En el marco de la Semana de la #Creatividad y la #Innovación, @labnuevoleon (México) y Citilab (#Cornellà, Barcelona) han conectado sus comunidades e intercambiado experiencias siguiendo el método , ⬇️ pic.twitter.com/9FglxAT35h
— citilab (@citilab) April 26, 2024
Avui hem rebut als investigadors de l‘IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) al SeniorLab, on han oferit un taller i debat sobre els avanços en la regeneració d’òrgans i teixits. La sessió va començar a les 11:30 hores amb la investigadora Gema Quiñonero López, qui va explicar temes com els fonaments de la bioenginyeria, les característiques de les cèl·lules mare, les tècniques de cultiu i les fonts d’extracció de les cèl·lules mare. També es va discutir l’ús d’animals en investigació i les seves implicacions ètiques, destacant la necessitat de reduir el maltractament animal i la personalització dels fàrmacs per evitar efectes secundaris.
Després de la xerrada, Ana Caruezo Carnero va dinamitzar un debat amb preguntes polèmiques com la utilització de cèl·lules embrionàries per curar ferides o el trasplantament de cor sintètic crescut dins de porcs. Els seniors van expressar preocupacions sobre els efectes dels òrgans sintètics, l’ús de la biotecnologia en la cosmètica, les consideracions ètiques respecte als animals i l’accés a la tecnologia segons la necessitat real en lloc del poder econòmic. També es va discutir la desigualtat en la disponibilitat de trasplantaments i la valoració dels professionals científics, que sovint emigren a altres països per millors condicions laborals.
En el debat, es van plantejar diverses preguntes clau sobre la regeneració d’òrgans sintètics i la seva implicació ètica, com ara:
Avui, el SeniorLab ha participat en una interessant activitat, organitzada per l’Ajuntament de Cornellà i l’empresa Science For Change, en la qual hem pogut provar una aplicació mòbil amb la finalitat de mapejar les zones sonores de Cornellà.
La trobada va començar amb la presentació de l’especialista Johana Burbano, qui ens va fer una exhaustiva explicació del projecte de Ciència Ciutadana i de l’aplicació Sound Collect, iniciativa resultat d’un procés de compra pública innovadora de la Generalitat amb una Startup.
Durant la presentació, vam descobrir conceptes relacionats amb l’acústica, vam debatre sobre les diferències entre soroll i so, i vam comprendre la importància de validar les aplicacions informàtiques des i per a la ciutadania.
A través de les preguntes obertes vam arribar a importants debats sobre la necessitat de conservar espais sonors a la ciutat, on cada lloc estigués associat amb el so que li correspon, que aquest so, també considerat patrimoni, ens pogués oferir espais de tranquil·litat i benestar. A diferència del soroll, el so és alguna cosa que assumim de forma voluntària, i la idea no és tenir espais silenciosos, sinó espais amb els sons que li són propis.
El personal tècnic de Science For Change ens va explicar com instal·lar l’aplicació als nostres dispositius i com configurar-la abans de començar el passeig sonor que faríem per zones properes al Citilab (Plaça Sol Solet, Parc del Canal de la Infanta, Parc de Can Corts, Parc dels Aigües). Entre tots vam realitzar la calibració dels paràmetres de l’aplicació per partir tots dels mateixos valors tècnics.
Ens capacitem per generar continguts amb Intel·ligència Artificial
Durant aquest any, en la comunitat del SeniorLab ens hem capacitat per ser generadors de contingut amb Intel·ligència Artificial. Per iniciar la introducció a la IA des d’un punt de vista teòric, la comunitat s’ha apropat a paraules clau vinculades a aquesta tecnologia (integrant conceptes com, per exemple, algoritme o prompt), ha descobert el funcionament de l’entrenament intel·ligent i ha obert debats sobre l’ús de la IA i l’ètica d’aquesta.
L’experimentació ha estat clau en la metodologia de treball del SeniorLab, que, després d’aproximar-se a la teoria, de seguida ha començat a fer servir eines d’IA concretes amb la finalitat de familiaritzar-se i integrar l’ús conscient d’aquestes en les pràctiques de la comunitat.
S’han utilitzat les aplicacions següents: Xat GPT, Copilot Designer, IA de Canva, Gemini AI entre d’altres.
Amb l’objectiu final que els i les sèniors siguin generadors -conscients i informats- de contingut emprant la IA, la comunitat ha creat materials didàctics utilitzant diferents tipus d’entrades o prompts, per generar contingut lliure de drets d’autor.
La nostra comunitat senior va colaborar en la creació de video tutorials sobre tràmits digitals per a persones grans.El passat 27 de juny vam tenir l’oportunitat de participar activament a la Jornada de la Internet Social 2023 (JdIS 2023).
L’organització de la JdIS 2023 ens va convidar a participar a l’espai de conversa sobre iniciatives adreçades a la capacitació digital de la gent gran. Ens va acompanyar la Laia Sánchez, responsable del SèniorLab al CitiLab, donant-nos suport en la presentació i ajudant-nos quan la cosa s’embolicava una mica, doncs vam tenir l’oportunitat de fer un repàs a tota la nostra història des dels començaments, explicant els projectes passats i presents, de tot el què hem aprés, i sobre tot posant l’èmfasi en la importància per la gent gran de gaudir d’espais com el nostre, on s’impulsa l’autonomia al nostre ritme i on desenvolupem les nostres iniciatives (que en tenim, i moltes!).
Per cert, ens van convidar a visitar altres espais i entitats per donar a conèixer la nostra experiència i animar a més persones com nosaltres a tirar endavant projectes com el SèniorLab.
A sota teniu la gravació de la nostra intervenció. Com es pot veure ens ho vam passar genial.
El dimecres 26 d’abril vam tenir una trobada al Citilab amb el regidor de Medi Ambient de Cornellà de Llobregat, David Calabuig. Un grup del Seniors estem treballant com fer un bon reciclatge i hem tret molta informació de les xarxes socials, però volíem saber com el nostre municipi afronta la recollida de la brossa. En David ens va fer una molt bona explicació de tot el sistema de reciclatge, sobre tot començar desde casa y saber amb exactitud on va cada cosa. Si tots fóssim conscients d’una bona selecció al moment de llençar la brossa al contenidors aixó es traduiria en menys residus i més estalvi energètic.
Han estat diversos, els espais que s’han anat obrint a la ciutat de Barcelona, el primer 1733 a la Rambla, al segon al que el marquès de la Ciutadilla va fer al 1784 prop de el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, després els jardins de la Universitat al 1842 i l’antic jardí botànic 1941, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer en el punt on es trobaven les antigues pedreres de la Foixarda, a Montjuïc, aquests dos últims continuen oberts als ciutadans com jardins. L’actual jardí botànic de Barcelona va ser creat l’any 1999, a partir d’un projecte de restauració d’un antic abocador de residus sòlids al parc de Montjuïc. Destaca la seva gran varietat de col·leccions de plantes mediterrànies.
La col·lecció de Bonsai, té el seu origen en el llegat que la família de Pere Duran i Farell va deixar al Jardí. Aquest enginyer, empresari va ser també un reconegut mestre en el món dels bonsai. Des que es va iniciar en aquest art a el principi dels anys vuitanta i fins a l’any de la seva mort, el 1999, va desenvolupar i va reunir una notable col·lecció de 108 bonsai d’espècies mediterrànies, 80 dels quals es troben en la col·lecció d’El Jardí Botànic de Barcelona que ha ampliat i desenvolupat aquesta col·lecció a través d’adquisicions, altres donacions o recuperacions, actualment compta amb 342 exemplars. Hi ha un espai habilitat als vivers d’El Jardí, on es poden veure exposats 36 bonsais que varien segons les estacions i les necessitats de cada exemplar. Alguns arbres s’exposen amb plantes de jardineria que es disposen al seu costat, que complementen i realcen la bellesa de l’arbre, imiten la manera de com es mostren tradicionalment en el Japó.
Aquesta col·lecció rep periòdicament la visita d’un mestre japonès que assessora, marca pautes i aporta el seu toc magistral en la modelació dels arbres. El Jardí Botànic de Barcelona treballa amb l’objectiu de convertir aquest conjunt de bonsai en una col·lecció de referència internacional d’espècies mediterrànies.
Els altres jardins botànics a Catalunya son:
L’Arborètum de Masjoan té 400 ha d’extensió, es troba al municipi d’Espinelves. María Masferrer i Rierola, naturalista i botànic molt interessat en l’estudi de la flora i la fauna local, el construí a principis del segle XX. Consta de 58 espècies diferents de coníferes, amb exemplars de més de 40 metres d’alçada. Les primeres sequoies arriben des de Califòrnia i es planten el 1911. Amb el temps s’incorporaren altres espècies de cedres, pins i avets.
El jardí botànic Marimurtra es va iniciar cap al 1924 per l’empresari alemany Carl Faust i Schmidt, des del 1951 és propietat de la fundació privada Carl Faust. Està situat als primers acantilats de la Costa Brava a Blanes, en una extensió de 4 ha, es poden contemplar unes 3.000 espècies, la majoria exòtic as. Està considerat com un dels jardins més importants d’Europa des del punt de vista paisatgístic.
El jardí Botànic de Cap Roig està situats entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà (Girona). Amb una extensió de 17 hectàrees, els jardins atresoren prop de 1.000 espècies botàniques procedents de tot el món i escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals. Els orígens d’ el castell i el jardí es remunten a 1927, quan el matrimoni Woevodsky va decidir instal·lar-se en aquest paradisíac indret de la Costa Brava, l’esposa Dorothy Muriel Webster, aristòcrata anglesa i decoradora, va fer els treballs de jardineria.
El jardí botànic Pinya de Rosa està situat entre els termes municipals de Blanes i Lloret de Mar. El va crear, Fernando Riviere de Caralt, qui va comprar la finca l’any 1945. El jardí te unes 50 ha., està especialitzat en cactus, i en te més de 7.000 espècies. Aquest lloc posseeix un microclima que oscil·la entre els 17 i 29ºC de mitjana i que permet el desenvolupament de plantes tropicals com les suculentes, dracenes, palmeres i altres tipus locals de la zona. Algunes col·leccions són extraordinàries i rares al món, com la col·lecció de Opunties, que inclou 600 espècies diferents. Igualment són reconegudes les col·leccions d’àloes, ucàs i atzavares.
El jardí botànic del Museu de Gavà, es va inaugurar 1978, es troba els voltants de la Torre Lluc i té la intenció de mostrar-nos la riquesa vegetal natural d’El massís de Garraf així com la flora de la comarca de el Baix Llobregat amb un espai de 800 metres quadrats.
Jardí botòtanic El Molí del Foix està situat a Santa Margarida i els Monjos, al voltant del antic Molí de Foix, que és de l’època medieval (segle X) i era destinat a moldre el gra, amb l’ajut de l’aigua del riu Foix. Actualment només s’hi conserva un edifici i part de la bassa, el segle XIX es va ampliar i transformar amb un magatzem de vi, passa al 1995 a propietat municipal fent, El jardí botànic annex, on hi trobem plantes autòctones de la flora típica de l’Alt Penedès, també hi trobem 7 varietats diferents de raïm i fruiters com l’ametller, l’olivera i la figuera. El jardí botànic és un lloc per aprendre mentre es passeja, també s’hi organitzen activitats escolars a l’aula de natura.
Ecoherbes Park és el primer jardí botànic medicinal i ecològic de la Península Ibèrica, i al mateix temps una reserva d’espècies vegetals en perill d’extinció, va ser inaugurat l’any 2015 a l’Ampolla (Tarragona) alberga més de 400 espècies de plantes medicinals, aromàtiques y culinàries, de diferents parts del món. També hi trobem una gran biodiversitat d’espècies arbòries i arbustives autòctones.
El Jardí Botànic, de 2 hectàrees, es troba dins d’un parc ecològic de 10 hectàrees. En la seva construcció s’ha conservat la morfologia del terreny, amb els murs de pedra seca centenaris, i s’ha respectat la vegetació arbòria ja existent, on destaca el pi blanc, l’olivera (amb alguns exemplars mil·lenaris, i el garrofer, algun dels quals té més de 300 anys.
Els parterres de plantació faciliten el drenatge i la ventilació de la terra, propiciant una estructura òptima del sistema radicular de les plantes. Tots els parterres són individuals i en cada un hi ha plantada una sola espècie, la qual cosa facilita l’adequació del substrat a les necessitats específiques. Van acompanyats d’un cartell individual on s’expliquen les propietats i els usos de les plantes, el nom comú, el nom botànic i el lloc de procedència original de cadascuna.
Dins del recinte, formant part del jardí, s’hi troba l’anomenat Racó de les Bruixes, on s’hi ubiquen plantes altament tòxiques, verinoses i de propietats psicotròpiques. Aquest és un recinte d’accés restringit per a menors. El jardí, que també és una reserva d’espècies vegetals en perill d’extinció, disposa d’un banc de llavors o gimnosperma. Posseeix un viver propi de reproducció, i s’experimenta sobre l’adaptació climàtica de moltes de les espècies que el conformen.
https://www.youtube.com/embed/ffrRlryg0kA?si=3Xhy0S2fqTOL3Zgn
