Categoria: Memória
CRONICAS DE LA LUCHA OBRERA EN EL BAIX LLOBREGAT
LES MASIES DE GAVA
QUI ERA LA TERESA DURAN?
Ahir va tenir lloc la presentació del treball realitzat per Carlos Alfonso Duràn, sobre la vida de la seva tia Teresa Durán.
L’acte es va realitzar en la residència situada a Cornellà de Llobregat i que porta el seu nom.
Van participar en aquest acte, Dtor. Josep Serrano Márquez, Carlos Alfonso Duràn, les filles de Teresa Duràn, així com residents i personal de la residència, per part de Citilab / Seniorlab, Teresa, Magdalena, Flora, Carlos, M. Lluïsa, Manuel, Amadeu, Rosa i Dolors.
La conferència va ser molt emotiva havia gent que l’habia conegut personalment, i tots van coincidir que Teresa Duràn, va ser una persona lliurada als altres, però el que més ens va interessar és la seva història personal, conèixer els seus pares, germans, en definitiva saber quals van ser les seves arrels.
Històries personals que són la base de Seniorlab, històries de vida explicades directament pels protagonistes o bé per algun familiar, com ha estat el cas de Teresa Duràn, gran desconeguda per a molts de nosaltres.
El conte de Can Suris
El passat dia 23 d’abril (dia de Sant Jordi) ens va visitar el col · legi d’Almeda, per parlar amb nosaltres, ja que estan recollint informació sobre Can Suris per a un treball de recerca, fins aquí tot normal, el sorprenent és que aquesta feina la feien alumnes de 8 a 10 anys.
Ens ho vam passar molt bé, els alumnes van fer diverses preguntes sobre la fàbrica i es van interessar sobre la colònia i el seu significat, i als sèniors els va fer molta gràcia compartir records amb els alumnes.
Els vam fer entrega de material que els pugui ajudar en el seu treball i posteriorment van realitzar una visita a l’edifici.
Molta sort nois i bona feina, segur que el vostre treball serà un èxit.
MASIES DE CASTELLDEFELS
Masies Castelldefels
More presentations from Dolors Solano
Durant molts anys Castelldefels, va ser destí de tots els que volíem sol i platja i no teníem mitjans per anar molt més lluny.
Però Castelldefels és molt més que pell cremada i paelles amb sorra.
Castelldefels és història com bé mostra aquesta presentació que ens parla en concret de les seves masies.
Parafrasejant a Napoleo el qual va dir: “Soldats! Quaranta segles d’història us contemplen!, Nosaltres podríem dir que: “des de dalt d’aquest castell 4000 anys ens contemplen “.
Sí, Castelldefels compta amb diversos segles a la seva esquena i 12 torres sentinelles (segons inf. Localitzada a: w.castelldefelsturisme.com), les incursions dels pirates sobre l’any 1550, van obligar a realitzar la construcció del seu castell, segons informació de la mateixa web.
Navegant i no pel riu Llobregat, crec haver arribat a bon port, aquest es diu wikipedia, rellegint els BANS, que trobo pels carrers, m’expliquen que el primer esment que es té del nom d’aquesta localitat és: Costrum Felix, encara que els romans que eren molt seus, li van donar el seu toc: Castello de Feles (Castell de Fidels), d’on prové la seva nomenclatura actual.
Us adjunto aquesta informació que crec pot ser d’interès, per conèixer els avantpassats que es van assentar en aquest paratge.
“Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l’època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topònims de transmissió oral que l’eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectí en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l’indret, sota l’autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l’edat mitjana, fou utilitzat popularment com a Fels.
Senyors feudals privatius de Castelldefels
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA TICIÓ
1. Tició (o Tició de Feixa o Tició de Gavà) 1176/1178 després 1185 Feudatari del monestir
de Sant Cugat
2. Berenguer Tició després 1185 1223/1234 Fill de l’anterior
3. Berenguer Gerart 1223/1234 ? No era dels Tició, a qui fou segrestat el feu
4. Ferrer Garí, dit Tició esmentat 1286 Nét de Berenguer Tició
5. Ferrer Tició, dit Garí esmentat 1293 Fill de l’anterior
6. Maria 1340 Vídua de l’anterior, venc el feu
FAMÍLIA RELAT DE GUIMERÀ
7. Berenguer de Relat 1340 Conseller del rei Pere III
8. Elisabet de Relat 1360/1378 Filla de l’anterior i casada amb Gispert de Guimerà, dit Relat
9. Berenguer de Relat, dit Guimerà 1360/1378 1394 Fill de l’anterior
10. Bernat de Relat 1394 1410 Fill de l’anterior
11. Gispert de Relat, dit Guimerà 1410 1427 Fill de l’anterior, venc el feu a la família Marc (March), senyors d’Eramprunyà”
Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castelldefels
DANSES CATALANES: LA MÚSICA AL COR I EL BALL ELS PEUS
Tornem a presentar un altre dels projectes finalitzats del Seniorlab. En aquest cas, Neus, Rosa, Domi i Nuria, ens presenten l’investigació que han fet sobre els diferents tipus de danses de Catalunya. El titol de per si ja és suggerent, ens parla de les diferentes adaptacions d’aquests balls, els polítics i l’església tenien molt a dir.
En temps dificils, les cançons i els balls servien per parlar una llengua prohibida i no permetre que caiguessin en l’oblit les nostres tradicions.
EL PARC DE MONTSERRAT: LLEGENDES I TRADICIONS
MONTSERRAT PARC NATURAL
More presentations from Dolors Solano
Al llarg d’aquest treball s’ha realitzat una exhaustiva recopilació de dades, així com l’integració d’un article personal d’un dels participants del projecte, imatges presses in situ i sobre tot ejercici en molt bona companyia, bona teca i algún agregat desconegut.
Així que em limitaré a parlar dels productes típics que podem trobar en la nostra visita a aquest lloc.
Abans de passar a la descripció que comentava voldria fer esment que aquest lloc (i és una opinió personal), té una atracció especial, com una mena d’imant que atreu tant a creients (òbviament) com a laics.
M’agrada pensar que hi ha un component molt important d’identitat catalana, i de curiositat per aquesta forma geològica que tenen els seus monticles i sobretot no oblidem la troballa de la Mare de Déu de Montserrat.
Us deixo aquesta web que m’ha semblat molt interessant, sobre aquest lloc i la cultura catalana en general: http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana
Comencem pel “mato”, “tomàquet de Montserrat”, “mel”, “aromes de Montserrat”, “cigrons”, “fruits secs”, “vins” i un llarg etcètera de productes.
Com bé va dir Josep Pla: «La cuina és el paisatge posat a la cassola»
Web: http://www.act.cat/wp-content/uploads/2012/06/CatalunaGastronomia.pdf
GAUDI: OBRES MENYS CONEGUDES
Gaudí Obres menys conegudes
More presentations from Dolors Solano
Todos conocemos a Gaudí, quien no?, su arquitectura es de lo más original, destaca y plasma en ella su gran pasión por el modernismo “estilo basado en la naturaleza”.
El estilo modernista nace en el año +-1861 en Bélgica, la figura de Victor Horta (Gante 1861-Bruselas 1947), fué clave en la expansión de este nuevo movimiento artístico.
Localizado en nuestro queridísimo amigo Internet, una definición sobre el modernismo que me ha gustado especialmente sobre todas las definiciones localizadas, ya que integra todos los componentes a utilizar en esta corriente artística: “El movimiento es un movimiento esencialmente esteticista e integrador de las artes. Se pretende que toda manifestación artística, responde a un mismo espíritu de reacción formal: arquitectura, mobiliario y objetos de uso, ropa, joyas, etc. Además se trata de superar las viejas antitesis entre las artes mayores y las menores: la cerámica o el mobiliario tienen ahora la misma importancia que el edificio porque forman parte de el” – http://html.rincondelvago.com/arte-contemporaneo-del-siglo-xx.html.
“Se rompe con las líneas puras y rectas, buscando las formas redondas, lineas curvas…”, formas que podemos encontrar en la naturaleza.
Haciendo referencia en lo comentado anteriormente sobre la integración de “todo objeto útil”, me gustaría destacar el mobiliario diseñado por Gaudí, formas redondeadas, temas florales, podéis ver en infinidad de páginas web imágenes del llamado mobiliario Gaudiniano.
Diseñó su propio pupitre de trabajo, éste se realizó en el taller de Eudald Puntí, taller de carpintería donde Gaudí trabajaba para pagarse los estudios, en la web que adjunto podéis ver una selección del mobiliario. http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/mobiliario.asp.
FOMENT DE LA SARDANA – 2. PART
Segon lliurament del Foment de la Sardana, treball realitzat pel nostre estimat Jordi Fort.
En aquest treball s’avoca records tant d’entitat com un relat exacte de tots els detalls de muntatge i desfeta d’un ball tan tradicional a Catalunya.
Aquí es diu que: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que és fan i és desfan.
Diuen que els catalans tenim més de 1.000 anys d’història, no m’estranya hi ha referència històrica que els catalans hem estat i seguim estant a tot arreu, i fins i tot que a la prehistòria ja es té coneixement d’aquesta dansa que imprimeix un segell D.O a Catalunya i els catalans, també es reconeix d’antic la utilització d’intruments totalment típics com: el tible, el tamborí, el flabiol i la tenora, s’utilitzen altres instruments però són més habituals i coneguts.
Que aquest treball d’en Jordi serveixi per als de la terra no oblidar les nostres arrels i als de fora puguin conèixens una mica més.
