Magnífic recull de informació d’un carrer emblemàtic, com es el carrer Xipreret (situat a l’Hospitalet de Llobregat) que ens parla d’un passat de masies i camps de conreu, moments en el que la industrialització creixent encara estava molt llunyana.
En aquest carrer queda l’empremta de les construccions típiques catalanes com son les masies.
Ens parla de pagesia, d’una vida plena d’esforços dedicada al treball en el camp, en la que els cultius típics de la zona eren: blat de moro, i la vinya (fins que aparegués la fil·loxera)
Hi ha informació del segle XVI que ens parla d’aquest carrer que en poc menys de 100 mts., hi ha una bona representació d’edificacions com:
• La Talaia
• Ca n’Oliver
• Casa dels finestrals gòtics
• Casa Espanya
• Ca la Vidala
tot i que no forma part del carrer Xipreret, no podem deixar d’anomenar Can Sumarro, masia que actualment té la utilitat de biblioteca.
La industrialització apareix, com en altres zones al Baix Llobregat.
El segles XIX i XX, l’Hospitalet viu diferents e importants canvis com l’arribada del Canal de l’Infanta, els prats indians, Industries Textils, Industria de material de construcció, l’arribada del ferrocarril, i molts mes que podreu veure i llegir a Internet.
Sense voler perdre el fil inicial del carrer Xipreret i per tancar, volem agraí a Sra. Paquita que amb la seva empenta i carinyo, ens ha acollit i ha compartir els seus records i vivències.
També volem fer menció a l’associació Gent de Pau, que ens han donat l’oportunitat de presentar aquest treball en l’espai de Can Riera.
Article: Dolors Solano
Informació extreta de Wikipedia
“L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l’Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.
Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba”.
