Demà tindrem els nostres tallers a M. Angels Selles, autora del relat: De Chamartín a Collbatò. La Guerra Civil viscuda per un nen (1936-1939).
La M. Angels recupera en aquest relat els records del que va suposar l’experiència viscuda d’un nen (el seu pare), a la guerra civil.
També ens parlarà de l’Associaciò Lectura Fàcil, no us explico res més tindrem una tarda d’allò mes interessant. Us esperem a tots.
El pasado 11 de Mayo tuvo lugar la apertura de cápsulas, que se realizaron en los talleres de Formación para Formadores. La intención fué constatar que lo que pensábamos hace 6 meses sobre dichos cursos ha variado ó no.
Se puso de manifiesto la importancia de la reflexión, antes de pasar a realizar valoraciones sobre hechos/personas y sobre todo que el transcurrir del tiempo nos presenta una visión distinta de la vida en general.
Es cierto que el tiempo cicatriza heridas?. ¿Es cierto que es mejor contar hasta 10? ¿Qué opináis?.
Les nostres companyes ens parlen de les relacions socials abans i ara.
Les dones sempre em fet pinya, pot ser perque ens trobabam desamparades devant la societat. Aquestes trobades servien per intercanviar no tan sols temes generals i domestiques, sinó també per trobarta mes recolçada, buscant solidaritat, aquestes trobades et feian sentir-te en família, podies comptar amb els veins.
Ens parlan de figures actualment desaparegudes com ara: l’alcalde de barri, així com d’altres peculiaritats.
La societat del moment marcava unes pautes de comportament estrictes, l’estar fora de la “norma” afectava a les famílies, ja que es vivia “de cara a la galería”.
Vegem el vídeo i escoltem el que ens expliquen.
El passat mes de març vam protagonitzar a Seniorlab un joc/debat sobre xarxes socials.
En què consistia?: en trencar l’estereotip que tenim sobre les xarxes socials i què pensem sobre aquest fenomen.
Van averi iniciatives que van crear xarxa per inquietuds personals o temes generals, d’altres senzillament si van afegir a les que més els hi agradava i d’altres s’ho van mirar com dient “no sé, no sé”.
Vam parlar del significat i del que representa la participació en un entorn novadors com aquest, quin son els protocols d’actuació/participació, i sobre tot vam deixar molt clar que: “no es el mateix escriure a la teva xarxa, que a la d’altre persona”, existeix una ètica (escrita ó no) del comportament i de la privadesa.
Quan parlem sobre xarxa, exterioritzem una sèrie de aspectes negatius, com ara:
Por.
Incertesa.
Falta de compromís social.
Exigeix plena dedicació.
Desconfiança.
Desconeixement.
Respecta.
Però també apreciem d’altres aspectes positius:
Amistat.
Relacions.
Solucions a temes socials (denuncies).
Arriba a molta gent.
El que està clar es que les xarxes socials son necessàries e interessants, el que em de fer es aprendre com gestionar-les i sobre tot quin tipus d’informació aboquem-hi.
Actualment el projecte Seniorlab a crescut en participació, per tant la xarxa ens serveix per interactua amb els diferents grups: matí/tarda.
Es realitzen entrades per fer comentaris, penjar imatges i vídeos, i sobre tot el més important els nostres projectes, aprofitem també per posar enllaços els blog que els séniors van creant.
Un cop acabats els treballs que portem a terme, queden reflectits com a sub-projecte, però dintre d’ells podem anar afegint més informació.
Hem de tenir molt present que la xarxa es la nostra eina de treball.
Llibre presentat el passat mes d’abril al Castell de Cornellà de Llobregat, la Pilar Portuguès fa un recorregut per la que va ser l’activitat fabril a Cornellà molt lligada a la revolució arquitectònica de l’època i al que se li va donar per nomenar Arquitectura Modernista.
Com podem apreciar va haver un gran boom pel que fa a les empreses del ram de l’aigua.
No explico més, llegiu el llibre, es força interessant.
Diumenge passat al magazine de La Vanguardia surt publicat un article que parla sobre Seniorlab i els seus participants, amb entrevista a Artur Serra i Rosa Casanovas. Adjunto l’enllaç.
Teresa i Antonio són un matrimoni amb una gran capacitat d’empatia, de forma desinteressada, han ofert la seva casa i la seva cuina per elaborar plats dels nostres participants en el projecte Seniorlab, aquestes receptes que passen de mares a filles i que són tan importants per a la salut, com per a la transmissió d’un patrimono / herència immaterial.
No només cuinen, sinó que graven, fotografian i després comparteixen l’aliment cuinat.
Molt bona idea, espero que aviat puguem veure més receptes en aquest bloc que està en construcció.
Darrér treball de Jordi Fort, en ell ens explica les seves experiències de quan era escolà, també ens parla del pes que tenien en aquella època les tradicions.
Ens recorda aquella mítica col-lecció de cromos anomenada el Guerrer de l’Antifaz, que en el seu moment va fer les delicies dels nens.
