Tags

Entrades

juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

LES MAQUETES DE VACARISSES

LES REBAIXES – DEBAT

DEBAT
LES REBAIXES – CONSUMISME O NECESSITAT
Primer debat de la temporada, el tema ve del moment en què ens trobem o sigui temporada de rebaixes.
Ens costa sortir de la nostra zona de confort i el fet que el debat es desenvolupi en un entorn privat ajuda a que siguem més atrevits en expressar les nostres opinions.
S’ha realitzat recerca sobre aquest tema, localitzant informació sobre el pare de la idea i de com s’instal·la aquesta activitat al nostre país i de la mà de qui van ser els impulsors.
—————————————————————————————-
Extret de: Aula Fàcil
Sabies l’origen de les rebaixes?
Les rebaixes són uns períodes comercials en els quals als productes en venda se’ls apliquen diversos descomptes, de manera que es fomenta el consum per part dels compradors.
Actualment es donen en diferents moments al llarg de l’any, però al principi no va ser així.
El seu origen el trobem a la Gran Depressió provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929, que va sumir a la gairebé totalitat del planeta en una profunda crisi.
Als Estats Units, per combatre aquesta crisi i el conseqüent descens de vendes, una sèrie d’empreses dedicades al comerç al detall o detallista decideixen unir-se sota una sola denominació, “Federated Department Stores Inc”, al capdavant de la qual es va situar Fred Lazarus Jr.
Seva va ser la idea de posar a la venda l’estoc que quedava en els magatzems just en acabar una temporada (moment en el qual s’hauria de renovar aquest estoc); de manera que va tractar de treure un profit econòmic d’aquests productes que es quedarien indefinidament en els magatzems, produint pèrdues i ocupant espai.
La iniciativa va tenir un èxit immediat, pel que no es va dubtar a repetir-la, i fins i tot portar-la a terme en altres períodes diferents als de la fi de temporada; com ara els dies previs al Nadal, de manera que els consumidors poguessin comprar els seus regals per a aquestes dates amb un desemborsament menor, i els beneficis dels empresaris augmentessin.
—————————————————————————————-

No oblidem que en el seu moment va representar una estratègia comercial que va superar totes les expectatives, convertint-se més tard en el que com ja hem comentat anteriorment fenomen social, comercial….??????
En aquest debat van sorgir temes, com per exemple, la qualitat dels productes que es venen rebaixats, considerant que en alguns casos les rebaixes porten producte de baixa qualitat i d’anys anteriors.
Pensen que en moltes ocasions difereix bastant del producte que es ven al llarg de l’any.
No els hi agrada una pràctica prou estesa, com anar a la botiga, provar-se roba o sabates i després comprar on-line, ja que els hi surt millor de preu.
En el cas dels electrodomèstics actualment podem trobar-los (compra on-line a preus rebaixats tot l’any).
Segons comenten els participants, consideren que s’ha perdut la idea inicial del concepte rebaixes, segons explica una persona que ha tingut botiga, compraven als fabricants estoc per rebaixes i així podien disposar de més varietat.
Actualment els comerços han obert noves línies de forma de venda la característica comuna és: Preus baixos.
Ens trobem amb: BlackFriday, BlackMonday, Open24h, 8 dies d’or, botigues en on-line, també s’han convertit en forma de venda indispensable els Outlets i segona mà.
Amb les botigues en línia ens trobem amb productes que no es localitzen en botiga o sí, aquest sistema de venda es prou pràctic per a persones que no tenen disponibilitat de temps o proximitat d’aquest comerç.
Cal tot el que comprem?, comprem en moltes ocasions productes que no ens són necessaris, llavors perquè ho fem?, perquè ajuda a satisfer el nostre ego?.
Habitualment en període de rebaixes, sortim de compres sense tenir un objectiu definit, abans compraves en rebaixes per aprofitar una necessitat, ara una gran majoria de gent, surt per veure que hi ha i si te sort de trobar encara la seva talla o el seu número de algun producte que va veure però que en realitat no necessita.
La societat del consumisme ens fa desitjar, obtenir i lluir aquelles coses que pensem ens faran feliços.

IMMERSOS EN LES DADES – PARTICIPACIÓ SENIORLAB A LA PRESENTACIÓ I AL TALLER

PASSAT INDUSTRIAL A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

CAÇADORS DE QR

El dimarts passat dia 29 de Novembre, vam realitzar la sortida, que tant de temps portàvem esperant i que per raons alienes teniem pendent.
Aquesta activitat estava centrada en el coneixement d’un projecte anomenat QR Gòtic, la seva localització i lectura dels codis.
Nosaltres anomanem a aquesta activitat anar a “caçar QR”.
Per preparar el nostre recorregut i visites, vam consultar el web: http://qrgotic.com/, que ens va servir sobretot per prendre consciència del projecte i conèixer els carrers per on podríem moure’ns.
Bé com el primer és anar ben alimentats, vam acordar esmorzar a La Pallaresa (és clar) del Carrer Petritxol, després ens dirigim al Temple de Hercules, on vam localitzar el nostre primer QR, a partir d’aqui vam realitzar el següent recorregut i pujant:
Baixada del Carrer Llibreteria i Carrer Llibreteria, Carrer Freneria. Aquesta va ser la primera etapa.
En sortir a Plaça Sant Jaume vam visitar el pessebre alternatiu d’aquest any.
Després vam passar al Call Jueu, que és de fet el lloc on havíem decidit centrar la nostra caça.
Teníem concertada una visita a la Sinagoga Major, on molt amablement ens van relatar alguns aspectes de la vida del poble jueu a la Barcelona de l’època, el paper que jugaven les dones en la seva comunitat, el desenllaç que els va portar a haver de fugir portant amb ells pràcticament res més que lo possat i la clau de casa, pensant en si algun dia podien tornar.
Vam passejar pels seus carrers amb encant, plens d’història, com els carrers: Fruiteria, del Call, Marlet, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eulàlia, Sant Domenec i les quatre cantonades on conflueixen els carrers: Banys Nous, Boqueria, Avinyó i Call, on naixia el Call Petit i finalment vam visitar la plaça de Sant Felip Neri, crec que és un lloc que esglaia i excepte els nens que jugaven a la plaça la resta no vam dir res, imagino que cada un de nosaltres pensant en el que va passat durant la guerra en aquella plaça.
Per falta de temps no vam entrar a la Pastisseria Caelum, però queda pendent per a la propera sortida.
A partir d’aquí i ja fora del que era el recorregut previst per caçar els nostres QR, ens vam anar a l’altre costat de Pau Claris, vam entrar pel carrer Argenteria, on podreu localitzar un dels millors locals de cafè de Barcelona, ​​per a mi el millor: http://www.cafeselmagnifico.com/ (un dels meus llocs de visita habituals de Barcelona si em trobo pel barri), no oblidem que passareu per davant de Santa M. del Mar, passem pel Memorial Fossar de les Moreres Passeig del Born – direcció Casa Perris, vam realitzar compres en aquesta botiga que s’ha convertit en emblemàtica, Plaça Comercial, 2. Com era normal vam fer visita obligada al Centre Cultural del Born.
No ens podiem oblidar d’una altra de les botigues emblemàtiques del lloc i que està molt a prop: Casa Gispert – Sombrerers, 23, novament compres: xocolata amb festucs, taronja amb xocolata i figues amb xocolata (per allò de que estem de dieta i s’acosta Nadal) .
A menjar, vam fer parada i fonda a La Dolça Herminia, descans, bon menjar, valoració de la sortida, llocs que vam conèixer i vam visitar, bona companyia i pensant en una nova sortida.
Finalitzat el menjar i ja que estàvem al costat, ens acostem a veure La Carmela de l’artista Jaume Plensa. Pujada pel carrer Comptal, carrer Porta de l’Angel i ens dirigim a Passeig de Gràcia per prendre un cafè a la Casa Ametller com a tancament de la sortida.
Ara que ja està passat us he de confessar que estava preocupada per si no seria capaç d’estar a l’alçada de les vostres expectatives.
Així que quedem per a la propera sortida amb nous escenaris i més companys.

BARRIO GÓTICO – BARCELONA

Barrio Gótico from Seniorlab25 on Vimeo.

ESPLUGUES CITY

ESPLUGUES CITY from Seniorlab25 on Vimeo.

CERAMICA SERRA CERAMICA D’ART

DEBAT GENERACIÓ SANDVITX

Primer debat de l’any participants:
Moderador: Dolors Solano
Participants: Séniors (diferents grups espai sénior)
Càmera: Tirs Abril / Ines Vicente
Convidat: Alberto – Clubs Média
Preguntes plantejades per a la construcció d’aquest debat:

Les dones més que els homes?
Xantatge emocional?
Sí pare / Sí fill?
Paga jubilació baixa?
Fills amb baixos recursos o amb absència d’ells?
Fem un servei a la societat?, hauria d’estar reconegut?, en altres països ho està?.
Implica desgast? emocional, físic?
Ens complau fer aquesta acció?
La propera generació pensarà igual que nosaltres?
Penseu que tot a de recaure sobre la família, o hem d’implicar altres actors, com per exemple: la societat civil, l’estat ?.
En el context de família en què vivim, penseu que hi ha una major dependència en les relacions familiars? o sempre a estat així?
Afecta aquesta situació a la nostra salut mental? Estres, ansietat, estat d’ànim, en definitiva manca de l’estat del benestar?
Si nosaltres no poguéssim mantenir estatus de subsistència als fills, penseu que sortirian més al carrer a reivindicar els seus drets?
Nosaltres també passarem a ser l’altre part del sandvitx en pocs anys, com podem afrontar-ho?, o com podem evitar aquesta carga els fills?. Pensem que l’esperança de vida es cada vegada més llarga. Increment de malalties mentals.

ARTICLE

El passat debat ens ha portat a fer-nos una pregunta força interessant: Els fills també seran sandvitx, o les seves expectatives son diferents?
Que vull dir amb això, doncs que els temps canvien i que ens hem d’adaptar a les noves estructures socials.
Tot i que la crisi en la que ens trobem, “fastídia” una mica les bones intencions de tots plegats.
Els fills voldrien independitzar-se fins i tot abans de la edat en la que ho vam fer nosaltres, però no poden degut a la precarietat e inseguretat laboral.
Els pares, voldrien independitzar-se dels fills i començar a respirar, tan econòmicament, com en parella. Però no poden per la qüestió esmentada a dalt, i se’ns afegeix altre qüestió, la precarietat de les pensions.
Tot i que es el peix que es menja la cua, perquè no oblidem que hi ha famílies que viuen gràcies a les pensions dels avis.
Veritablement les noves generacions es podran permetre el luxa de ser diferents?, o aquesta diferencia vindrà donada per les necessitats en las que ens trobem immersos i que tal i com veiem anem a pitjor?.
Va sorgir el llarg del debat la idea de que hem criat fills egoistes, m’explico, hem volgut fer en molts casos les coses tan diferents a com les van fer els nostres pares, que potser ens hem passat una mica.
Sempra parlem sobre ser el mes independents possibles, tan econòmica com físicament, però es pot?.
Diem que tenir cura dels altres ens complau, però que a la mateixa vegada representa un desgast, emocional i físic.
Recullo la reflexió d’un participant que deia: “que la actual generació sandvitx ha augmentat degut a la manca de possibilitats laborals i al envelliment de persones amb una gran esperança de vida”. Malgrat tot reconeix que: “la generació sandvitx a existit sempre”.
Tot i que en el sandvitx ens trobem a la parella per regla general, hi ha un sentiment generalitzat de que es la dona, com a norma, la que pateix mes les conseqüències, “ojo” resposta unànime dels senyors que participaven.
Però que succeeix si estem sols, si els pares no hi son, no hi ha parella, ni hi ha fills, de seguida pensem en que no tenim mes remei que solucionar-nos el nostre futur.
Per tant perquè no fem el mateix en qualsevol circumstancia?, pot ser tenim pressió social?, què dirà la gent si no faig el que s’espera de mi?.
Molt be, però quan ens fem la següent pregunta: els fills d’aquesta nova generació han pensat alguna vegada en que en un futur tindran que cuidar dels pares? – Haurien de tenir aquesta carga? – la resposta es unànime: NO – Nosaltres ens hem de solucionar el nostra futur, molt be, quan comencem a solucionar-ho? – Que fem perquè això es faci realitat? – On ens dirigim? – La comunitat està preparada? – El municipi està preparat? – Els governs estan preparats? – Forma part del seu full de ruta a l’apartat de polítiques socials? – Els hi podem fer recomanacions? – Quines?.
Pot ser a arribat el moment (com ve diu altre participant), de saber dir NO i passar a controlar el nostra espai vital.
Hem quedaré amb la reflexió d’altre participant bastant més jove: I NOSALTRES QUE?

Tot plegat, després d’aquest debat, se m’obren un nou grapat d’incògnites.

Us felicito per l’augment de participació i implicació en el debat, tot i que encara ens sentim una mica cohibits davant d’una càmera.
Les intervencions han estat concretes i conseqüents amb el tema. S’ha mantingut el torn de respostes i (encara que hem de continuar treballant en això) hem evitat converses en petits grups.

Etiquetes: avis / matrimoni / fills / salut mental / model familiar / societat civil / estat / consciència / xantatge emocional / cuidadors no reconeguts / la dona com a cuidadora habitual / moralitat / que dirà la gent.

CORNELLÀ AL 1714

Cornella 1714 from Seniorlab25 on Vimeo.

Treball realitzat per: Josep, Pere i Emili participants els tallers Seniorlab. Basat en l’exposició realitzada i titulada Cornellà 1714, sobre com va viure el poble de Cornellà de Llobregat aquest fet històric.