Categoria: Formació
RECEPTA DE PA DE PASSIC DE “LAS CARMELITAS DE SEVILLA” – MANEL SABATÉ
MASIES DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Cornella Masies 2
More presentations from Dolors Solano
UNA ESTONA PER JUGAR
CRONICAS DE LA LUCHA OBRERA EN EL BAIX LLOBREGAT
LA SAL DE LA VIDA Y OTRAS HIERBAS
La sal de la vida y otras hierbas
More presentations from Dolors Solano
El arte del condimento
El condimento de los platos es un arte, y numerosos estudios lo respaldan.
Es curioso ver como el hecho de añadir una hierba concreta, no solo realza el sabor de la materia prima, sino que además añade propiedades nutritivas y digestivas.
Cada país y región tienen su pequeño decálogo de hierbas, que han ido pasando de madres a hijas, haciendo de ello un tesoro y pasando a formar parte de la memoria cultural.
Como he leído en la web:
http://www.sabormediterraneo.com/cocina/plantas%20aromaticas.htm
“utilizarlas en la justa medida es un arte” y “elegir la planta aromática que necesita cada plato una ciencia”, totalmente de acuerdo con esta definición, hemos de ser cuidadosos y tener muy presente que “el menos es más”, la intención es resaltar y potenciar sabores, no anular.
Y ahora un poco de mito y leyenda o no.
“Cuenta la leyenda que el dios Apolo se enamoró perdidamente de la ninfa Dafne. Ésta consagraba su virginidad a la diosa Venus y no deseaba entregarse a ningún hombre, incluido Apolo. Ante sus insistentes persecuciones, decidió pedir amparo a las divinidades. Desde el Olimpo, los dioses escucharon sus súplicas y se apiadaron de la joven. Así, una tarde que Apolo perseguía a su amor por el bosque consiguió acercarse lo suficiente para tocar su piel. Al instante, Dafne se convirtió en un hermoso laurel ante el que Apolo lloró por su amada”
Desde el trabajo realizado por Teresa y Antonio, me gustaría sensibilizar a todos, respecto a que no debemos olvidar que el hábitat natural de todas las plantas es el bosque, por lo tanto proporcionemosle el respeto que se merece.
Bien, relajémonos y veamos frente a una buena taza de hierbas este proyecto, el cual con la sola visión de las imágenes nos recuerda que nos falta alguna cosita en nuestra cocina y nos activa las papilas, que aproveche.
LES MASIES DE GAVA
SENIORLAB A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Dijous passat dia 14 de juny, Seniorlab va realitzar presentació per als alumnes de l’assignatura “Sociologia Gerontològica – Llicenciatura de Sociologia de la Universitat de Barcelona.
Per part d’aquesta assignatura: alumnes de l’assignatura anteriorment descrita, Dra. Nuria Rodriguez i Prof. Cristina Poblet.
Per part de Citilab / Seniorlab: Neus Sevilla, Rosa Garvi, Domi Toledano, Carles Carrasco, Antoni Muntanyola, Rosa Casanovas, Dolors Solano.
Nuria Rodriguez, va realitzar presentació d’aquesta col · laboració que intentem fer i del que pot representar. per als seus alumnes.
Dolors Solano, al seu torn va realitzar presentació del projecte Seniorlab i dels sub-projectes duts a terme al llarg d’aquests 5 anys.
Al finalitzar les presentacions es va obrir un curt debat sobre que representa per les persones que es troban en estat de jubilació, precisament per a les persones que es troben en aquest estat i per als més joves que tot just ara accedeixen al cada vegada més complicat món laboral.
EL BOSC I ELS SEUS ELEMENTS
El bosc i les seves peculiaritats
More presentations from Dolors Solano
Aprendre, coneixen, viure i gaudir, aquestes serien les definicions del per que ens agrada el bosc.
El bosc es molt més que plantes, arbres i sotabosc, es vida, cultura, el pulmó de la mara terra.
Hi ha cultures que adoren la terra, per que es font de vida, tan per els humans com per la gran diversitat de animals i de plantes que s’alimenten del seu entorn, tots depenem d’ella.
Però que fa l’esser humà front a aquest be comú?, Destruir-ho i intentar transformar-lo a la nostra semblança i adaptar-lo a les nostres necessitats, sense comptar amb el mal que fem.
Què quedarà per als nostres descendents?, diuen que la terra sense nosaltres es regeneraria molt ràpid, encara que el que realitzaria aquesta transició en un breu espai de temps és el mar.
El suport sobre el qual el bosc es desenvoluparia de nou canviària per descomptat, no és el mateix monticles de terra que de ciment, el ferro torna a la terra al seu estat natural, però el que està clar es que la vegetació ho cobriria tot d’una forma implacable .
Però no tot és negatiu, el bosc ens ofereix ombra, pau, tranquil•litat, coneixement, l’esser humà cada vegada es mes responsable i tendeix més a tenir cura del seu entorn, neixen conscienciacions al reciclatge.
I tot axó ho escric amb el cor ferit per els focs que cremant en aquest moment a un entorn tan nostra com es l’Empordà.
El conte de Can Suris
El passat dia 23 d’abril (dia de Sant Jordi) ens va visitar el col · legi d’Almeda, per parlar amb nosaltres, ja que estan recollint informació sobre Can Suris per a un treball de recerca, fins aquí tot normal, el sorprenent és que aquesta feina la feien alumnes de 8 a 10 anys.
Ens ho vam passar molt bé, els alumnes van fer diverses preguntes sobre la fàbrica i es van interessar sobre la colònia i el seu significat, i als sèniors els va fer molta gràcia compartir records amb els alumnes.
Els vam fer entrega de material que els pugui ajudar en el seu treball i posteriorment van realitzar una visita a l’edifici.
Molta sort nois i bona feina, segur que el vostre treball serà un èxit.
