Autor: dolorssolano
LA SAL DE LA VIDA Y OTRAS HIERBAS
La sal de la vida y otras hierbas
More presentations from Dolors Solano
El arte del condimento
El condimento de los platos es un arte, y numerosos estudios lo respaldan.
Es curioso ver como el hecho de añadir una hierba concreta, no solo realza el sabor de la materia prima, sino que además añade propiedades nutritivas y digestivas.
Cada país y región tienen su pequeño decálogo de hierbas, que han ido pasando de madres a hijas, haciendo de ello un tesoro y pasando a formar parte de la memoria cultural.
Como he leído en la web:
http://www.sabormediterraneo.com/cocina/plantas%20aromaticas.htm
“utilizarlas en la justa medida es un arte” y “elegir la planta aromática que necesita cada plato una ciencia”, totalmente de acuerdo con esta definición, hemos de ser cuidadosos y tener muy presente que “el menos es más”, la intención es resaltar y potenciar sabores, no anular.
Y ahora un poco de mito y leyenda o no.
“Cuenta la leyenda que el dios Apolo se enamoró perdidamente de la ninfa Dafne. Ésta consagraba su virginidad a la diosa Venus y no deseaba entregarse a ningún hombre, incluido Apolo. Ante sus insistentes persecuciones, decidió pedir amparo a las divinidades. Desde el Olimpo, los dioses escucharon sus súplicas y se apiadaron de la joven. Así, una tarde que Apolo perseguía a su amor por el bosque consiguió acercarse lo suficiente para tocar su piel. Al instante, Dafne se convirtió en un hermoso laurel ante el que Apolo lloró por su amada”
Desde el trabajo realizado por Teresa y Antonio, me gustaría sensibilizar a todos, respecto a que no debemos olvidar que el hábitat natural de todas las plantas es el bosque, por lo tanto proporcionemosle el respeto que se merece.
Bien, relajémonos y veamos frente a una buena taza de hierbas este proyecto, el cual con la sola visión de las imágenes nos recuerda que nos falta alguna cosita en nuestra cocina y nos activa las papilas, que aproveche.
LES MASIES DE GAVA
QUI ERA LA TERESA DURAN?
Ahir va tenir lloc la presentació del treball realitzat per Carlos Alfonso Duràn, sobre la vida de la seva tia Teresa Durán.
L’acte es va realitzar en la residència situada a Cornellà de Llobregat i que porta el seu nom.
Van participar en aquest acte, Dtor. Josep Serrano Márquez, Carlos Alfonso Duràn, les filles de Teresa Duràn, així com residents i personal de la residència, per part de Citilab / Seniorlab, Teresa, Magdalena, Flora, Carlos, M. Lluïsa, Manuel, Amadeu, Rosa i Dolors.
La conferència va ser molt emotiva havia gent que l’habia conegut personalment, i tots van coincidir que Teresa Duràn, va ser una persona lliurada als altres, però el que més ens va interessar és la seva història personal, conèixer els seus pares, germans, en definitiva saber quals van ser les seves arrels.
Històries personals que són la base de Seniorlab, històries de vida explicades directament pels protagonistes o bé per algun familiar, com ha estat el cas de Teresa Duràn, gran desconeguda per a molts de nosaltres.
SENIORLAB A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Dijous passat dia 14 de juny, Seniorlab va realitzar presentació per als alumnes de l’assignatura “Sociologia Gerontològica – Llicenciatura de Sociologia de la Universitat de Barcelona.
Per part d’aquesta assignatura: alumnes de l’assignatura anteriorment descrita, Dra. Nuria Rodriguez i Prof. Cristina Poblet.
Per part de Citilab / Seniorlab: Neus Sevilla, Rosa Garvi, Domi Toledano, Carles Carrasco, Antoni Muntanyola, Rosa Casanovas, Dolors Solano.
Nuria Rodriguez, va realitzar presentació d’aquesta col · laboració que intentem fer i del que pot representar. per als seus alumnes.
Dolors Solano, al seu torn va realitzar presentació del projecte Seniorlab i dels sub-projectes duts a terme al llarg d’aquests 5 anys.
Al finalitzar les presentacions es va obrir un curt debat sobre que representa per les persones que es troban en estat de jubilació, precisament per a les persones que es troben en aquest estat i per als més joves que tot just ara accedeixen al cada vegada més complicat món laboral.
EL BOSC I ELS SEUS ELEMENTS
El bosc i les seves peculiaritats
More presentations from Dolors Solano
Aprendre, coneixen, viure i gaudir, aquestes serien les definicions del per que ens agrada el bosc.
El bosc es molt més que plantes, arbres i sotabosc, es vida, cultura, el pulmó de la mara terra.
Hi ha cultures que adoren la terra, per que es font de vida, tan per els humans com per la gran diversitat de animals i de plantes que s’alimenten del seu entorn, tots depenem d’ella.
Però que fa l’esser humà front a aquest be comú?, Destruir-ho i intentar transformar-lo a la nostra semblança i adaptar-lo a les nostres necessitats, sense comptar amb el mal que fem.
Què quedarà per als nostres descendents?, diuen que la terra sense nosaltres es regeneraria molt ràpid, encara que el que realitzaria aquesta transició en un breu espai de temps és el mar.
El suport sobre el qual el bosc es desenvoluparia de nou canviària per descomptat, no és el mateix monticles de terra que de ciment, el ferro torna a la terra al seu estat natural, però el que està clar es que la vegetació ho cobriria tot d’una forma implacable .
Però no tot és negatiu, el bosc ens ofereix ombra, pau, tranquil•litat, coneixement, l’esser humà cada vegada es mes responsable i tendeix més a tenir cura del seu entorn, neixen conscienciacions al reciclatge.
I tot axó ho escric amb el cor ferit per els focs que cremant en aquest moment a un entorn tan nostra com es l’Empordà.
El conte de Can Suris
El passat dia 23 d’abril (dia de Sant Jordi) ens va visitar el col · legi d’Almeda, per parlar amb nosaltres, ja que estan recollint informació sobre Can Suris per a un treball de recerca, fins aquí tot normal, el sorprenent és que aquesta feina la feien alumnes de 8 a 10 anys.
Ens ho vam passar molt bé, els alumnes van fer diverses preguntes sobre la fàbrica i es van interessar sobre la colònia i el seu significat, i als sèniors els va fer molta gràcia compartir records amb els alumnes.
Els vam fer entrega de material que els pugui ajudar en el seu treball i posteriorment van realitzar una visita a l’edifici.
Molta sort nois i bona feina, segur que el vostre treball serà un èxit.
MASIES DE CASTELLDEFELS
Masies Castelldefels
More presentations from Dolors Solano
Durant molts anys Castelldefels, va ser destí de tots els que volíem sol i platja i no teníem mitjans per anar molt més lluny.
Però Castelldefels és molt més que pell cremada i paelles amb sorra.
Castelldefels és història com bé mostra aquesta presentació que ens parla en concret de les seves masies.
Parafrasejant a Napoleo el qual va dir: “Soldats! Quaranta segles d’història us contemplen!, Nosaltres podríem dir que: “des de dalt d’aquest castell 4000 anys ens contemplen “.
Sí, Castelldefels compta amb diversos segles a la seva esquena i 12 torres sentinelles (segons inf. Localitzada a: w.castelldefelsturisme.com), les incursions dels pirates sobre l’any 1550, van obligar a realitzar la construcció del seu castell, segons informació de la mateixa web.
Navegant i no pel riu Llobregat, crec haver arribat a bon port, aquest es diu wikipedia, rellegint els BANS, que trobo pels carrers, m’expliquen que el primer esment que es té del nom d’aquesta localitat és: Costrum Felix, encara que els romans que eren molt seus, li van donar el seu toc: Castello de Feles (Castell de Fidels), d’on prové la seva nomenclatura actual.
Us adjunto aquesta informació que crec pot ser d’interès, per conèixer els avantpassats que es van assentar en aquest paratge.
“Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l’època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topònims de transmissió oral que l’eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectí en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l’indret, sota l’autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l’edat mitjana, fou utilitzat popularment com a Fels.
Senyors feudals privatius de Castelldefels
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA TICIÓ
1. Tició (o Tició de Feixa o Tició de Gavà) 1176/1178 després 1185 Feudatari del monestir
de Sant Cugat
2. Berenguer Tició després 1185 1223/1234 Fill de l’anterior
3. Berenguer Gerart 1223/1234 ? No era dels Tició, a qui fou segrestat el feu
4. Ferrer Garí, dit Tició esmentat 1286 Nét de Berenguer Tició
5. Ferrer Tició, dit Garí esmentat 1293 Fill de l’anterior
6. Maria 1340 Vídua de l’anterior, venc el feu
FAMÍLIA RELAT DE GUIMERÀ
7. Berenguer de Relat 1340 Conseller del rei Pere III
8. Elisabet de Relat 1360/1378 Filla de l’anterior i casada amb Gispert de Guimerà, dit Relat
9. Berenguer de Relat, dit Guimerà 1360/1378 1394 Fill de l’anterior
10. Bernat de Relat 1394 1410 Fill de l’anterior
11. Gispert de Relat, dit Guimerà 1410 1427 Fill de l’anterior, venc el feu a la família Marc (March), senyors d’Eramprunyà”
Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castelldefels
DANSES CATALANES: LA MÚSICA AL COR I EL BALL ELS PEUS
Tornem a presentar un altre dels projectes finalitzats del Seniorlab. En aquest cas, Neus, Rosa, Domi i Nuria, ens presenten l’investigació que han fet sobre els diferents tipus de danses de Catalunya. El titol de per si ja és suggerent, ens parla de les diferentes adaptacions d’aquests balls, els polítics i l’església tenien molt a dir.
En temps dificils, les cançons i els balls servien per parlar una llengua prohibida i no permetre que caiguessin en l’oblit les nostres tradicions.
EL PARC DE MONTSERRAT: LLEGENDES I TRADICIONS
MONTSERRAT PARC NATURAL
More presentations from Dolors Solano
Al llarg d’aquest treball s’ha realitzat una exhaustiva recopilació de dades, així com l’integració d’un article personal d’un dels participants del projecte, imatges presses in situ i sobre tot ejercici en molt bona companyia, bona teca i algún agregat desconegut.
Així que em limitaré a parlar dels productes típics que podem trobar en la nostra visita a aquest lloc.
Abans de passar a la descripció que comentava voldria fer esment que aquest lloc (i és una opinió personal), té una atracció especial, com una mena d’imant que atreu tant a creients (òbviament) com a laics.
M’agrada pensar que hi ha un component molt important d’identitat catalana, i de curiositat per aquesta forma geològica que tenen els seus monticles i sobretot no oblidem la troballa de la Mare de Déu de Montserrat.
Us deixo aquesta web que m’ha semblat molt interessant, sobre aquest lloc i la cultura catalana en general: http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana
Comencem pel “mato”, “tomàquet de Montserrat”, “mel”, “aromes de Montserrat”, “cigrons”, “fruits secs”, “vins” i un llarg etcètera de productes.
Com bé va dir Josep Pla: «La cuina és el paisatge posat a la cassola»
Web: http://www.act.cat/wp-content/uploads/2012/06/CatalunaGastronomia.pdf
