Al SeniorLab, cada sessió és molt més que una activitat: és un espai viu on l’experiència i la curiositat es donen la mà. Aquests dies ho hem tornat a comprovar amb una jornada plena d’idees, converses i descobriments.
Imaginem plegats el nostre assistent d’IA
El tema estrella del d’aquesta setmana ha estat la dinàmica “Crea un assistent d’IA per al SeniorLab”, ens hem proposat un repte emocionant: pensar i dissenyar com volem que sigui un assistent d’intel·ligència artificial que realment respongui a les nostres necessitats.
Entre tots hem reflexionat sobre quines preguntes li faríem, per a què l’utilitzaríem i, molt important, què no volem que faci. Cada participant ha treballat amb una plantilla que recollia aquestes qüestions i ha compartit les seves idees. Algunes persones volien un assistent que recordés dates importants; d’altres, que ajudés a buscar informació fiable o que facilités la comunicació dins dels nostres grups.
També hem parlat sobre com s’entrena un assistent d’IA com el GPT, quina informació li podem donar i com aquesta informació determina el seu comportament.
Més enllà de la tecnologia: ètica i pensament crític
Però no ens hem quedat només amb la tecnologia. Hem obert un debat molt enriquidor sobre temes essencials:
La protecció de les dades personals, especialment pensant en la seguretat de tots nosaltres.
El pensament crític, per aprendre a fer un bon ús de les eines digitals.
La petjada ecològica de la IA, perquè també és important ser conscients de l’impacte ambiental que poden tenir aquestes tecnologies.
Prova pilot: el nostre primer contacte amb el GPT
Després de tanta reflexió, ha arribat el moment de posar-ho a prova. Hem pogut provar una primera versió del nostre assistent GPT Sènior. Les cares de sorpresa i entusiasme ho deien tot! Cada conversa amb el GPT ha generat preguntes, somriures i ganes de seguir explorant.
A més, hem omplert un formulari amb opinions i suggeriments per poder millorar aquesta activitat i, qui sap, potser compartir-la amb altres persones que també vulguin crear el seu assistent d’IA.
Al Senior Lab hem creat durant anys moltíssims projectes relacionats amb la història de Cornellà, i en aquests moments un dels nostres projectes en la recuperació i digitalització de totes les imatges, vídeos i presentacions creades i que ara necessiten una actualització per poder-les adaptar als nous contextos tecnològics. Un d’aquests projectes va ser “El passat de la industrialització a Cornellà del Llobregat entre 1808 i 1970”. Aquest treball va ser fet l’any 2016, però arran d’una activitat que tenim previst fer amb l’Institut Francesc Macià el proper dia 24 de març, hem adaptat el contingut de la presentació a un format més assequible a les noves generacions.
Hem utilitzat diferents eines tecnològiques (Canva i Heyzine) per crear un llibre online o flipbook que ens permeti adaptar-nos a nous formats. Entre tots hem treballat recuperant imatges i vídeos, així com aportant les nostres pròpies experiències de vida.
Al Senior Lab seguim aprenent de forma col·laborativa, durant aquestes setmanes i seguint amb el procés de Desing Thinking que estem duent a terme, hem començat a treballar en propostes reals per donar solució a reptes del nostre territori. Les diferents sessions de pluja d’idees han estat enfocades a trobar reptes o temes d’interès que puguin convertir-se en projectes en els quals puguem utilitzar les noves tecnologies, estem treballant les presentacions a la plataforma Canva i acompanyem aquest procés amb un canvi en paper al que anem apuntant tots els aspectes rellevants de les nostres propostes.
L’aprenentatge que anem fent ens permet utilitzar diverses eines tecnològiques, com les d’intel·ligència artificial, les d’edició d’imatges i vídeos, així com programes de mapeig com My Maps de Google. Aquesta última ens ha permès començar a treballar en la creació de mapes personalitzats en què estem mapejant els diferents actors de la nostra quàdruple hèlix així com els diferents problemes que estem abordant.
Hem debatut entre tots la importància de mapejar els recursos i la informació quan es treballa a comunitats, aquesta eina ens permet donar visibilitat a persones, institucions i narratives que passen desapercebudes. Com a part del debat, els sèniors han debatut sobre l’ús que es fa de la informació compartida a les plataformes tecnològiques, donant un toc d’atenció sobre un assumpte d’especial rellevància, la nostra privadesa.
A la nostra darrera sessió, ens vam endinsar en el model d’innovació de la Quàdruple Hèlix amb l’objectiu d’adaptar-lo a futurs projectes i crear una eina que permeti mobilitzar recursos humans i materials des de diversos àmbits. A través de l’eina col·laborativa Miro, vam dur a terme una sessió de pluja d’idees en línia on cada participant va compartir la seva perspectiva sobre l’impacte positiu que podrien tenir a la comunitat de Cornellà.
L’activitat es va centrar a respondre una pregunta clau: “Què pots fer per la teva comunitat?”. Es van compartir reflexions sobre temes locals que preocupen, com la seguretat als carrers, el sistema de reciclatge, el civisme en la tinença de mascotes i la conducció de patinets. A més, es va proporcionar informació sobre les institucions públiques i les associacions de veïns que podrien donar suport a iniciatives ciutadanes, destacant el seu rol com a facilitadors en projectes comunitaris.
Aquesta jornada va ser un espai productiu de debat i conscienciació, on els participants, especialment els sèniors, van poder apreciar el poder dels models d’innovació i reflexionar sobre els desafiaments i oportunitats per millorar la seva comunitat.
Avui vam tenir una sessió especialment enriquidora centrada en el debat sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el seu impacte a la vida de la gent gran. La trobada va començar amb la dinàmica “Històries d’Empatia”, el propòsit de la qual va ser generar una entesa profunda del mètode Design Thinking, aplicat a problemàtiques socials. L’empatia va ser l’eix principal: entendre millor els reptes a què s’enfronten als altres, i des d’aquí, crear solucions col·laboratives. La sessió va començar amb una breu explicació del “Pensament de Disseny”, destacant la seva utilitat no només en l’àmbit empresarial, sinó també en projectes comunitaris i col·laboratius. Els participants, majoritàriament, van formar grups de quatre persones i van compartir experiències personals en què van haver de posar-se al lloc d’algú més. A continuació, cada grup va rebre targetes amb diferents ODS enfocats a la gent gran, i se’ls va demanar que identifiquessin un problema relacionat amb el seu objectiu i proposessin solucions. Al llarg de l’activitat, van sorgir debats apassionats i fructífers sobre temes clau. Un dels problemes destacats va ser la desigualtat a les pensions i la manca d’informació accessible. La solució proposada va ser clara: la mobilització ciutadana per exigir canvis legals i justícia a les pensions.
En un ambient de reflexió i compromís, els sèniors no només van expressar les preocupacions i les vivències, sinó que també van demostrar una voluntat clara d’actuar per transformar les seves realitats. El més destacable va ser l’energia col·lectiva que va sorgir en compartir idees i solucions pràctiques, deixant clar que el canvi social comença des del diàleg i la participació activa de tots els sectors, incloent-hi les persones grans, que sovint són apartades d’aquests debats.
Un aspecte crucial de la dinàmica va ser la generació d’aliances, no només entre els participants, sinó també amb altres actors clau de la societat. L’enfocament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible va permetre marcar aquests problemes dins d’un context global, cosa que va reforçar la importància que les solucions plantejades no es quedin a nivell local, sinó que puguin escalar-se i adaptar-se a la reaitat.
A més, la proposta de fomentar la convivència intergeneracional com a part dels ODS va ser una de les idees més potents de la sessió. La connexió entre joves i gent gran no només es veu com una oportunitat per tancar la bretxa generacional, sinó com una manera d’enriquir mútuament les experiències de vida. La saviesa, l’experiència i la resiliència de la gent gran, unides a la innovació i el dinamisme de les generacions joves, ofereixen un enorme potencial per abordar els reptes socials de manera més integral i col·laborativa.
En resum, la sessió d’avui no només va permetre una anàlisi profunda dels problemes que afecten les persones grans en relació amb els ODS, sinó que també va ser un espai on es van establir les bases per a l’acció. L’empatia, el diàleg i el treball col·laboratiu van sorgir com a eines poderoses per enfrontar les desigualtats, la pobresa i les injustícies que afecten la gent gran, i per crear un futur més inclusiu i solidari.
Aquesta trobada va deixar un missatge clar: les persones grans no només són destinatàries de polítiques i solucions, sinó que han de ser agents actius en la creació d’un món millor. Les seves veus, les seves històries i la seva experiència són vitals per construir una societat que no deixi ningú enrere.
La nostra comunitat va participar a la Setmana de la Creativitat i la Innovació, connectant amb les comunitats del laboratori ciutadà de Nou lleó
(Mèxic).
Aquesta setmana vam tenir una entranyable trobada amb Manel Domínguez, autor del llibre “Sènior la vida que no cessa“, que ens va signar un exemplar del llibre resultat d’una important investigació que va dur a terme amb la nostra comunitat d’aprenentatge SeniorLab, on va abordar el fenomen de l’edatisme a les nostres societats i com a la nostra comunitat, manifesta el seu paper com a actor de la Societat del Coneixement i constitueix una evidència davant de l’envelliment actiu.
Aquest projecte ha estat realitzat per 7 integrants del SeniorLab apassionats per la cuina que volem conservar el patrimoni culinari de la nostra terra. Hem creat el Blog Sis Avis a la Cuina +1.
Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala
tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.
La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.
Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano
Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.
