Categoria: Formació

Publicat el per — Feu un comentari

Es pot reparar un cor trencat?

Avui hem rebut als investigadors de l‘IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) al SeniorLab, on han oferit un taller i debat sobre els avanços en la regeneració d’òrgans i teixits. La sessió va començar a les 11:30 hores amb la investigadora Gema Quiñonero López, qui va explicar temes com els fonaments de la bioenginyeria, les característiques de les cèl·lules mare, les tècniques de cultiu i les fonts d’extracció de les cèl·lules mare. També es va discutir l’ús d’animals en investigació i les seves implicacions ètiques, destacant la necessitat de reduir el maltractament animal i la personalització dels fàrmacs per evitar efectes secundaris.

Després de la xerrada, Ana Caruezo Carnero va dinamitzar un debat amb preguntes polèmiques com la utilització de cèl·lules embrionàries per curar ferides o el trasplantament de cor sintètic crescut dins de porcs. Els seniors van expressar preocupacions sobre els efectes dels òrgans sintètics, l’ús de la biotecnologia en la cosmètica, les consideracions ètiques respecte als animals i l’accés a la tecnologia segons la necessitat real en lloc del poder econòmic. També es va discutir la desigualtat en la disponibilitat de trasplantaments i la valoració dels professionals científics, que sovint emigren a altres països per millors condicions laborals.

En el debat, es van plantejar diverses preguntes clau sobre la regeneració d’òrgans sintètics i la seva implicació ètica, com ara:

  • Com podem preveure els efectes d’aquests òrgans sintètics en el cos del pacient, tenint en compte la complexitat del sistema?
  • Com assegurar-nos que la indústria farmacèutica no utilitzarà aquest material per a cosmètica o altres fins que no siguin tractaments mèdics?
  • És igual utilitzar porcs que micos en la investigació amb animals?
  • Les consideracions ètiques, a vegades, es deixen de banda quan es tracta de vida o mort.
  • Cal eliminar les restriccions d’accés a la tecnologia segons el poder econòmic i centrar-se en la necessitat real de les persones.
  • És més prioritari salvar els joves que les persones grans, les quals sovint són desestimades per la manca de possibilitats de trasplantaments o proves mèdiques importants com les mamografies.
  • Ha de tenir en compte la condició física en comptes de l’edat a l’hora d’accedir a trasplantaments, tenint en compte que hi ha persones grans que han mantingut una bona salut al llarg de la seva vida i joves que tenen hàbits nocius.

 

Publicat el per — Feu un comentari

PRODUCTES DE PROXIMITAT – SISAVISALACUINA+1

Aquest projecte ha estat realitzat per 7 integrants del SeniorLab apassionats per la cuina que volem conservar el patrimoni culinari de la nostra terra. Hem creat el Blog Sis Avis a la Cuina +1.

https://youtu.be/tF6k5WcRvA0?si=RhoynSY4Yd1iJCJT

Publicat el per — Feu un comentari

HISTORIA DEL CARRER XIPRERET

Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala

tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.

La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.

Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano

Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.

Publicat el per — Feu un comentari

MAPATGE COL.LABORATIU – DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Publicat el per — 1 comentari

SIS AVIS A LA CUINA + 1 – MERCATS DE FERRO

En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona.
Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions.
Segons la informació trobada, aquests mercats van néixer el segle XIX, com concepte de mercat cobert, coincidint en un moment en el que es vol donar importància a la reestructuració dels espais urbans.
Algunes d’aquestes construccions les podem identificar amb un clar concepte modernista, potser volent donar una visió mes industrial dels mercats en els que tota l’estructura està realitzada en vidra i ferro, passant aquest últim, de elements decoratius (de una gran riquesa ornamental) a la construcció d’edificacions, façanes, columnes, enreixats, estructura de les finestres, també volem resaltar la riquesa del vidre, amb un gran colorit i formes que donen a l’estructura moviment i llum, però no per això deixant de ser edificis de una gran bellesa i riquesa estructural.
El que si es cert es que aquestes edificacions s’han convertit en joies arquitectòniques i els espais on es troben han adquirit categoria e interès turístic.
Article: Dolors Solano

Publicat el per — 5 comentaris

BARRI PERDUT DE BARCELONA

Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano

http://lacasadelsentremesos.cat/

Publicat el per — Feu un comentari

ELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Els Aiguamolls de l’Empordà, lloc de descans i nidificació de les aus, en les seves migracións entre continents. Poca cosa puc explicar al respecta que no hagi estat dit per Neus, Carles, Ramon i Antoniu.
Les persones que han realitzat aquest treball son amants de la natura i realitzan sovint sortides per coneixa l’entorn natural més proper o no tant.
Aquest amor per la vida a l’aire lliura els ha portat a escollir aquest treball, que a més de servir com testimoni documental d’un entorn a punt de deixapareixa entre els anys 1967-1975 per culpa de l’expeculació, els ha portat a compartir jornades d’excursions i enfortir lligams d’amistat i coneixement del territori.
Recuperant algunes de les dades aportades per aquest grup, veurem que:
* Hi ha un centre d’acollida i recuperació de la fauna autoctona on tenen cura de les aus malaltes.
* Realitzan programes educatius per les escoles, així com excursions guiades, on els mes petits podan aprendre l’important informació sobre les aus i la vegetació que els envolta.
* El Parc romandrà obert les 24 hores del dia.
Article: Dolors Solano