Qui va dir que la tecnologia només era cosa de joves? A la nostra darrera sessió, els nostres sèniors es van submergir en un apassionant món de creativitat i innovació.
Com? A través d’un joc que els va convidar a explorar les seves històries de vida pròpies i les dels qui els envolten. Amb emojis com a punt de partida , els nostres participants van crear relats plens d’emocions, superació i resiliència. Històries que ens feren reflexionar sobre la força de l’esperit humà!
I aquí és on entra la Intel·ligència Artificial. Amb l’ajuda de Chat GPT, transformem aquestes històries en veritables obres literàries. Els nostres sèniors van descobrir com aquesta eina pot ser una aliada per donar forma a les seves idees i crear narracions més elaborades.
Però no ens hi quedem. Laia Sánchez, la nostra experta en IA, ens va revelar els secrets de les intel·ligències artificials, els chatbots i les teories narratives. Fins i tot explorem eines com Gemini AI i Chat GPT Canva!
Què vam aprendre? Que la tecnologia pot ser una eina poderosa per connectar amb les nostres emocions, estimular la nostra creativitat i, sobretot, per aprendre i créixer a qualsevol edat.
L’aprenentatge no ocupa espai, i el temps de les vacances es pot aprofitar aprenent programes tecnològics. Els dies 11, 18 i 25 de juliol es duen a terme les sessions de consulta tecnològica en l’horari d’11 a 13 h. Aquestes són dirigides per David Baleta, qui ofereix suport en programes com Canva i Cap Cut.
Aquestes eines tecnològiques ens permeten crear presentacions, afegir arxius multimèdia i compartir-los a les nostres xarxes socials. A més, ens ofereixen la possibilitat de personalitzar els nostres projectes amb facilitat i professionalitat, fent que la comunicació digital sigui més atractiva i efectiva.
Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala
tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.
La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.
Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano
Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.
Tot va començar amb la visita a la Casa dels Entremesos, per casualitat vaig arribar aquest indret sense sabé que feien en aquest lloc.
Sorpresa agradable ja que a la porta, la persona que feia les tasques de vigilant ens va explicar que feien i quina trajectòria tenia l’establiment, ens va convidar a pujar a la primera planta per veure una exposició anomenada “Barri Perdut”, de la qual ja ens avia fet una petita introducció.
Vaig quedar per un costat encantada i per altre molt trista, en assabentar-me d’una part tan important de la historia de Barcelona, desconeguda per mi fins aquell moment.
Un barri perdut, amb tot el que comporta: carrers desapareguts, gent desnonada, cultura desapareguda, festes del barri perdudes, nens que van perdre els seus amics i companys de jocs, el seu entorn, comerços que van a ver de traslladar-se altres carrers on van haver de començar de nou les seves activitats comercials.
Una presa de decisions, amb unes conseqüències brutals de les quals ningú es va fer responsable, ja que l’objectiu era obrir una via directa al mar, la Via Laietana (abans anomenada Gran Via A), la modernitat de la ciutat avançava i calien sacrificis.
Tal i com anava descobrint aquest barri de carrerons estrets, veia en algunes de les imatges nens de mirada sorpresa, davant de les càmeres dels fotògrafs que anaven prenen testimoni gràfic, de tots aquells carrers que en breu desapareixerien, i em pregunto què deurien pensar.
Anys després va arribar la guerra, i els bombardejos de les tropes italianes des de el mar van impactar amb edificis que encara envoltaven la Plaça Nova, i altres entorns propers, van aprofitar la avinentesa i rescatar el Pla de la Reforma inicial per destruir i fer desaparèixer els carrerons i habitatges que encara envoltaven la Plaça Nova.
La Casa dels Entremesos que te un llarg recorregut (va ser fundada el 1439) va voler ser garant i preservar la cultura en tots els seus besants: Festes de Sant Roc, Bestiari, Gegants i Caps Grossos…
Article: Dolors Solano
Els Aiguamolls de l’Empordà, lloc de descans i nidificació de les aus, en les seves migracións entre continents. Poca cosa puc explicar al respecta que no hagi estat dit per Neus, Carles, Ramon i Antoniu.
Les persones que han realitzat aquest treball son amants de la natura i realitzan sovint sortides per coneixa l’entorn natural més proper o no tant.
Aquest amor per la vida a l’aire lliura els ha portat a escollir aquest treball, que a més de servir com testimoni documental d’un entorn a punt de deixapareixa entre els anys 1967-1975 per culpa de l’expeculació, els ha portat a compartir jornades d’excursions i enfortir lligams d’amistat i coneixement del territori.
Recuperant algunes de les dades aportades per aquest grup, veurem que:
* Hi ha un centre d’acollida i recuperació de la fauna autoctona on tenen cura de les aus malaltes.
* Realitzan programes educatius per les escoles, així com excursions guiades, on els mes petits podan aprendre l’important informació sobre les aus i la vegetació que els envolta.
* El Parc romandrà obert les 24 hores del dia.
Article: Dolors Solano
Seniorlab va presentar al mes de Juny una exposició de fotografia, basada en la Natura dintre del circuit Cornellà Natura.
La intenció era que els sèniors coneguessin i participessin de la difusió d’aquests espais. Així com de la identificació de zones que poguesin ser més desitjables per la gent gran.
Aquesta dinàmica estava dividida en diversos apartats:
Lúdic
* Crear grups per realitzar sortides per els diferents indrets de Cornellà de LLobregat.
* Compartir moments amb amics i recrear-nos en la natura.
* Activitat física.
* Reconèixer i indicar els punts febles en els recorreguts escollits.
Tecnològic
* Utilitzar els coneixements adquirits en l’aprenentatge de la càmera del nostre mòbil.
* Compartir les imatges en diferents espais: Google+, Wikiloc, WordPress, Whatsapp.
* Programari lliure, per afegir marca d’aigua.
Aquesta dinàmica ha servit per sortir de l’aula, apostar per l’aire lliure, traslladar la tecnologia al carrer al nostre entorn més proper, les zones verdes de Cornellà.
Era important no només realitzar una fotografia per a la nostra exposició, sinó ressaltar aquells punts conflictius i deteriorats, dels diferents eixos verds.
Les imatges s’han compartit a la pàgina Wikiloc, que també va servir per gravar recorreguts, així com en el nostre espai Seniorlab – Google+.
La gent gran són els que han fet seva aquesta idea i el resultat com podem verificar ha estat espectacular.
Seniorlab sempre posa en mans dels participants d’aquest projecte les eines tecnològiques adequades per ajudar-los a desenvolupar els seus treballs, les seves idees i formar part de la societat del coneixement i així evitar l’exclusió social, d’un sector que ha accedit a aquesta nova revolució en edat avançada, però no per això menys capacitats per obtenir gran resultats.
Article: Dolors Solano
