Publicat el 3 comentaris

MASIES DEL PRAT

Masies del Prat

More presentations from

Segon lliurament del macro projecte “Masies del Baix Llobregat”.
Aquesta vegada ens parlen de les “Masies del Prat”.
Felicitats a l’equip, en aquest cas a Carlos Carrasco.
Aprofitant que es parla d’aquesta localitat propera a Cornellà, m’agradaria ressaltar dos productes autòctons de la zona, i són: el pollastre de pota blava i la carxofa del Prat.
El Prat és una de les poques ciutats que posseeixen dos productes amb denominació d’origen(DO).
El pollastre de pota blava: es coneix com Raça Catalana del Prat, les seves característiques: potes blaves i plomatge vermellós, les plomes de la cua són de color negre amb reflexos verds.
Es venen amb etiqueta numerada i segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Les carxofes del Prat: tenen uns 100 anys d’història.
La millor manera de gaudir plenament del seu sabor, és menjar-les poques hores després d’haver estat collida.
La carxofa del Prat, garanteix la seva qualitat, ja que es té en compte, el temps de collida i la distància recorreguda per arribar al consumidor, perquè no perdi les seves qualitats alimentàries.
No ens hem pogut resistir a compartir amb tots, 2 enllaços que us portaran a 2 receptes preparades amb aquests productes tan nostres.

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/carxofes-al-cava/7564
http://www.pollastredelprat.org/?sec=recepte2&id=22
Esperem que gaudiu de la presentació i del menjar.

Publicat el Feu un comentari

EVOLUCIÓN DE LA COMUNIC@CIÓN: DEL HUMO A LA NUBE


La comunicación y su evolución, ¿qué podemos decir?, obviamente mucho, y buena prueba de ello es este trabajo de investigación que ha realizado Manuel Córcoles, también me gustaría resaltar el soporte (plantilla) sobre el que presenta este proyecto.
De todos modos me gustaría incluir también el “silencio” y el “lenguaje corporal” como medio de expresión.
Nuestro cuerpo de por si es un gran comunicador, aunque no nos demos cuenta siempre estamos comunicando.
Si os interesa el tema os recomiendo un libro muy interesante titulado: Como detectar mentiras de Paul Ekman, basado en las investigaciones de este científico, que realizó una más que exhausta investigación sobre: las emociones, expresiones faciales y microfaciales.
También podéis ver la serie: Miénteme, basada en la vida del mismo científico.

Publicat el 1 comentari

MASIES EL BAIX LLOBREGAT

Cornella Masies 2

More presentations from Dolors Solano

Aquest treball de les Masies de Cornella, ha estat realitzat per M. Angels Masat.
La M. Angels i el Carles participen el Seniorlab des de fa uns anys, buscant un projecte per realitzar van anar a parar a aquest tema: Les Masies del Baix Llobregat.
Ja sabem que aquestes masies estan catalogades, referenciades o com vulguem anomenar des de fa molt temps, però que més donava, van voler veure, tocar i buscar ells mateixos tota aquesta informació.
Han realitzat un treball de recerca excepcional, que els ha portat a prendre fotografies “in situ”, parlar amb persones que han estat relacionades de manera directa o indirecta amb la masia en qüestió.
No és un treball que s’hagi realitzat en un curt temps, de fet porten un any treballant sobre aquest tema i ara comença a donar fruits.
El projecte en si els ha ajudat a adquirir un coneixement d’allò més extens, però també els ha portat a visitar: ajuntaments, biblioteques i departaments de patrimoni del Baix Llobregat, els contactes amb arrendataris i hereus de les masies també els ha proporcionat alguna que altra agradable sorpresa.
Anirem abocant els treballs tal com es vagin finalitzant, de moment us deixem el treball finalitzat sobre les Masies de Cornellà, que com deiem al començament ha estat a carrec de M. Angels Masat.

Publicat el Feu un comentari

SENIORLAB – RIUADA 1971 – TESTIMONIS EN PRIMERA PERSONA


El passat 9 de setembre vam fer una entrada titulada: 40 anys d’una tragèdia, hi comentabem que realitzariam un petit debat, el qual un cop realitzat de petit no té res. Els testimonis ens vénen de persones que van viure en primera persona aquella tragèdia i d’altres que ho van viure en la distància.
El que està clar és que per a tots va ser un succés inesborrable, ens agradaria que les noves generacions coneguin de la mà dels protagonistes els esdeveniments de la nostra ciutat.
Us deixem aquesta gravació que ha estat realitzada en l’espai Seniorlab de Citilab – Cornellà de Llobregat.
Agraïm a tots els sèniors que van participar en aquest debat i que encara després de tants anys, se’ls veia emocionats en recordar aquells moments, també donem les gràcies al nostre càmera d’excepció Antonio Sevillano i al departament de medi: Alex i David per aquest muntatge .

Publicat el Feu un comentari

BARRI CENTRE – CORNELLÀ DE LLOBREGAT

L’Amadeo Navales quan va començar a formar part del Seniorlab, va prendre la decisió de parlar-nos dels diferents barris de Cornellà, però a través del poder de les imatges, crec que va pensar que “una imatge val més que mil paraules”, dit sigui de pas barris que coneix com el palmell de la mà.
Al llarg de la seva participació en el projecte Seniorlab, ens anirà regalant petites perles d’un passat i un present de la ciutat de Cornellà, una ciutat que a part dels seus edificis i del seu passat romànic i industrial, és una ciutat emblemàtica de per si .
Tenim un gran bagatge de persones i entitats que es dediquen a escriure la història, els grans esdeveniments i el fan per preservar aquest patrimoni, molt bé, però no oblidem que de la història d’un poble, també formen part els ciutadans, aquesta història viscuda dia a dia i de la qual no es realitza cap crònica.

Publicat el Feu un comentari

CARLES ALFONSO DURÀN “EN MEMÓRIA DE LA MEVA TIA TERESA DURÀN”

No fa molt que a Cornellà de Llobregat es va edificar una residència destinada a la tercera edat, se li va donar el nom de Residència Teresa Duràn, en memòria de Teresa Duràn i la seva tasca altruista de dedicació als necessitats.
Donem noms als edificis de persones de vegades desconegudes per a la gran majoria de la població.
Per això mateix el seu nebot Carlos Alfonso Duràn ha decidit retre homenatge a la seva tia dedicant-li aquesta breu però interessant presentació.
Esperem ajudar amb això al fet que Teresa Duràn sigui una mica més coneguda per tots els cornellanencs i tots aquells que vegin i llegeixin aquest bloc.

Publicat el Feu un comentari

RIU LLOBREGAT: LES FONTS D’UNA HISTÒRIA

No hem pogut escollir un millor moment per presentar aquest treball sobre el riu Llobregat.
Presentació realitzada per: Carles Alfons, Antoni Muntanyola, Manel Sabaté.
Tot i que va ser feta el 2010, hem aprofitat el 40 aniversari de la riuada, per mostrar-la.
El riu és vida, però també ens pot ocasionar algun tràgic ensurt, diuen que l’aigua té memòria i que sempre torna al seu curs, qui no ha sentit al llarg de la seva vida, expressions d’aquest estil.
Potser hauríem de preguntar si no hem fet un mal ús d’aquests accidents geogràfics, l’home (potser va en el seu ADN el desig de dominar la natura), ha donat una infinitat d’usos als rius: regadiu, pesca, energia (les anomenades colònies tèxtils i industrials), a causa anys enrere del mal ús que se li va donar abocant gran quantitat de deixalles de tot tipus, el riu Llobregat ha estat un dels més contaminats.
Hi ha un creixent interès i posada en pràctica de la recuperació de les seves aigües i de l’entorn.

Publicat el 1 comentari

40 ANYS D’UNA TRAGÉDIA

Imatge propietat d’en Jordi Fort

El dia 20 de Setembre de 1971, va tenir lloc a Cornellà de Llobregat un esdeveniment que marcaria les nostres vides.
El riu Llobregat es desborda a causa de les fortes pluges caigudes al llarg de la setmana.
En Seniorlab ja hem tractat el tema, després del relat que Jordi Fort ens va presentar, també el grup format per: Manel Sabaté, Carles A. Durán i Antonio Muntanyola, en el seu projecte: El nostra riu, ens parlen de manera més generalitzada.
Un riu que forma part de les nostres vides, per bé i per mal, segur que tots els que formeu part de Seniorlab i que sou ciutadans de Cornellà teniu algun record o anècdota que explicar, de moment deixo el meu:
“Recordo que sent petita, el riu m’impressionava molt, bé de fet m’impressionava fins i tot un afluent que passa per Cornellà (ara soterrat), anomenat el Rec, les monges ens portaven a aquest afluent que passa just per darrere de Can Mercader a celebrar el “dia de la truita” i “enterrar la sardina”, això de la truita bé, però enterrar la sardina no em feia cap gràcia (m’agrada molt el salat), tot i que la meva mare em “vestia” una sardina per enterrar i portava una altra a l’entrepà, jo em volia menjar les dues, enterrar la sardina? Per què? Per a què?.
En el 71 jo tenia 16 anys, recordo sentir repicar les campanes a arravatament i dir-li a la meva mare: mama el riu s’ha desbordat una altra vegada, (recordo una altra ocasió en què es va desbordar, encara que jo era petita), en aquella ocasió, em recordo enganxant cromos de la meva fantàstica col.lecció de cromos (que encara conservo).
Puc olorar l’aroma de la cola aràbiga que els meus pares em compraven per fer les meves manualitats: enganxar cromos, muntar les meves cases (amb caixes de sabates) a les que li posava cortines, escales, finestres.
Doncs bé, vaig sortir corrent a buscar els meus amics i tots ens vam anar a Rubió i Ors, per ajudar en el que poguéssim i ens deixessin, el nostre suport va ser donar un cop de mà per posar les escasses pertinences que la gent va poder recollir de casa en una zona més alta on no els arribés l’aigua”.
Que us sembla si fem un petit debat arran d’aquest aniversari, el podem gravar i penjar al nostre blog, es faran dos
debats, un dilluns tarda i un altre dimarts matí, parlem.