Categoria: Etnografia
ESCOLES DE LA COLÒNIA GÜELL
Exportació del blog: histories.citilab.eu
PROYECTO SATCHEL – VISITA FINLANDIA
Los días 6 a 9 de Mayo tuvo lugar el encuentro de los grupos de trabajo que componen el proyecto Satchel, “Helsinki/Loppukiri” “Manchester” y “Citilab/Seniorlab (Cornellà de Ll./Barcelona)” nuestros anfitriones esta vez fueron el grupo de Finlandia – Loppukiri.
Nos dispensaron un recibimiento extraordinario ya que nuestros compañeros de Loppukiri, nos esperaban en el aeropuerto de Helsinki, nos emocionó muchísimo.
Los encuentros se han realizado en la Universidad de Laurea, la cual puso a nuestra disposición tres estudiantes para ayudarnos con la barrera idiomática.
Miércoles día 7 nos dirigimos a Loppukiri, para ver el proyecto llevado a cabo por 4 señoras que pusieron en marcha en esta localidad un proyecto de co-housing. Nos hablaron de como nació esta idea y como formaron parte del desarrollo de dicho proyecto, junto al arquitecto que lo llevo a cabo. Un espacio diseñado al gusto de sus habitantes.
El hecho de poder ver y conocer este trabajo in situ, nos ayudó a comprender algunos aspectos del proyecto, que en su visita anterior a Citilab no nos quedó del todo clara.
Nos abrieron las puertas de su casa, cosa que agradecemos, ya que somos conscientes de que invadimos su intimidad la cual es muy importante para ellos.
El resto de jornadas se desarrollaron en la Universidad de Laurea, donde trabajamos junto a nuestros compañeros de Manchester y Loppukiri, poniendo de relieve el interés que cada uno de los grupos tenia sobre los proyectos presentados.
Se puso de manifiesto de nuevo el gran interés despertado, ya en su visita anterior por Citilab como LivingLab de referencia y Seniorlab como proyecto de innovación social.
Manchester nos presentó a distintos grupos de seniors que llevan a cabo trabajos de relación intergeneracional, entre seniors y estudiantes de universidad.
MASIES DE CASTELLDEFELS

Masies Castelldefels
Durant molts anys Castelldefels, va ser destí de tots els que volíem sol i platja i no teníem mitjans per anar molt més lluny.
Però Castelldefels és molt més que pell cremada i paelles amb sorra.
Castelldefels és història com bé mostra aquesta presentació que ens parla en concret de les seves masies.
Parafrasejant a Napoleo el qual va dir: “Soldats! Quaranta segles d’història us contemplen!, Nosaltres podríem dir que: “des de dalt d’aquest castell 4000 anys ens contemplen “.
Sí, Castelldefels compta amb diversos segles a la seva esquena i 12 torres sentinelles (segons inf. Localitzada a: w.castelldefelsturisme.com), les incursions dels pirates sobre l’any 1550, van obligar a realitzar la construcció del seu castell, segons informació de la mateixa web.
Navegant i no pel riu Llobregat, crec haver arribat a bon port, aquest es diu wikipedia, rellegint els BANS, que trobo pels carrers, m’expliquen que el primer esment que es té del nom d’aquesta localitat és: Costrum Felix, encara que els romans que eren molt seus, li van donar el seu toc: Castello de Feles (Castell de Fidels), d’on prové la seva nomenclatura actual.
Us adjunto aquesta informació que crec pot ser d’interès, per conèixer els avantpassats que es van assentar en aquest paratge.
“Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l’època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topònims de transmissió oral que l’eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectí en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l’indret, sota l’autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l’edat mitjana, fou utilitzat popularment com a Fels.
Senyors feudals privatius de Castelldefels
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA TICIÓ
1. Tició (o Tició de Feixa o Tició de Gavà) 1176/1178 després 1185 Feudatari del monestir
de Sant Cugat
2. Berenguer Tició després 1185 1223/1234 Fill de l’anterior
3. Berenguer Gerart 1223/1234 ? No era dels Tició, a qui fou segrestat el feu
4. Ferrer Garí, dit Tició esmentat 1286 Nét de Berenguer Tició
5. Ferrer Tició, dit Garí esmentat 1293 Fill de l’anterior
6. Maria 1340 Vídua de l’anterior, venc el feu
FAMÍLIA RELAT DE GUIMERÀ
7. Berenguer de Relat 1340 Conseller del rei Pere III
8. Elisabet de Relat 1360/1378 Filla de l’anterior i casada amb Gispert de Guimerà, dit Relat
9. Berenguer de Relat, dit Guimerà 1360/1378 1394 Fill de l’anterior
10. Bernat de Relat 1394 1410 Fill de l’anterior
11. Gispert de Relat, dit Guimerà 1410 1427 Fill de l’anterior, venc el feu a la família Marc (March), senyors d’Eramprunyà”
Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castelldefels
MOLI FLUVIAL – GREGORIO CASTELL
Exportació del blog: histories.citilab.eu
40 ANYS D’UNA TRAGÉDIA
Imatge propietat d’en Jordi Fort
El dia 20 de Setembre de 1971, va tenir lloc a Cornellà de Llobregat un esdeveniment que marcaria les nostres vides.
El riu Llobregat es desborda a causa de les fortes pluges caigudes al llarg de la setmana.
En Seniorlab ja hem tractat el tema, després del relat que Jordi Fort ens va presentar, també el grup format per: Manel Sabaté, Carles A. Durán i Antonio Muntanyola, en el seu projecte: El nostra riu, ens parlen de manera més generalitzada.
Un riu que forma part de les nostres vides, per bé i per mal, segur que tots els que formeu part de Seniorlab i que sou ciutadans de Cornellà teniu algun record o anècdota que explicar, de moment deixo el meu:
“Recordo que sent petita, el riu m’impressionava molt, bé de fet m’impressionava fins i tot un afluent que passa per Cornellà (ara soterrat), anomenat el Rec, les monges ens portaven a aquest afluent que passa just per darrere de Can Mercader a celebrar el “dia de la truita” i “enterrar la sardina”, això de la truita bé, però enterrar la sardina no em feia cap gràcia (m’agrada molt el salat), tot i que la meva mare em “vestia” una sardina per enterrar i portava una altra a l’entrepà, jo em volia menjar les dues, enterrar la sardina? Per què? Per a què?.
En el 71 jo tenia 16 anys, recordo sentir repicar les campanes a arravatament i dir-li a la meva mare: mama el riu s’ha desbordat una altra vegada, (recordo una altra ocasió en què es va desbordar, encara que jo era petita), en aquella ocasió, em recordo enganxant cromos de la meva fantàstica col.lecció de cromos (que encara conservo).
Puc olorar l’aroma de la cola aràbiga que els meus pares em compraven per fer les meves manualitats: enganxar cromos, muntar les meves cases (amb caixes de sabates) a les que li posava cortines, escales, finestres.
Doncs bé, vaig sortir corrent a buscar els meus amics i tots ens vam anar a Rubió i Ors, per ajudar en el que poguéssim i ens deixessin, el nostre suport va ser donar un cop de mà per posar les escasses pertinences que la gent va poder recollir de casa en una zona més alta on no els arribés l’aigua”.
Que us sembla si fem un petit debat arran d’aquest aniversari, el podem gravar i penjar al nostre blog, es faran dos
debats, un dilluns tarda i un altre dimarts matí, parlem.
PRESENTACION SENIORLAB A LA COMUNIDAD CITILABER
Hola a todos, el pasado miércoles tuvo lugar en Citilab la presentación de Seniorlab a nuestros socios Citilabers, lo cierto es que quedamos gratamente impresionados, al ver la respuesta masiva de los seniors que participan de los proyectos de este lugar con pasado industrial. Se presentaron proyectos realizados por los actuales integrantes de Seniorlab, así como nuevas propuestas. Ni que decir tiene que la guinda es la parte concerniente a la Memoria Histórica de Can Suris y a todo el legado patrimonial en formato “Historias de vida personales” que se han ido creando a su alrededor.
No olvidemos una pieza importante en el engranaje de este equipo, (yá que Seniorlab funciona como equipo y toma sus decisiones como equipo), y es la “formación tecnológica”, no hace mucho leí una entrada en el blog de Juan Freire, en el cual nos habla de la importancia de “aprender haciendo”, os suena?, quizás nos remita a aquella figura olvidada del “aprendiz”?, pues actualmente esta figura podemos trasladarla al aprendizaje de las nuevas tecnologías, no es solo aprender informática, sino valernos de ella para crear patrimonio cultural, y esto es lo que hacemos en Seniorlab.
Desde aquí transmito agradecimiento a todos: seniorlabers, participantes, socios y personal Citilab.






















