Seniorlab

CAMINS I FOTOGRAFIA – EXPOSICIÓ CITILAB/SENIORLAB

Seniorlab va presentar al mes de Juny una exposició de fotografia, basada en la Natura dintre del circuit Cornellà Natura.
La intenció era que els sèniors coneguessin i participessin de la difusió d’aquests espais. Així com de la identificació de zones que poguesin ser més desitjables per la gent gran.
Aquesta dinàmica estava dividida en diversos apartats:
Lúdic
* Crear grups per realitzar sortides per els diferents indrets de Cornellà de LLobregat.
* Compartir moments amb amics i recrear-nos en la natura.
* Activitat física.
* Reconèixer i indicar els punts febles en els recorreguts escollits.
Tecnològic
* Utilitzar els coneixements adquirits en l’aprenentatge de la càmera del nostre mòbil.
* Compartir les imatges en diferents espais: Google+, Wikiloc, WordPress, Whatsapp.
* Programari lliure, per afegir marca d’aigua.

Aquesta dinàmica ha servit per sortir de l’aula, apostar per l’aire lliure, traslladar la tecnologia al carrer al nostre entorn més proper, les zones verdes de Cornellà.
Era important no només realitzar una fotografia per a la nostra exposició, sinó ressaltar aquells punts conflictius i deteriorats, dels diferents eixos verds.
Les imatges s’han compartit a la pàgina Wikiloc, que també va servir per gravar recorreguts, així com en el nostre espai Seniorlab – Google+.
La gent gran són els que han fet seva aquesta idea i el resultat com podem verificar ha estat espectacular.
Seniorlab sempre posa en mans dels participants d’aquest projecte les eines tecnològiques adequades per ajudar-los a desenvolupar els seus treballs, les seves idees i formar part de la societat del coneixement i així evitar l’exclusió social, d’un sector que ha accedit a aquesta nova revolució en edat avançada, però no per això menys capacitats per obtenir gran resultats.

ARTICLE: PASSAT INDUSTRIAL A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Aportació de Dolors Solano al treball: Passat Industrial a Cornellà de Llobregat. El treball el podreu veure aquí: http://seniorlab.citilab.eu/?p=3977.

ARTICLE: INDUSTRIALITZACIÓ CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Treball de Industrialització, presentat per: Nuria Angles, Neus Sevilla, Rosa Garvi, Consol Badenes, Teresa Jimenez i Antonio Muntanyola, ens parla evidentment tal com indica el seu títol de les empreses que es van situar en aquesta localitat del Baix Llobregat
Però Cornellà es molt més que industria, es cultura, es agricultura, es historia, tenim un magnífic recull de masies, algunes de elles emblemàtiques, altres que van ser importants però per qüestions diverses com ara: espoli, estat ruïnós o desinterès, han desaparegut.
En el seu dia quan van decidir realitzar aquest treball, també hi havia l’interès de afegir informació que toqués la part històrica de Cornellà, vaig visitar la Biblioteca Nacional de Catalunya, amb el grup que encapçalava aquest treball, ens vam adonar que l’abast d’aquesta part era massa feixuga i que de fet els historiadors ja havien fet la seva feina, de totes maneres vam sol·licitar copia de tota aquesta informació i de la qual es va fer càrrec: Antonio Muntanyola.
Temps mes tard, vaig tornar a fer recerca de forma online i buscant i rebuscat en la Biblioteca Nacional de Catalunya, a l’apartat “Pergamins”, “Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya)” i “Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)”, (ja sabeu que avui hi ha molta documentació digitalitzada a la qual tothom te accés), m’ha proporcionat dades força interesants.

Ens parla de noms com ara:

• Benvinguda Salat (1343)

Títol 1343, febrer 5. Establiment. [Barcelona]
Descripció Benvinguda Salat, esposa de Pere Mateu i filla de Ferrer Salat, de la parròquia de Santa Maria de Cornellà, fa Establiment de terra a Berenguer Maçanet, de Cornellà, d’un tros de terra situat a l’indret dit “La Parellada” de Cornellà de Llobregat
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1343
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 219, Reg. 12974

• Bartomeu Ribera (1373)

Títol 1373, setembre 20. Censal mort. [Cornellà de Llobregat]
Descripció Bartomeu Ribera, mercader de Barcelona, dóna possessió d’un censal de 20 sous anuals de pensió a Pere Bremona, canonge de Barcelona, creat sobre una peça de terra situada al lloc dit “la Gavarra” a Cornellà de Llobregat
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1373
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 342, Reg. 13354

• Jacinta Oliver (1438)

Títol 1438, febrer 2. Capítols matrimonials. Cornellà de Llobregat
Descripció Capítols matrimonials entre Jacinta Oliver, filla de Bernat Oliver, difunt, i de Maria, de la parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat, i Miquel Abril, fill d’Arnau Abril i de Sança. Jacinta Oliver porta com a dot una peça de terra que té a Cornellà pel deganat de la seu de Barcelona
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1438
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 219, Reg. 12979

• Vicenç Peçoles (1450)

Títol 1450, febrer 17. Àpoca. Sant Boi de Llobregat
Descripció Vicenç Peçoles, de Santa Maria de Cornellà, i la seva muller Bonanada reconeixen a Pere Ferrer, de Sant Joan Despí, que n’han rebut 9 ll. per un censal mort de 12 s. 11 d. que li han venut
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1450
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 64, Reg. 20125

• Vicenç Peçoles/Bonanata (1450)

Títol 1450, febrer 17. Censal mort. Sant Boi de Llobregat
Descripció Vicenç Peçoles de Cornellà de Llobregat i la seva esposa Bonanata venen un censal a Pere Ferrer de Sant Joan Despí
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1450
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 449, Reg. 11989

• Francesc de Ribes (1481) (1515)

Títol 1481, gener 22. Establiment. Cornellà de Llobregat
Descripció Francesc de Ribes, donzell de Barcelona, i la seva mare Elionor, esposa de Bernat de Ribes, estableixen a Vicenç Ferrer, de Cornellà, una peça de terra dita El Cogoll, situada a la dita vila
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1481
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 452, Reg. 11689

• Eufrasina Pi vidua de Vicenç Ferrer (1487)

Títol 1508, agost 3. Testament. Cornellà de Llobregat
Descripció Eufrasina Pi, vídua de Vicenç Ferrer, de Cornellà de Llobregat, fa Testament elegint com a marmessors als seus fills Gabriel i Joan Pi
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1508
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 284, Reg. 12570

• Eufrasina esposa de Gabriel Pi

Títol 1487, setembre 22. Establiment. Barcelona
Descripció Eufrasina, esposa de Gabriel Pi, de Cornellà de Llobregat, filla de Vicenç Passoles, fa Establiment a Jaume Vendrell, menestral de Sant Boi de Llobregat, d’una peça de terra situada al lloc dit “Mayans”, prop del camí reial, de Cornellà, a cens de 3 sous de Barcelona i 2 pollastres d’entrada
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1487
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 217, Reg. 12857

• Abadessa del Monestir de Sant Pere de les Puelles (1570)

Títol 1570, maig 6. Precari. Barcelona
Descripció El procurador de l’abadessa del monestir de Sant Pere de les Puelles confirma a Joan Pi, pagès de la parròquia de Santa Maria de Cornellà, l’establiment emfitèutic que ja tenia sobre una gran peça de terra on hi havia antigament el Mas Gomar (dit també Ysern) anorreat per les inundacions del Llobregat i que ara es coneix com “L’Aigua Morta”; aquesta peça pagava al monestir tributs agraris en espècie, reduïts després a un cens de 30 sous a més d’una compensació de 8 sous per la pèrdua de les prestacions personals de l’antic mas. També li confirma un altre Establiment al lloc dit “Les Closes”, antigament a cens de 10 sous. Atès això i els drets de domini del monestir, fixa en 3 lliures i 4 sous el cens anual que li caldrà pagar d’ara endavant per l’establiment de les dues peces
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1570
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 323, Reg. 19338

• Jaume Famades (1590)

Títol 1590, novembre 3. Violari. Barcelona
Descripció Jaume Famades, propietari del Mas Famades del Prat de Llobregat, conjuntament amb la seva muller Jerònima, ven a Pere Famades de Santa Maria de Cornellà un violari de 2 vides (la del comprador i la de l’infanta Isabel, filla de Felip II) de 30 lliures de pensió anual i 208 lliures de preu, per les quals fa àpoca al peu del document, especificant les modalitats del pagament.
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2012 – Data del document original 1590
Font Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 5 GF, Reg. 18325

I per que aquesta informació està localitzada a la Biblioteca Nacional de Catalunya?, doncs perquè a l’època les poblacions del Baix Llobregat estaven vinculades per cens a Barcelona, per poc temps això si.

ENCICLOPEDIA.CAT

Les Franqueses del Llobregat

Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cóps i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme. Abans del s. XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0028108.xml

WIKIPEDIA – CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Història
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas – com tota la comarca del Baix Llobregat – de les vies d’entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l’església parroquial de Santa Maria i el Castell.[1]

També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l’actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.

Les columnes que presideixen l’accés a l’edifici de l’Ajuntament, veritables joies de l’art pre-romànic català, van ser trobades en una reforma de l’any 1928.

Tot indica que en el lloc on actualment està l’edifici consistorial s’hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l’engrandiment de l’església primitiva. En aquest moment s’afegiren les dues columnes que eren el suport de l’arc principal de l’església. Els estudiosos de la història de l’art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l’art del Califat de Còrdova.

L’any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L’any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d’industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). L’any 1910 l’empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.

A partir de 1950, es multiplica l’arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S’arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s’hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.

En els darrers vint-i-cinc anys, l’Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S’ha racionalitzat l’expansió urbanística i s’han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera (ara desaparegut amb la construcció de l’estadi del RCD Espanyol). Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cornell%C3%A0_de_Llobregat

CODICS QR – JUNY

Nova sortida amb un nou grup per a realitzar el recorregut dels Codis Qr.
Va ser un dia fantàstic, segons els participants i jo els crec. Fins i tot els més reticents es van sorprendre amb aquesta nova forma de conèixer la història de dos barris emblemàtics de Barcelona com són el Call i el Barri Gòtic.
Arrencant des de la Plaça de Catalunya com punt de trobada, vam baixar per Portal de l’Angel, Plaça Nova, Temple de Hercules, Carrer Freneria, Carrer Llibreteria i Baixada del Carrer Llibreteria.
Esmorzem en Caelum com ja tenim costum, santuari de pastissos, pastissets, tes i cafés.
Un cop hem degustat aquesta selecció anem cap a la Sinagoga Major per escoltar els relats de un temps passat tan important com interessant de la nostra historia, .
En acabat vam continuar recorregut per el Call, els seus carrerons carregats de llegats, de veus, de historia, carrerons estrets per els que es un encant passejar i dels que no em canso mai.
Com a novetat en aquesta sortida vam visitar el museu MUHBA EL CALL, ja que va coincidir que la sortida era en dimecres.
Es un museu petit, que recull una petita part del llegat de la comunitat jueva, situada on es trobava la casa de Yusef Bonhiac, teixidor de vels.
http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-el-call
http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/Plafo_edifici_1.pdf
Els carrers del Call Jueu: Fruiteria, del Call, Marlet, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eulàlia, Sant Domenec i les quatre cantonades on conflueixen els carrers: Banys Nous, Boqueria, Avinyó i Call, on naixia el Call Petit.
I sobretot no podíem deixar-nos la plaça de Sant Felip Neri, clar exponent de la crueltat de les guerres.
Repetim recorregut fora del trajecte dels QR, entrant per el carrer Argenteria , vam anar al Born, ens vam aturar a veure la botiga de botifarres i sobrassades tot just abans del Fossar de les Moreres, visita obligada a la botiga Casa Perris – Plaça Comercial, i tornada per anar a la botiga Casa Gispert al carrer Sombrerers.
Com ja tenim per costum a l’hora de dinar vam parlar sobre la sortida, el que havíem visitat, llocs nous… en fi una valoració global de la sortida.
Vam visitar, també com a visita obligada La Carmela de l’artista Jaume Plensa i de tornada i per agafar el metro vam aturar-nos a prendre una xocolata a Casa Ametller.
Dia calorós i ben aprofitat, ens acomiadem fins la propera.

LES MAQUETES DE VACARISSES

En Ramon i en Carles, vam començar un nou treball com ja es costum els tallers Seniorlab.
L’idea inicial no va ser exactament aquesta, però quan van començar a buscar informació, tot plegat els va portar a aquest indret anomenat Vacarisses.
I a partir d’aquí va començar tot, han dedicat temps i esforç, a la activitat de un grup de persones, comandats per el Mossen Sebastià Codina de Vacarisses, que es dediquen a fer maquetes i com podreu veure en el seu treball final son espectaculars, aquestes persones son: Joan Cortada, Josep Torres i Carles Selike.
El grup de maquetes de Vacarisses, els van acollir amb amabilitat i de forma desinteressada, fent-los participes de la seva passió.
Podeu veure en aquest treball l’esforç, i la paciència que es requereix per convertir materials naturals i d’altres en obres d’art.

CODICS QR – MAIG

LES REBAIXES – DEBAT

DEBAT
LES REBAIXES – CONSUMISME O NECESSITAT
Primer debat de la temporada, el tema ve del moment en què ens trobem o sigui temporada de rebaixes.
Ens costa sortir de la nostra zona de confort i el fet que el debat es desenvolupi en un entorn privat ajuda a que siguem més atrevits en expressar les nostres opinions.
S’ha realitzat recerca sobre aquest tema, localitzant informació sobre el pare de la idea i de com s’instal·la aquesta activitat al nostre país i de la mà de qui van ser els impulsors.
—————————————————————————————-
Extret de: Aula Fàcil
Sabies l’origen de les rebaixes?
Les rebaixes són uns períodes comercials en els quals als productes en venda se’ls apliquen diversos descomptes, de manera que es fomenta el consum per part dels compradors.
Actualment es donen en diferents moments al llarg de l’any, però al principi no va ser així.
El seu origen el trobem a la Gran Depressió provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929, que va sumir a la gairebé totalitat del planeta en una profunda crisi.
Als Estats Units, per combatre aquesta crisi i el conseqüent descens de vendes, una sèrie d’empreses dedicades al comerç al detall o detallista decideixen unir-se sota una sola denominació, “Federated Department Stores Inc”, al capdavant de la qual es va situar Fred Lazarus Jr.
Seva va ser la idea de posar a la venda l’estoc que quedava en els magatzems just en acabar una temporada (moment en el qual s’hauria de renovar aquest estoc); de manera que va tractar de treure un profit econòmic d’aquests productes que es quedarien indefinidament en els magatzems, produint pèrdues i ocupant espai.
La iniciativa va tenir un èxit immediat, pel que no es va dubtar a repetir-la, i fins i tot portar-la a terme en altres períodes diferents als de la fi de temporada; com ara els dies previs al Nadal, de manera que els consumidors poguessin comprar els seus regals per a aquestes dates amb un desemborsament menor, i els beneficis dels empresaris augmentessin.
—————————————————————————————-

No oblidem que en el seu moment va representar una estratègia comercial que va superar totes les expectatives, convertint-se més tard en el que com ja hem comentat anteriorment fenomen social, comercial….??????
En aquest debat van sorgir temes, com per exemple, la qualitat dels productes que es venen rebaixats, considerant que en alguns casos les rebaixes porten producte de baixa qualitat i d’anys anteriors.
Pensen que en moltes ocasions difereix bastant del producte que es ven al llarg de l’any.
No els hi agrada una pràctica prou estesa, com anar a la botiga, provar-se roba o sabates i després comprar on-line, ja que els hi surt millor de preu.
En el cas dels electrodomèstics actualment podem trobar-los (compra on-line a preus rebaixats tot l’any).
Segons comenten els participants, consideren que s’ha perdut la idea inicial del concepte rebaixes, segons explica una persona que ha tingut botiga, compraven als fabricants estoc per rebaixes i així podien disposar de més varietat.
Actualment els comerços han obert noves línies de forma de venda la característica comuna és: Preus baixos.
Ens trobem amb: BlackFriday, BlackMonday, Open24h, 8 dies d’or, botigues en on-line, també s’han convertit en forma de venda indispensable els Outlets i segona mà.
Amb les botigues en línia ens trobem amb productes que no es localitzen en botiga o sí, aquest sistema de venda es prou pràctic per a persones que no tenen disponibilitat de temps o proximitat d’aquest comerç.
Cal tot el que comprem?, comprem en moltes ocasions productes que no ens són necessaris, llavors perquè ho fem?, perquè ajuda a satisfer el nostre ego?.
Habitualment en període de rebaixes, sortim de compres sense tenir un objectiu definit, abans compraves en rebaixes per aprofitar una necessitat, ara una gran majoria de gent, surt per veure que hi ha i si te sort de trobar encara la seva talla o el seu número de algun producte que va veure però que en realitat no necessita.
La societat del consumisme ens fa desitjar, obtenir i lluir aquelles coses que pensem ens faran feliços.

PASSAT INDUSTRIAL A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

CAÇADORS DE QR

El dimarts passat dia 29 de Novembre, vam realitzar la sortida, que tant de temps portàvem esperant i que per raons alienes teniem pendent.
Aquesta activitat estava centrada en el coneixement d’un projecte anomenat QR Gòtic, la seva localització i lectura dels codis.
Nosaltres anomanem a aquesta activitat anar a “caçar QR”.
Per preparar el nostre recorregut i visites, vam consultar el web: http://qrgotic.com/, que ens va servir sobretot per prendre consciència del projecte i conèixer els carrers per on podríem moure’ns.
Bé com el primer és anar ben alimentats, vam acordar esmorzar a La Pallaresa (és clar) del Carrer Petritxol, després ens dirigim al Temple de Hercules, on vam localitzar el nostre primer QR, a partir d’aqui vam realitzar el següent recorregut i pujant:
Baixada del Carrer Llibreteria i Carrer Llibreteria, Carrer Freneria. Aquesta va ser la primera etapa.
En sortir a Plaça Sant Jaume vam visitar el pessebre alternatiu d’aquest any.
Després vam passar al Call Jueu, que és de fet el lloc on havíem decidit centrar la nostra caça.
Teníem concertada una visita a la Sinagoga Major, on molt amablement ens van relatar alguns aspectes de la vida del poble jueu a la Barcelona de l’època, el paper que jugaven les dones en la seva comunitat, el desenllaç que els va portar a haver de fugir portant amb ells pràcticament res més que lo possat i la clau de casa, pensant en si algun dia podien tornar.
Vam passejar pels seus carrers amb encant, plens d’història, com els carrers: Fruiteria, del Call, Marlet, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eulàlia, Sant Domenec i les quatre cantonades on conflueixen els carrers: Banys Nous, Boqueria, Avinyó i Call, on naixia el Call Petit i finalment vam visitar la plaça de Sant Felip Neri, crec que és un lloc que esglaia i excepte els nens que jugaven a la plaça la resta no vam dir res, imagino que cada un de nosaltres pensant en el que va passat durant la guerra en aquella plaça.
Per falta de temps no vam entrar a la Pastisseria Caelum, però queda pendent per a la propera sortida.
A partir d’aquí i ja fora del que era el recorregut previst per caçar els nostres QR, ens vam anar a l’altre costat de Pau Claris, vam entrar pel carrer Argenteria, on podreu localitzar un dels millors locals de cafè de Barcelona, per a mi el millor: http://www.cafeselmagnifico.com/ (un dels meus llocs de visita habituals de Barcelona si em trobo pel barri), no oblidem que passareu per davant de Santa M. del Mar, passem pel Memorial Fossar de les Moreres Passeig del Born – direcció Casa Perris, vam realitzar compres en aquesta botiga que s’ha convertit en emblemàtica, Plaça Comercial, 2. Com era normal vam fer visita obligada al Centre Cultural del Born.
No ens podiem oblidar d’una altra de les botigues emblemàtiques del lloc i que està molt a prop: Casa Gispert – Sombrerers, 23, novament compres: xocolata amb festucs, taronja amb xocolata i figues amb xocolata (per allò de que estem de dieta i s’acosta Nadal) .
A menjar, vam fer parada i fonda a La Dolça Herminia, descans, bon menjar, valoració de la sortida, llocs que vam conèixer i vam visitar, bona companyia i pensant en una nova sortida.
Finalitzat el menjar i ja que estàvem al costat, ens acostem a veure La Carmela de l’artista Jaume Plensa. Pujada pel carrer Comptal, carrer Porta de l’Angel i ens dirigim a Passeig de Gràcia per prendre un cafè a la Casa Ametller com a tancament de la sortida.
Ara que ja està passat us he de confessar que estava preocupada per si no seria capaç d’estar a l’alçada de les vostres expectatives.
Així que quedem per a la propera sortida amb nous escenaris i més companys.

IMMERSOS EN LES DADES – PARTICIPACIÓ SENIORLAB A LA PRESENTACIÓ I AL TALLER

BARRIO GÓTICO – BARCELONA

Barrio Gótico from Seniorlab25 on Vimeo.

Article Dolors Solano
Los historiadores nos dicen que es un barrio ficticio y bien está saber lo que es real o no, aunque pensamos que muchos de esos edificios llevan ahí mucho tiempo (siglos), y tampoco por ello negaremos que es magnífico y un privilegio conocer todos estos datos que forman parte de una ciudad tan maravillosa como Barcelona.
Con este trabajo han aprendido no solo historia, también tecnología, utilizando programas de presentación, edición de video, manipulación de imágenes y otras herramientas que nos han servido para realizar el montaje que vemos y que da forma a nuestro trabajo final.
Tal como nos dice Daniel Cortijo en su libro titulado: Historias de la Historia de Barcelona: “Las viejas calles de Barcelona no son solo aquello que ahora vemos a simple vista. Si nos detenemos un rato en silencio y ponemos atención, aún se puede oír los gritos de los alborotos, las risas de los críos, el olor a especies, los carros y los caballos, la agria sensación del miedo, las ilusiones y las esperanzas, los odios y los amores y las leyendas y los mitos que aun vuelan entre los estrechos callejones de las Barcelonas de otros tiempos, de otras Barcelonas… ¿Las oís?”.

Seniorlab

Entrades

CAMINS I FOTOGRAFIA – EXPOSICIÓ CITILAB/SENIORLAB

ARTICLE: PASSAT INDUSTRIAL A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

CODICS QR – JUNY

LES MAQUETES DE VACARISSES

CODICS QR – MAIG

LES REBAIXES – DEBAT

PASSAT INDUSTRIAL A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

CAÇADORS DE QR

IMMERSOS EN LES DADES – PARTICIPACIÓ SENIORLAB A LA PRESENTACIÓ I AL TALLER

BARRIO GÓTICO – BARCELONA

Seniorlab

Aportacions recents

Societat del Coneixement

Blogs

Tags

Entrades

Seniorlab

Aportacions recents

Societat del Coneixement

Blogs