Avui vam tenir una sessió especialment enriquidora centrada en el debat sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el seu impacte a la vida de la gent gran. La trobada va començar amb la dinàmica “Històries d’Empatia”, el propòsit de la qual va ser generar una entesa profunda del mètode Design Thinking, aplicat a problemàtiques socials. L’empatia va ser l’eix principal: entendre millor els reptes a què s’enfronten als altres, i des d’aquí, crear solucions col·laboratives. La sessió va començar amb una breu explicació del “Pensament de Disseny”, destacant la seva utilitat no només en l’àmbit empresarial, sinó també en projectes comunitaris i col·laboratius. Els participants, majoritàriament, van formar grups de quatre persones i van compartir experiències personals en què van haver de posar-se al lloc d’algú més. A continuació, cada grup va rebre targetes amb diferents ODS enfocats a la gent gran, i se’ls va demanar que identifiquessin un problema relacionat amb el seu objectiu i proposessin solucions. Al llarg de l’activitat, van sorgir debats apassionats i fructífers sobre temes clau. Un dels problemes destacats va ser la desigualtat a les pensions i la manca d’informació accessible. La solució proposada va ser clara: la mobilització ciutadana per exigir canvis legals i justícia a les pensions.
En un ambient de reflexió i compromís, els sèniors no només van expressar les preocupacions i les vivències, sinó que també van demostrar una voluntat clara d’actuar per transformar les seves realitats. El més destacable va ser l’energia col·lectiva que va sorgir en compartir idees i solucions pràctiques, deixant clar que el canvi social comença des del diàleg i la participació activa de tots els sectors, incloent-hi les persones grans, que sovint són apartades d’aquests debats.
Un aspecte crucial de la dinàmica va ser la generació d’aliances, no només entre els participants, sinó també amb altres actors clau de la societat. L’enfocament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible va permetre marcar aquests problemes dins d’un context global, cosa que va reforçar la importància que les solucions plantejades no es quedin a nivell local, sinó que puguin escalar-se i adaptar-se a la reaitat.
A més, la proposta de fomentar la convivència intergeneracional com a part dels ODS va ser una de les idees més potents de la sessió. La connexió entre joves i gent gran no només es veu com una oportunitat per tancar la bretxa generacional, sinó com una manera d’enriquir mútuament les experiències de vida. La saviesa, l’experiència i la resiliència de la gent gran, unides a la innovació i el dinamisme de les generacions joves, ofereixen un enorme potencial per abordar els reptes socials de manera més integral i col·laborativa.
En resum, la sessió d’avui no només va permetre una anàlisi profunda dels problemes que afecten les persones grans en relació amb els ODS, sinó que també va ser un espai on es van establir les bases per a l’acció. L’empatia, el diàleg i el treball col·laboratiu van sorgir com a eines poderoses per enfrontar les desigualtats, la pobresa i les injustícies que afecten la gent gran, i per crear un futur més inclusiu i solidari.
Aquesta trobada va deixar un missatge clar: les persones grans no només són destinatàries de polítiques i solucions, sinó que han de ser agents actius en la creació d’un món millor. Les seves veus, les seves històries i la seva experiència són vitals per construir una societat que no deixi ningú enrere.
