisi davant la multitud de funcionalitats de les aplicacions, així com la preocupació pel risc de perdre la privacitat a internet.
Aquest exercici ha donat pas a converses en petit grup molt riques, on no només s’han compartit experiències, sinó també possibles maneres d’afrontar-les. Posteriorment, hem construït conjuntament una roda emocional, visualitzant totes aquestes vivències i posant-les en comú.
Un espai de confiança i comunitat
Un dels aspectes més destacats de la sessió ha estat la gran participació dels sèniors. S’han generat diàlegs espontanis, escolta activa i un clima de confiança que ha permès compartir tant dificultats com experiències positives amb la tecnologia.
En el debat final, molts participants han coincidit en la importància de poder expressar com se senten i, sobretot, en el valor de descobrir que altres persones viuen situacions similars. Aquest fet ajuda a normalitzar les emocions i reforça el sentiment de no estar sols davant dels reptes digitals.
Continuem avançant
Aquesta primera sessió ens deixa una valoració molt positiva: alta implicació, reflexions profundes i una comunitat que continua creixent i reforçant-se.
Continuarem treballant en les pròximes sessions per donar eines que ajudin a gestionar aquestes emocions i continuar avançant cap a un ús de la tecnologia més segur, conscient i compartit.
Aquest inici de març, les comunitats sènior Cornellà Sàvia, Invictus i Ciber Minervas han continuat avançant en els seus projectes col·lectius, consolidant espais d’aprenentatge on la curiositat, la col·laboració i l’intercanvi de coneixements continuen sent protagonistes. Les sessions han posat de manifest, una vegada més, el valor de la comunitat com a motor d’aprenentatge continu i de participació activa.
Cornellà Sàvia: memòria, territori i trobada entre generacions
La comunitat Cornellà Sàvia ha iniciat una nova etapa de treball centrada en la memòria del territori i en l’intercanvi d’experiències amb estudiants de secundària. La trobada va començar amb una dinàmica de presentació que va permetre trencar el gel i compartir històries personals vinculades a la ciutat. Cada participant va explicar quin és el seu lloc preferit de Cornellà i per què, generant un espai de conversa molt enriquidor en què van aparèixer records, anècdotes i vincles amb el territori.
Posteriorment, a través de dinàmiques de grup, sèniors i joves van treballar conjuntament en una pluja d’idees sobre llocs, històries i curiositats de la ciutat. Entre els temes que van sorgir hi destaquen els túnels i refugis de Cornellà, les coves de la Torre de la Miranda, els antics cinemes de la ciutat, la transformació de les zones agrícoles, el moviment obrer o el paper del riu Llobregat en el desenvolupament del municipi.
L’activitat va permetre posar en valor el coneixement i la memòria de les persones grans, que van aportar context històric i experiències viscudes, mentre que els joves van contribuir a organitzar i recollir les idees sorgides en els grups de treball. El resultat va ser una sessió molt participativa en què es van generar nombroses propostes per continuar treballant durant les properes setmanes.
Invictus: projectes col·laboratius i consciència digital
A la comunitat Invictus la sessió es va centrar en l’avanç dels projectes grupals. Atès el nombre de participants i la diversitat d’iniciatives en marxa, els grups es van distribuir en diferents espais de l’aula i de les zones creatives, cosa que va permetre treballar de manera autònoma mentre es resolien dubtes i es compartien aprenentatges.
Un dels moments destacats d’ aquesta setmana, va ser la conversa sobre seguretat digital. A partir de l’explicació dels anomenats overlay attacks que simulen pàgines o aplicacions oficials per robar credencials i altres dades, els participants van poder comprendre millor com funcionen algunes estafes digitals i quines mesures es poden prendre per evitar-les en els seus propis dispositius mòbils.
L’explicació va donar lloc a un debat molt actiu sobre els riscos a internet, l’ús de les aplicacions i les experiències personals relacionades amb possibles fraus digitals. Aquest tipus de converses reforça l’autonomia tecnològica de la comunitat i fomenta un ús més segur i conscient de la tecnologia.
Ciber Minervas: confiança tecnològica i creativitat digital
La comunitat Ciber Minervas continua consolidant les seves habilitats digitals a través del treball en equip i l’experimentació amb eines tecnològiques. Durant les sessions, les participants continuan avançant en els seus projectes de grup, demonstrant cada vegada més seguretat en l’us de diferents recursos digitals.
Tot i que moltes vegades perceben que encara estan aprenent, en la pràctica gestionen amb força solvència tasques com administrar imatges, treballar amb presentacions a Canva o navegar entre diferents eines digitals. Aquest procés reflecteix com l’aprenentatge continu i la pràctica compartida ajuden a guanyar confiança i autonomia en l’entorn tecnològic.
Un dels grups, a més, està explorant noves possibilitats creatives mitjançant l’ús de codis QR i experiències digitals interactives, cosa que obre la porta a formes innovadores de comunicar i compartir continguts.
La sessió es va desenvolupar en un ambient proper i col·laboratiu, on l’acompanyament mutu i el suport de l’equip dinamitzador contribueixen al fet que cada participant avanci al seu ritme.
Comunitats que aprenen i creixen juntes
Les sessions de març reflecteixen l’essència d’aquestes comunitats: persones amb ganes d’aprendre, compartir i continuar descobrint noves eines i coneixements. Ja sigui recuperant la memòria de la ciutat, aprofundint en la seguretat digital o explorant noves formes de creació tecnològica, les comunitats sènior demostren que l’aprenentatge no té edat i que la curiositat continua sent el millor motor per continuar creixent.
Els primers mesos del 2026 han estat plens d’energia a les comunitats SeniorLab.
Gener i febrer han estat mesos d’aprenentatge intens, però sobretot de confiança, superació i comunitat.
Aquest any hem començat amb una molt bona notícia: quatre noves persones s’han incorporat a les comunitats seniors. Cada nova incorporació aporta mirades diferents, preguntes noves i moltes ganes d’aprendre. I el més bonic és veure com el grup les acull amb naturalitat i suport.
Perquè a SeniorLab no només aprenem tecnologia: creem un espai segur per equivocar-nos, preguntar i tornar-ho a intentar.
Hem dedicat temps a entendre millor què és internet i com funciona. No només clicar, sinó comprendre.
Hem aprofundit en què és un navegador web i com funciona, hem comparat diferents opcions com Brave, Mozilla o Opera, i hem parlat del mode d’incògnit i de les VPN. També hem reflexionat sobre la importància del certificat digital de les webs i sobre la privacitat i les diferents capes d’internet.
Canva: crear dona confiança
Si hi ha una eina que ha marcat aquests mesos, és Canva. Hem practicat molt: plantilles, imatges, elements dinàmics, fins i tot recursos en 3D. Hem après a pujar arxius, a compartir projectes i a descarregar-los. Però el més important no és la part tècnica.
El més important és veure com cada vegada hi ha menys por. Com s’atreveixen a tocar, a provar, a desfer i tornar a començar. Com s’ajuden entre elles. Com riuen quan alguna cosa no surt i celebren quan finalment funciona. Cada persona té el seu ritme. Algunes fan moltes preguntes i avancen ràpid. Altres necessiten més temps. I tot està bé. El que és comú és la motivació.
Escriure amb veu i guanyar autonomia
També hem treballat amb Google Documents: crear textos, inserir imatges, descarregar en diferents formats.
Una de les descobertes que més ha agradat ha estat la funció d’“escriure per veu”. Veure com la tecnologia escolta i transforma la veu en text ha estat una experiència curiosa i divertida. A més, hem incorporat fitxes d’aprenentatge pas a pas, tant en format digital com plastificades a l’aula. Aquestes guies permeten repassar amb calma i guanyar autonomia.
I això es nota molt: cada vegada necessiten menys ajuda directa. S’atreveixen a fer soles. Parlar de tecnologia… i pensar-la
A SeniorLab també reflexionem.
Han sorgit converses molt enriquidores sobre l’ús de la tecnologia per part dels joves, la desinformació, els riscos dels codis QR i les eines digitals que cadascuna utilitza en el seu dia a dia.Aquestes converses mostren que no només aprenen a utilitzar eines, sinó que desenvolupen una mirada crítica.
Primeres passes amb realitat augmentada
Un dels moments més estimulants d’aquests mesos ha estat començar a treballar la realitat augmentada.
Descobrir que un codi QR pot connectar el carrer amb un contingut digital obre moltes possibilitats. És un primer pas cap a projectes més creatius, més visibles i més connectats amb l’entorn.
A més, hem realitzat una activitat pràctica molt motivadora en un dels grups: a partir de pòsters de dones científiques, se’ls va demanar que creessin un contingut en vídeo utilitzant de manera crítica i ètica l’aplicació Grok Imagine. Posteriorment, van generar un codi QR per associar aquest contingut i el van col·locar perquè la resta de companyes pogués escannejar-lo i veure el vídeo creat.
El resultat va ser molt satisfactori: no només van aprendre a crear continguts digitals i interactius, sinó que van experimentar de manera pràctica la integració de tecnologia, creativitat i pensament crític. Aquesta activitat s’està desenvolupant en petits grups, permetent que totes les participants tinguin espai per experimentar i aprendre de forma personalitzada.
La curiositat és gran. I quan hi ha curiositat, hi ha aprenentatge.
Som una comunitat viva, el que es respira a les tres comunitats seniors és molt valuós: entusiasme, respecte i ganes de continuar. Gener i febrer han estat mesos de base, de consolidació i de creixement. I sobretot han confirmat una cosa molt clara: aprendre no té edat, però sí necessita comunitat.
Seguim!!!
Aquesta setmana, la comunitat SeniorLab ha viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta: una visita a tres dels Laboratoris d’Innovació Oberta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Una jornada plena de curiositat, descobriments i contacte directe amb tecnologies emergents que ens apropen al futur d’una manera lúdica i entenedora.
L’activitat va ser dissenyada i dinamitzada per la Dra. Paloma Valdivia Vizarreta i la doctoranda Miriam Aurea Marcial Manzola, i va comptar amb el suport d’un equip magnífic de dinamitzadors, tècnics i estudiants de la UAB. Gràcies a ells, el grup va poder endinsar-se en un aprenentatge actiu, vivencial i col·lectiu.
Disseny Lab: on neixen els prototips
De la mà de Juan Vicente Rodríguez, vam explorar eines que sovint només veiem de lluny:
-
Impressió 3D
-
Tall làser
-
Fresadora
A través de petits reptes pràctics, els sèniors van descobrir com es materialitzen les idees i com els prototips prenen forma en entorns de fabricació digital oberta.
CircuLab: repensant els materials i l’economia circular
Amb la Clara Borràs Coll, ens vam endinsar en un espai dedicat a la classificació de materials i a la sostenibilitat.
La visita ens va permetre conèixer iniciatives que promouen l’economia circular dins del campus i vam poder comprovar com tota la comunitat universitària pot formar part d’un model més responsable i conscient.
Digital Lab: tecnologia per connectar amb el patrimoni
El recorregut va continuar al Digital Lab, on vam aprofundir en:
-
digitalització 3D
-
escaneig d’objectes
-
realitat virtual i realitat augmentada
-
tecnologia NFC
La sessió, guiada per l’equip del laboratori, va culminar amb l’aportació d’Alfons Miàs, Coordinador de UAB Open Labs, que ens va oferir una visió global, interdisciplinària i inspiradora del treball que desenvolupen.
Una trobada que ens inspira
Al final del recorregut, vam tenir l’oportunitat de conversar amb els tècnics de l’Escola de Formació Permanent de la UAB, Sergi Arenas Guarch i Susana Sánchez Manzanares, i amb els estudiants sèniors del programa Universitat a l’Abast:
Sebastià Cuadras, Àngela Baena, Carme Villameriel Martínez i Juanjo García.
Els seus testimonis ens van recordar el valor de la formació al llarg de tota la vida i la força de l’aprenentatge intergeneracional com a motor de transformació personal i comunitària.
Gràcies per fer-ho possible
Agraïm profundament a l’equip dels UAB Open Labs per obrir-nos les portes i compartir el seu coneixement. I, com sempre, un agraïment molt especial als nostres sèniors, que continuen demostrant una curiositat inesgotable i una energia que contagia.
Seguim innovant, aprenent i creixent junts.
El camí del SeniorLab continua, i ho fa amb més força que mai.
Aquest inici de curs al SeniorLab és especialment il·lusionant: no només hem reprès les trobades de comunitat, sinó que també hem donat la benvinguda a noves persones que s’hi sumen amb ganes d’aprendre, compartir i fer pinya.
A la comunitat Cornellà Sàvia vam començar amb la divertida dinàmica de “La maleta preguntona”. Cadascú va escriure en diferents post-its el que havia viscut a l’estiu, quins reptes havia superat i què volia aportar a la comunitat aquest curs. Després, vam llegir els escrits i havíem d’endevinar de qui eren. Una manera amena i entretinguda de retrobar-nos, explicar les vacances i tornar a connectar amb el grup.
Al grup de Invictus vam treballar la dinàmica “Construïm la nostra Casa”. En petits papers, vam escriure el que volíem que hi hagués dins de la nostra casa comunitària: aprenentatge, motivació, companyonia, harmonia, felicitat… i també allò que volem deixar fora: conflictes, edatisme, censura… Va ser un exercici que va deixar clar quins valors ens defineixen i com és de positiu l’ambient que tenim i volem seguir cuidant.
També vam presentar les activitats programades per aquest trimestre i, com sempre, van sorgir noves idees dels i de les participants: sortides culturals, visites guiades per les masies de Cornellà, anar al cinema en grup, o fins i tot experimentar amb tecnologies d’intel·ligència artificial per aprendre’n i després compartir-ho amb la resta.
I una novetat molt especial: hem iniciat una nova comunitat pre-SeniorLab, formada per un grup de dones molt actives i amb una empenta contagiosa. A la primera trobada van fer la dinàmica “Objectes i paraules” i es van presentar a través d’objectes ben curiosos (un patet de goma, una bobina de fil, un pinzell…). La sessió va estar plena de rialles i reflexions positives. Tot seguit es van endinsar en el món digital amb Canva, creant comptes i provant plantilles i eines amb molta agilitat. Ara tenen el repte de posar nom a la seva comunitat i proposar un primer projecte. I una altra molt bona notícia és que tenim a la comunitat Abril, alumna del grau en pedagogia, que en aquests moments realitza les pràctiques al SeniorLab, estem molt contents per les sinergies que estan sorgint entre el grup i ella.
A tots els grups, el més valuós és l’esperit de col·laboració: cadascú aporta la seva experiència, idees i creativitat. A més, aquest curs fem un pas endavant i repartim rols dins la comunitat: hi haurà qui organitzi activitats, qui busqui recursos o qui faci de pont entre projectes. Totes aquestes petites peces sumen i ens ajuden a fer créixer la comunitat.
El SeniorLab segueix creixent i evolucionant. Hem començat el curs amb il·lusió, amb cares noves i amb projectes que prometen bons moments i molts aprenentatges compartits.
Ahir a SeniorLab vam viure una jornada plena d’aprenentatge i empoderament digital. En el marc del cicle d’estiu “Com fer tràmits digitals segurs a la xarxa”, ens vam endinsar en el món dels tràmits electrònics amb les administracions públiques i serveis privats, tot reforçant la nostra seguretat en l’entorn digital.
Per començar… Què és un tràmit digital?
Vam descobrir que un tràmit digital és qualsevol gestió que podem fer en línia sense necessitat d’anar presencialment a cap oficina. Tant si volem renovar la targeta sanitària europea, com accedir als serveis de l’IMSERSO o fer gestions amb l’ajuntament, tot es pot fer des de casa… sempre que sapiguem com fer-ho i com protegir-nos.
Identitat digital i seguretat: claus per navegar amb confiança
Amb exemples pràctics i clars, vam aprendre a utilitzar sistemes d’identificació com el certificat digital, el DNI electrònic o la Cl@ve Mòbil, eines que ens obren la porta a una administració àgil i eficient. També vam parlar de la Carpeta Ciutadana, un espai personal on consultar notificacions, gestionar cites i fer seguiment d’expedients amb facilitat.
La sessió va destacar la importància de protegir les nostres dades: crear contrasenyes robustes, identificar webs segures amb HTTPS, i no compartir informació personal amb tercers. Vam veure casos reals de phishing, estafes per correu o webs falses, i vam debatre com detectar i evitar aquests riscos.
Mitjançant jocs com el Kahoot!, vam repassar conceptes clau de manera amena. I a través d’una activitat pràctica, vam identificar tràmits públics i privats que molts de nosaltres fem o podríem fer: des de demanar cita a l’ambulatori fins a comprar per Amazon o canviar de tarifa telefònica.
Com en cada sessió de SeniorLab, el millor de tot va ser compartir. Totes les persones participants vam aportar experiències, preguntes, i —el més important— molta curiositat. Ens vam adonar que la tecnologia no és només per a la gent jove: també pot ser una aliada per fer-nos la vida més fàcil, si l’entenem i l’utilitzem amb criteri.
Ens quedem amb una cosa clara: “Ser digital no és una qüestió d’edat, sinó d’actitud.”
Seguirem creixent, aprenent i fent pinya. Perquè a SeniorLab, la tecnologia es viu amb seny i amb ganes de compartir.
Imatge https://www.radiocornella.cat/news/crenco-25-26/
