Si la pregunta és quin és el destí de les nostres dades personals, llavors el què estem fent al nostre grup del SèniorLab t’interessa.
Aquí estem, la intenció va ser en principi propiciar un debat sobre aquest tema, doncs, de manera contínua i asumida proporcionem dades en cada moment mentre naveguem per internet.
De seguida vam constatar que no era lògic fer debat de una realitat que ens porta a tothom en la mateixa direcció, la dificultat per mantenir les nostres dades ocultes i o segures, és directament proporcional a l’ús que qualsevol de nosaltres fa de la navegació per internet, les nostres dades són informació que automàticament es
converteix en mercaderia o producte utilitzats per les grans corporacions on convenientment empaquetades es fan servir per tota mena d’usos.
Aquestes dades informen del nostres interessos, necessitats, debilitats, capacitats econòmiques o socials, en fi en un perfil que els facilita l’accés directe i amb garanties d’èxit per les seves intencions, siguin quines siguin.
Aquesta quantitat ingent d’informació/dades circulen i s’emmagatzemen en grandiosos servidors que les principals empreses tenen repartits pel món.
I tu com ho veus? Nosaltres ja estem preparant una xerrada sobre el tema que serà molt interessant. Ben aviat tindreu notícies nostres.
La nostra comunitat explora les capacitats d’innovació de la gent gran a Cornellà, va participar a l’exposició ‘Enfortir Cornellà’ presentant diversos projectes. Els nostres projectes estan centrats en la nostra ciutat de Cornellà, incloïen temes com els mercats, els cinemes, el passat industrial, Can Serra, els arbres centenaris i el Carrer Xipreret.
Vam desenvolupar aquests treballs de manera autònoma mitjançant la col·laboració i l’ús de recursos digitals i tecnològics per cercar, recopilar, tractar i presentar informació. Els projectes resultants van ser productes audiovisuals que van posar en valor el patrimoni immaterial de la ciutat.
Durant la presentació, vam compartir les nostres motivacions, les dificultats trobades, la nostra visió sobre la metodologia de treball i la nostra valoració del resultat final.
Aquest projecte ha estat realitzat per 7 integrants del SeniorLab apassionats per la cuina que volem conservar el patrimoni culinari de la nostra terra. Hem creat el Blog Sis Avis a la Cuina +1.
Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala
tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.
La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.
Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano
Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.
En el treball realitzat per Sis avis a la cuina+1, podem veure un recull dels mercats mes emblemàtics, que van sorgir a la ciutat de Barcelona.
Alguns d’ells amb la particularitat que van ser construïts sobre les runes de convents i/o esglésies, donant el nom d’aquests antics emplaçaments a les noves construccions.
Segons la informació trobada, aquests mercats van néixer el segle XIX, com concepte de mercat cobert, coincidint en un moment en el que es vol donar importància a la reestructuració dels espais urbans.
Algunes d’aquestes construccions les podem identificar amb un clar concepte modernista, potser volent donar una visió mes industrial dels mercats en els que tota l’estructura està realitzada en vidra i ferro, passant aquest últim, de elements decoratius (de una gran riquesa ornamental) a la construcció d’edificacions, façanes, columnes, enreixats, estructura de les finestres, també volem resaltar la riquesa del vidre, amb un gran colorit i formes que donen a l’estructura moviment i llum, però no per això deixant de ser edificis de una gran bellesa i riquesa estructural.
El que si es cert es que aquestes edificacions s’han convertit en joies arquitectòniques i els espais on es troben han adquirit categoria e interès turístic.
Article: Dolors Solano
Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano
