Publicat el Feu un comentari

De les llimones als robots ecològics: una jornada d’experimentació, programació i televisió

Avui hem participat en una nova activitat del Tecnoestiu, titulada Experimenta i programa amb llimones i robots ecològics. Ha estat una jornada molt interessant, pràctica i participativa, que ens ha permès apropar-nos al món de l’electricitat, les energies renovables, la robòtica i la programació.

En aquesta ocasió ens hem participat 14 persones de les tres comunitats sènior de Citilab, tot i que alguns companys i companyes no hi han pogut assistir. El taller ha estat conduït per Víctor Casado, que ens ha acompanyat al llarg d’un recorregut que començava amb els conceptes bàsics de l’electricitat i acabava amb la programació de petits robots mitjançant MicroBlocks.

Com es produeix l’electricitat?

La primera part del taller ha estat dedicada a entendre els fonaments de l’electricitat. Hem recordat que tota la matèria està formada per àtoms i que la circulació dels electrons a través d’un material conductor és la que produeix el corrent elèctric.

També hem après que, perquè el corrent pugui circular, cal disposar d’un circuit tancat. A partir d’aquesta idea, Víctor ens ha explicat diferents maneres d’emmagatzemar l’energia, com ara les bateries, els condensadors i els supercondensadors.

Aquesta introducció ens ha ajudat a entendre millor els experiments que faríem a continuació. I ben aviat hem passat de la teoria a la pràctica.

Una pila feta amb una llimona

Un dels moments que ha despertat més curiositat ha estat l’experimentació amb aliments. Víctor ens ha mostrat que una llimona, una patata, un tomàquet o fins i tot un cogombret en vinagre poden formar part d’una petita pila elèctrica.

Per fer les proves hem utilitzat dos elèctrodes de metalls diferents i un multímetre. En introduir els elèctrodes dins dels aliments, hem pogut mesurar el voltatge generat i comparar els resultats.

En el cas de la llimona, el seu suc actua com a electròlit i facilita una reacció química entre els dos metalls. Un dels metalls perd electrons i l’altre els rep. Quan els connectem mitjançant un conductor, es produeix un petit flux d’electrons i, per tant, corrent elèctric.

Hem comprovat que una sola meitat de llimona no sempre genera prou voltatge per encendre un LED. Per aquest motiu, n’hem connectat diverses, hem tornat a mesurar l’energia obtinguda i hem observat què passava quan intentàvem encendre la llum.

Aquesta experiència ens ha permès entendre, de manera molt visual, que la llimona no és exactament la font de l’energia, sinó el medi que fa possible la reacció química entre els metalls.

Energia solar, moviment i supercondensadors

Després dels experiments amb aliments, hem ampliat la mirada cap a les diferents fonts d’energia. Hem parlat especialment de les energies renovables, com la solar, l’eòlica, la hidràulica i la biomassa.

També hem fet proves amb una dinamo de manovella i una placa solar. Amb la dinamo hem comprovat com el moviment de la nostra mà podia transformar-se en electricitat. Amb la placa solar hem experimentat amb la conversió de la llum en energia elèctrica.

En tots dos casos hem intentat esbrinar si l’energia generada era suficient per encendre un LED o posar en moviment un petit motor. Les proves ens han ajudat a comparar diferents maneres de produir electricitat i a entendre que cada sistema té unes característiques i unes limitacions determinades.

Una altra part especialment interessant ha estat la dedicada als supercondensadors. Víctor ens ha explicat com poden emmagatzemar energia i alliberar-la ràpidament, així com algunes de les seves aplicacions.

En aquest moment, el nostre company Vicente ha enriquit la sessió amb una explicació molt detallada sobre el funcionament dels tramvies de Barcelona i els diferents sistemes de càrrega energètica que poden utilitzar segons les necessitats del trajecte i del servei.

La seva aportació ha estat un bon exemple de la manera com aprenem a la comunitat sènior: no només a partir de les explicacions del taller, sinó també compartint coneixements, experiències i curiositats entre nosaltres.

Descobrim els robots per dins

Després d’una breu pausa, ens hem endinsat en el món de la robòtica. Víctor ens ha presentat la petita placa electrònica incorporada als robots i ens n’ha explicat els components principals.

La placa disposava de llums que funcionaven com a ulls, sensors de proximitat i de llum, motors, vibradors o connexions per moure ales. També incorporava supercondensadors per emmagatzemar l’energia necessària per al seu funcionament.

Hem conegut, a més, que aquests robots havien estat elaborats pels companys d’Edulab de Citilab, utilitzant màquines i tècniques de fabricació digital.

Entre els models disponibles hi havia papallones, marietes, pingüins, cotxes i petits ventiladors. Cada robot tenia unes possibilitats diferents: les papallones podien batre les ales, les marietes vibraven, els cotxes es desplaçaven i els ventiladors activaven les seves hèlixs.

Abans de programar-los, hem pogut observar-ne l’estructura, identificar els components i imaginar quin comportament volíem que tinguessin.

Programar amb MicroBlocks

Per donar vida als robots hem utilitzat MicroBlocks, un entorn de programació visual basat en blocs. Aquesta eina permet crear instruccions de manera accessible, sense necessitat d’escriure línies de codi.

Seguint les explicacions de Víctor, hem connectat les plaques als ordinadors i hem començat a construir petites seqüències. Hem programat els ulls lluminosos, hem activat motors i vibradors i hem provat diferents ordres.

Poc a poc hem aconseguit que les marietes vibressin, que les papallones moguessin les ales, que els cotxes avancessin i que els ventiladors comencessin a girar.

Un dels reptes més interessants ha estat treballar amb el sensor de proximitat. Hem programat els robots perquè reaccionessin quan detectaven la presència d’una persona. Així, en apropar-hi una mà, podien encendre els ulls, moure un motor, vibrar o batre les ales.

Quan alguna seqüència no funcionava com esperàvem, revisàvem les connexions, modificàvem els valors o canviàvem l’ordre dels blocs. D’aquesta manera, els errors s’han convertit en una part natural de l’aprenentatge i en una oportunitat per entendre millor el funcionament dels dispositius.

Aprendre experimentant i col·laborant

Al llarg de la jornada hem avançat des de conceptes aparentment abstractes, com els àtoms, els electrons o les reaccions químiques, fins a aplicacions que podíem observar i manipular directament.

Hem mesurat voltatges, connectat circuits, comparat fonts d’energia, experimentat amb sistemes d’emmagatzematge i programat robots. Però, sobretot, hem après fent proves, compartint dubtes i ajudant-nos els uns als altres.

Aquesta activitat ens ha tornat a demostrar que la tecnologia es pot aprendre a qualsevol edat quan es presenta d’una manera propera, gradual i participativa. No es tractava de memoritzar definicions, sinó de tocar, experimentar, observar els resultats i fer-nos noves preguntes.

I per acabar, pugem al plató!

La jornada no ha finalitzat al taller. Després de programar els robots, hem pujat al plató de televisió de Citilab, on ens esperava Tirs Abril.

Un cop allà, ens ha assignat diferents rols. Algunes persones s’han encarregat d’explicar davant de la càmera què havíem fet i què havíem après durant el taller. Altres han assumit les funcions de càmera i de realització.

Aquesta última part ha estat molt interessant i divertida. Ens ha permès conèixer millor com funciona una producció audiovisual, perdre la por de posar-nos davant o darrere de les càmeres i transformar tot el que havíem viscut en un relat col·lectiu.

Una jornada plena de curiositat

L’activitat ens ha deixat nous coneixements sobre electricitat, energies renovables, supercondensadors, robòtica, programació i fabricació digital. També ens ha permès reforçar la col·laboració i l’intercanvi de coneixements dins de la comunitat.

Ens quedem amb una idea que resumeix molt bé l’experiència: amb una petita quantitat d’energia, molta curiositat i una mica de programació podem crear robots ecològics capaços de moure’s i reaccionar al seu entorn.

Continuem experimentant, compartint i aprenent plegats!

Publicat el Feu un comentari

Visita SeniorLab al Barcelona Supercomputing Center

Avui hem tingut el privilegi de visitar, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), guiats per Oriol Riu Valentí.

Ha estat una experiència inspiradora descobrir com el superordinador MareNostrum 5 posa la seva enorme capacitat de càlcul al servei de la ciència i la societat: des de la recerca biomèdica fins a la predicció climàtica, la intel·ligència artificial o el desenvolupament de solucions per als grans reptes del nostre temps.

Alguns detalls que ens van sorprendre especialment: el MareNostrum està instal·lat dins d’una antiga capella —la Capella Torre Girona—, un d’aquells contrastos que només Barcelona podia oferir. Vam veure com les seves simulacions climàtiques s’utilitzen a nivell polític internacional, i com amb dades reals de la pandèmia van confirmar que reduir el trànsit fa baixar clarament la contaminació a Barcelona. També vam conèixer les “fàbriques d’IA” que Europa està instal·lant —set en total— i els ordinadors quàntics que ja funcionen al centre, tecnologia que fa poc semblava ciència-ficció.

Però més enllà de la tecnologia, aquesta visita ens recorda una cosa fonamental: el coneixement no té edat. Mantenir la curiositat, seguir aprenent i comprendre com evoluciona el món és una oportunitat que ens enriqueix en qualsevol etapa de la vida. Espais com el BSC i comunitats com SeniorLab demostren que aprendre, compartir i fer-se preguntes continua sent una manera poderosa d’innovar i de participar activament en la societat.

Gràcies a l’Oriol Riu i a l’equip del BSC per una visita tan didàctica, i a totes les persones de SeniorLab per demostrar, un cop més, que la curiositat no es jubila.