Aquesta setmana, la comunitat SeniorLab ha viscut una experiència d’aquelles que deixen empremta: una visita a tres dels Laboratoris d’Innovació Oberta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Una jornada plena de curiositat, descobriments i contacte directe amb tecnologies emergents que ens apropen al futur d’una manera lúdica i entenedora.
L’activitat va ser dissenyada i dinamitzada per la Dra. Paloma Valdivia Vizarreta i la doctoranda Miriam Aurea Marcial Manzola, i va comptar amb el suport d’un equip magnífic de dinamitzadors, tècnics i estudiants de la UAB. Gràcies a ells, el grup va poder endinsar-se en un aprenentatge actiu, vivencial i col·lectiu.
De la mà de Juan Vicente Rodríguez, vam explorar eines que sovint només veiem de lluny:
Impressió 3D
Tall làser
Fresadora
A través de petits reptes pràctics, els sèniors van descobrir com es materialitzen les idees i com els prototips prenen forma en entorns de fabricació digital oberta.
CircuLab: repensant els materials i l’economia circular
Amb la Clara Borràs Coll, ens vam endinsar en un espai dedicat a la classificació de materials i a la sostenibilitat.
La visita ens va permetre conèixer iniciatives que promouen l’economia circular dins del campus i vam poder comprovar com tota la comunitat universitària pot formar part d’un model més responsable i conscient.
Digital Lab: tecnologia per connectar amb el patrimoni
El recorregut va continuar al Digital Lab, on vam aprofundir en:
digitalització 3D
escaneig d’objectes
realitat virtual i realitat augmentada
tecnologia NFC
La sessió, guiada per l’equip del laboratori, va culminar amb l’aportació d’Alfons Miàs, Coordinador de UAB Open Labs, que ens va oferir una visió global, interdisciplinària i inspiradora del treball que desenvolupen.
Una trobada intergeneracional que ens inspira
Al final del recorregut, vam tenir l’oportunitat de conversar amb els tècnics de l’Escola de Formació Permanent de la UAB, Sergi Arenas Guarch i Susana Sánchez Manzanares, i amb els estudiants sèniors del programa Universitat a l’Abast:
Sebastià Cuadras, Àngela Baena, Carme Villameriel Martínez i Juanjo García.
Els seus testimonis ens van recordar el valor de la formació al llarg de tota la vida i la força de l’aprenentatge intergeneracional com a motor de transformació personal i comunitària.
Gràcies per fer-ho possible
Agraïm profundament a l’equip dels UAB Open Labs per obrir-nos les portes i compartir el seu coneixement. I, com sempre, un agraïment molt especial als nostres sèniors, que continuen demostrant una curiositat inesgotable i una energia que contagia.
Seguim innovant, aprenent i creixent junts.
El camí del SeniorLab continua, i ho fa amb més força que mai.
Avui al SeniorLab hem viscut una sessió especialment inspiradora. Hem estrenat la dinàmica “La Persona Singular”, un espai pensat per apropar a la nostra comunitat històries de vida que amplien la mirada, ens desperten preguntes i ens conviden a entendre millor el món que compartim.
I per a aquesta primera edició hem tingut una convidada excepcional: Vanessa Cúneo Aguilar, educadora social, integradora comunitària i fotògrafa participativa.
Un cercle per conèixer-nos
La sessió ha començat amb una dinàmica senzilla, però molt poderosa: presentar-nos a partir d’allò que ens fa únics. La Vanessa ens ha guiat perquè ens escoltéssim, ens relaxéssim i trenquéssim el gel. Aquest primer moment ja deixava entreveure el to de tota la trobada: proper, respectuós i ple d’humanitat.
La història darrere d’una mirada social
La Vanessa ha compartit amb els sèniors un relat profundament vital: la seva trajectòria personal i professional. Ens ha explicat com la fotografia participativa que practica, acompanya i ensenya, s’ha convertit en una eina poderosa per generar trobades, donar veu i impulsar processos de transformació social.
El seu recorregut com a integradora social és ampli i compromès. Treballa per enfortir la cohesió comunitària intervenint en comunitats en risc d’exclusió, sempre des de l’acompanyament i l’escolta activa. Ha acompanyat dones immigrants, racialitzades i víctimes de violència de gènere, i viu de prop la realitat de joves i adolescents que arriben sols o que creixen en cases d’acollida. També ens ha parlat de la seva implicació en projectes comunitaris com l’Escoleta Popular i el Centre Comunitari Can Sanpere, en Premià de Mar, espais on la comunitat es construeix de manera col·lectiva i viva.
A través de les seves paraules, el SeniorLab ha pogut apropar-se a realitats que sovint formen part del nostre entorn sense que les percebem de prop. Realitats dures, però també plenes de resistència, humanitat i dignitat.
Una conversa que deixa empremta
La sessió ha estat un autèntic espai de diàleg. Els sèniors han escoltat amb interès, han fet preguntes, han compartit dubtes i emocions. El que més ha quedat gravat és la capacitat de la Vanessa per connectar amb persones en situacions de vulnerabilitat, sempre des del respecte, la creativitat i la convicció profunda que totes les històries tenen valor.
La seva motivació, ens explica, neix d’haver viatjat i conegut mons diversos, sovint marcats per la duresa. D’aquests camins, en va sorgir la necessitat d’ajudar, d’acompanyar, d’estar al costat de qui ho necessita. I això s’ha reflectit en cada paraula que ens ha regalat durant la sessió.
Per què convidar una Persona Singular?
Perquè creiem en la força transformadora de les històries reals. Perquè aprendre no és només acumular coneixement, sinó obrir-nos a persones que ens interpel·len, ens amplien la mirada i, de vegades, ens remouen per dins. Perquè escoltar experiències diverses enriqueix la nostra comunitat i ens recorda que mai deixem de créixer.
Avui hem inaugurat aquesta dinàmica amb una convidada extraordinària, i ja estem desitjant descobrir qui serà la pròxima Persona Singular que compartirà la seva història amb el SeniorLab.
Aquest mes hem començat les sessions del SeniorLab de manera diferent: amb música! Els membres de la comunitat han escollit una cançó per escoltar plegats, i la triada ha estat “Resistiré” del Dúo Dinámico. Una elecció carregada de significat, que ens ha permès obrir la sessió connectant amb les emocions.
Després d’escoltar-la, cada persona ha escollit tres paraules que li venien al cap en sentir la cançó, aquelles que millor expressaven els sentiments o records que els despertava. Amb l’eina Mentimeter, cadascú ha introduït les seves paraules, i hem pogut veure en temps real una visualització col·lectiva plena de color, emoció i empatia.
Paraules com força, esperança, resiliència o companyonia s’han fet grans a la pantalla, mostrant de manera gràfica com la música pot unir sensibilitats i crear comunitat.
Quan diem “intel·ligència artificial”, què ens ve al cap?
Després d’aquesta primera experiència emocional, hem volgut continuar experimentant amb Mentimeter des d’una altra mirada: què passa quan associem paraules a conceptes més abstractes?
Hem proposat una nova pregunta al grup:
Quina paraula et ve al cap quan sents “intel·ligència artificial”?
Les respostes han estat tan variades com interessants: futur, por, canvi, innovació, robots, progrés, control… La visualització resultant mostrava, un cop més, la diversitat de percepcions i emocions que desperta la tecnologia.
Aquesta dinàmica ens ha ajudat a entendre que darrere de cada dada hi ha una persona, una emoció i una experiència, és important recordar que les dades no sempre són neutres ni netes: poden estar esbiaixades o incompletes, i per això cal aprendre a llegir-les amb mirada crítica.
Aprendre i reflexionar amb eines digitals
Les nostres sessions al SeniorLab, acaben amb un espai per compartir activitats futures i avançar en els projectes col·laboratius dels grups del SeniorLab. Un cop més, hem comprovat que la tecnologia pot ser una gran aliada per aprendre, expressar-nos i pensar junts, sempre que la fem servir des d’una perspectiva humana i participativa.
Al SeniorLab seguim explorant noves eines digitals per comprendre millor el món que ens envolta i també el que estem ajudant a construir.
La Comunitat SeniorLab del Citilab ha participat en el I Congrés d’Edatisme organitzat per la Diputació de Barcelona, una trobada que va reunir persones expertes, institucions i ciutadania per reflexionar sobre com la discriminació per edat afecta la nostra societat.
El congrés va abordar temes essencials com la soledat no desitjada, el disseny de les ciutats, la salut, el paper de les dones grans, la joventut i els drets humans. Avui volem compartir algunes reflexions.
La soledat que fa mal
Un dels testimonis més colpidors va ser el cas d’un home que va morir sol a casa seva, sense que ningú se n’adonés durant anys. Aquest exemple reflecteix un fenomen creixent: la soledat no desitjada entre les persones grans.
Les societats modernes, marcades per l’individualisme i la manca de vincles veïnals, generen aïllament. Per això, es va insistir en la importància d’educar des de la infantesa en el valor de la comunitat: saludar, cuidar i mantenir llaços amb les persones que ens envolten.
Ciutats per a totes les edats
Les ciutats actuals van ser pensades per a una població jove i productiva. Tanmateix, molts entorns urbans s’han convertit en enemics de l’edat, amb barreres arquitectòniques i manca d’espais de descans i d’interacció.
Es va proposar avançar cap a un nou model de ciutat saludable, que faciliti caminar, socialitzar i accedir als serveis bàsics. Tal com es va recordar al congrés, hi ha barris que emmalalteixen i d’altres que curen.
Dones i edatisme: una doble barrera
L’edatisme no afecta tothom per igual. En el cas de les dones, les desigualtats acumulades al llarg de la vida feines precàries, pensions baixes o pobresa energètica agreugen la seva vulnerabilitat.
A això s’hi afegeix el biaix cultural i mediàtic que associa bellesa i valor amb joventut. També es va parlar del paper de l’art i del teatre com a eines per visibilitzar i trencar aquests estereotips.
Joventut, drets i mirada de cicle vital
El congrés també va posar el focus en el fet que els joves són víctimes de l’edatisme, i que cal reconèixer-los com les persones grans del futur.
Es va defensar una mirada de cicle vital, on totes les etapes, infància, adultesa i vellesa es comprenguin com a parts d’un mateix procés humà.
Envellir amb significat
Més enllà de “l’envelliment actiu”, es va parlar d’envellir amb significat, respectant els ritmes i els desitjos de cada persona.
Des del SeniorLab del Citilab creiem que tots aquests debats ens interpel·len directament. Les nostres activitats, projectes col·laboratius i espais d’experimentació són una oportunitat per trencar amb els estereotips edatistes, enfortir els llaços entre generacions i dissenyar entorns més humans, accessibles i solidaris. El canvi comença en el dia a dia: en com parlem, com ens relacionem i com decidim participar en la comunitat.
Continuem creant plegats un espai on envellir sigui sinònim d’aprendre, compartir i transformar.
Aquest inici de curs al SeniorLab és especialment il·lusionant: no només hem reprès les trobades de comunitat, sinó que també hem donat la benvinguda a noves persones que s’hi sumen amb ganes d’aprendre, compartir i fer pinya.
A la comunitat Cornellà Sàvia vam començar amb la divertida dinàmica de “La maleta preguntona”. Cadascú va escriure en diferents post-its el que havia viscut a l’estiu, quins reptes havia superat i què volia aportar a la comunitat aquest curs. Després, vam llegir els escrits i havíem d’endevinar de qui eren. Una manera amena i entretinguda de retrobar-nos, explicar les vacances i tornar a connectar amb el grup.
Al grup de Invictus vam treballar la dinàmica “Construïm la nostra Casa”. En petits papers, vam escriure el que volíem que hi hagués dins de la nostra casa comunitària: aprenentatge, motivació, companyonia, harmonia, felicitat… i també allò que volem deixar fora: conflictes, edatisme, censura… Va ser un exercici que va deixar clar quins valors ens defineixen i com és de positiu l’ambient que tenim i volem seguir cuidant.
També vam presentar les activitats programades per aquest trimestre i, com sempre, van sorgir noves idees dels i de les participants: sortides culturals, visites guiades per les masies de Cornellà, anar al cinema en grup, o fins i tot experimentar amb tecnologies d’intel·ligència artificial per aprendre’n i després compartir-ho amb la resta.
I una novetat molt especial: hem iniciat una nova comunitat pre-SeniorLab, formada per un grup de dones molt actives i amb una empenta contagiosa. A la primera trobada van fer la dinàmica “Objectes i paraules” i es van presentar a través d’objectes ben curiosos (un patet de goma, una bobina de fil, un pinzell…). La sessió va estar plena de rialles i reflexions positives. Tot seguit es van endinsar en el món digital amb Canva, creant comptes i provant plantilles i eines amb molta agilitat. Ara tenen el repte de posar nom a la seva comunitat i proposar un primer projecte. I una altra molt bona notícia és que tenim a la comunitat Abril, alumna del grau en pedagogia, que en aquests moments realitza les pràctiques al SeniorLab, estem molt contents per les sinergies que estan sorgint entre el grup i ella.
A tots els grups, el més valuós és l’esperit de col·laboració: cadascú aporta la seva experiència, idees i creativitat. A més, aquest curs fem un pas endavant i repartim rols dins la comunitat: hi haurà qui organitzi activitats, qui busqui recursos o qui faci de pont entre projectes. Totes aquestes petites peces sumen i ens ajuden a fer créixer la comunitat.
El SeniorLab segueix creixent i evolucionant. Hem començat el curs amb il·lusió, amb cares noves i amb projectes que prometen bons moments i molts aprenentatges compartits.
Ahir a SeniorLab vam viure una jornada plena d’aprenentatge i empoderament digital. En el marc del cicle d’estiu “Com fer tràmits digitals segurs a la xarxa”, ens vam endinsar en el món dels tràmits electrònics amb les administracions públiques i serveis privats, tot reforçant la nostra seguretat en l’entorn digital.
Per començar… Què és un tràmit digital?
Vam descobrir que un tràmit digital és qualsevol gestió que podem fer en línia sense necessitat d’anar presencialment a cap oficina. Tant si volem renovar la targeta sanitària europea, com accedir als serveis de l’IMSERSO o fer gestions amb l’ajuntament, tot es pot fer des de casa… sempre que sapiguem com fer-ho i com protegir-nos.
Identitat digital i seguretat: claus per navegar amb confiança
Amb exemples pràctics i clars, vam aprendre a utilitzar sistemes d’identificació com el certificat digital, el DNI electrònic o la Cl@ve Mòbil, eines que ens obren la porta a una administració àgil i eficient. També vam parlar de la Carpeta Ciutadana, un espai personal on consultar notificacions, gestionar cites i fer seguiment d’expedients amb facilitat.
La sessió va destacar la importància de protegir les nostres dades: crear contrasenyes robustes, identificar webs segures amb HTTPS, i no compartir informació personal amb tercers. Vam veure casos reals de phishing, estafes per correu o webs falses, i vam debatre com detectar i evitar aquests riscos.
Mitjançant jocs com el Kahoot!, vam repassar conceptes clau de manera amena. I a través d’una activitat pràctica, vam identificar tràmits públics i privats que molts de nosaltres fem o podríem fer: des de demanar cita a l’ambulatori fins a comprar per Amazon o canviar de tarifa telefònica.
Com en cada sessió de SeniorLab, el millor de tot va ser compartir. Totes les persones participants vam aportar experiències, preguntes, i —el més important— molta curiositat. Ens vam adonar que la tecnologia no és només per a la gent jove: també pot ser una aliada per fer-nos la vida més fàcil, si l’entenem i l’utilitzem amb criteri.
Ens quedem amb una cosa clara: “Ser digital no és una qüestió d’edat, sinó d’actitud.”
Seguirem creixent, aprenent i fent pinya. Perquè a SeniorLab, la tecnologia es viu amb seny i amb ganes de compartir.
A SeniorLab aquest estiu no ens aturem. Amb la mateixa il·lusió i curiositat de sempre, hem obert una nova sessió del nostre Tecno estiu 2025, i aquesta vegada hem posat el focus en una eina que molts ja hem començat a escoltar, però que pocs coneixem a fons: els assistents d’intel·ligència artificial.
Per començar… què és realment la intel·ligència artificial?
Abans de posar-nos en acció, vam reflexionar plegats sobre què vol dir “intel·ligència artificial”. Aprendre, raonar, percebre, prendre decisions… són capacitats que sovint associem a les persones, però que avui dia també poden simular les màquines. Ens vam adonar que ja vivim envoltats d’aplicacions d’IA en molts àmbits: des dels aspiradors robots fins a les recomanacions de sèries, passant per xatbots d’atenció al client, filtres a les xarxes o vehicles autònoms.
Però… què és exactament un assistent virtual?
Els assistents d’IA —com la Siri, Alexa o el Google Assistant— són eines que entenen el nostre llenguatge (tant escrit com oral) i ens poden ajudar amb moltes tasques diàries. A través d’exemples clars i activitats guiades, vam veure com aquests assistents poden:
Estalviar-nos temps
Posar alarmes o recordatoris
Fer llistes de la compra
Cercar informació a internet
I fins i tot controlar les llums de casa
Una sessió plena de pràctica i bon humor
Amb el suport de l’equip dinamitzador, vam fer tres activitats centrades en l’ús pràctic dels assistents virtuals:
Crear les nostres pròpies rutines: Aprendre com programar accions automàtiques amb una sola ordre (“Bon dia”, per exemple).
Activar l’assistent de Google: Des de demanar l’hora fins a fer preguntes com “Quin temps fa avui?”
Configurar-lo al nostre dispositiu i entendre les possibilitats de personalització que ofereix.
Tot plegat va ser molt intuïtiu i, sobretot, molt divertit. Ens va encantar descobrir com aquests assistents poden adaptar-se als nostres hàbits i oferir-nos respostes útils i ràpides.
També vam parlar de seguretat
Com tota eina digital, els assistents d’IA tenen riscos. Per això vam dedicar una part important de la sessió a entendre com protegir la nostra privadesa i dades personals:
Evitar compartir informació sensible
Llegir bé les condicions d’ús
No donar per certa qualsevol resposta que ens doni la màquina
Aprenent, compartint i creixent en comunitat
El més enriquidor de tot, com sempre, va ser l’intercanvi entre les persones participants. Cadascú va aportar dubtes, coneixements previs, i moltes ganes de seguir descobrint com aquestes tecnologies poden millorar el nostre dia a dia sense deixar de banda l’esperit crític.
A SeniorLab, aquest estiu volem continuar aprenent tecnologies, perquè el saber no ocupa espai.
Seguim construint un espai on la tecnologia no sigui una barrera, sinó una porta oberta al benestar, l’autonomia i el coneixement compartit.
Aquest dimarts hem donat el tret de sortida al Tecno estiu amb una proposta molt especial: apropar el món de la intel·ligència artificial a les persones grans. I no només per entendre com funciona, sinó per viure-la, experimentar-la i, sobretot, compartir-la en comunitat.
Gràcies a la col·laboració amb l’equip d’Edulab, vam viure una sessió plena d’activitats dinàmiques, jocs, reptes i reflexions que ens van fer veure la tecnologia amb uns altres ulls. A SeniorLab, creiem que l’aprenentatge no té edat i que la curiositat és una força poderosa per seguir creixent.
Jugant per entendre la IA
La primera part del taller va començar amb un Kahoot molt entretingut: havíem d’endevinar si certes imatges, músiques o vídeos estaven creats per persones… o per intel·ligència artificial. La sorpresa i els debats no van trigar a aparèixer. Aquest joc ens va fer pensar sobre com la IA pot imitar l’art humà i com pot arribar a confondre’ns. Però també ens va ajudar a parlar sobre els seus límits, els seus errors (les famoses “al·lucinacions”) i els seus possibles biaixos.
Crear, entrenar i comprovar
A la segona part del taller ens vam posar mans a l’obra amb dues eines molt accessibles i potents: Teachable Machine i Playground Raise.
L’objectiu? Entrenar un model d’IA perquè aprengui a diferenciar aliments saludables i no saludables. Amb un munt de targetes il·lustrades, vam fer més de 50 fotos per cada categoria i vam ensenyar a la màquina com reconèixer fruites, peixos, pastissos o refrescos. I va funcionar! A través de la càmera, el model reconeixia les imatges i responia amb un missatge segons si era un aliment sa o no.
Després vam portar aquest model al programa Playground Raise, una eina de programació per blocs, on vam comprovar que el nostre entrenament havia donat resultat. L’emoció d’aconseguir que una IA respongui segons el que li hem ensenyat és difícil de descriure… però molt satisfactòria!
Al plató: entrevistes, reflexions i nous rols
La tercera i última part del taller va tenir lloc al plató del Citilab, i va ser, sens dubte, una de les més especials. Amb el suport tècnic d’en Tirs, vam repartir-nos en diferents rols (realització, càmera, presentació, entrevista) i vam enregistrar vídeos on vam explicar què havíem après, com ho havíem viscut i què en pensàvem de la IA.
Van sorgir reflexions molt interessants sobre el futur, el paper de la tecnologia a la vida quotidiana i com aquestes eines poden influir en les noves generacions. Va ser un espai per expressar-nos, escoltar-nos i posar en comú idees que ens connecten.
Una comunitat que aprèn i comparteix
El Tecno Estiu a SeniorLab no és només un taller: és una porta oberta a nous coneixements, una excusa per retrobar-nos i, sobretot, una demostració que les persones grans també tenen molt a dir i a fer en l’àmbit tecnològic.
Seguirem aprenent, experimentant i creant en comunitat, amb ganes de continuar fent créixer aquest espai d’intercanvi i de curiositat compartida.
Aquest juliol, aprèn i experimenta amb la tecnologia a Citilab!
Farem un taller adreçat a persones grans amb ganes de descobrir, provar i preguntar!
ESTIU TECNOLÒGIC PEL SENIORLAB
– T’agradaria entendre com funciona la intel·ligència artificial?
– Vols entrenar el teu propi model o fer tràmits digitals amb seguretat?
Aquest estiu volem continuar aprenent tecnologies, perquè el saber no ocupa espai. Vine a passar un matí diferent, entretingut i útil! Et proposem 3 dimarts plens d’aprenentatges pràctics i acompanyats:
Dimarts 8, 15 i 22 de juliol d’11 h a 13 h (la primera sessió comença a les 10 h),
La trobada d’avui ha estat especialment enriquidora. Hem tingut l’oportunitat de compartir l’activitat amb l’alumnat de l’Institut Francesc Macià, en una sessió marcada pel diàleg entre generacions. En aquesta ocasió, l’objectiu era reflexionar sobre el patrimoni industrial de Cornellà des d’una perspectiva transversal, utilitzant una fitxa de preguntes que ens ha permès explorar oficis del passat, del present i del futur, i debatre sobre els valors que es guanyen o es perden amb la transformació d’aquests treballs.
La sessió ha començat amb una presentació del projecte SeniorLab, després de la qual hem dialogat sobre el concepte de patrimoni: què és, per què és important per a les societats i com podem contribuir a preservar-lo. Tot seguit, he llançat una pregunta als joves: Coneixeu algun ofici antic que hagi desaparegut o que avui sigui difícil de trobar? Les respostes no han trigat a arribar: paleta, sabater, fuster… han estat alguns dels oficis esmentats.
Després, hem preguntat als sèniors com s’imaginaven els treballs del futur. Les respostes han girat, en la seva majoria, al voltant de conceptes com ara “digital”, “intel·ligència artificial” i “tecnologia”.
Per fomentar la interacció, he proposat que es formessin grups mixtos entre joves i sèniors. Al principi ha costat que els estudiants es moguessin, així que he demanat als sèniors que fossin ells qui s’acostessin a formar parelles. Finalment, hem aconseguit constituir sis grups de treball, formats per dos sèniors i uns quatre estudiants cadascun.
A cada grup se li ha lliurat una fitxa amb preguntes que guiaven la reflexió:
Quin ofici coneixes que hagi desaparegut o canviat molt? Tria un ofici.
Què creieu que es perd si aquest ofici desapareix del tot?
Com us imagineu aquest ofici en el futur? Tornarà? Serà diferent? Potser robotitzat, ecològic, digital…?
Abans d’acabar, he proposat un últim repte: Si haguéssiu de triar una sola paraula que defineixi com hauria de ser la feina del futur, quina seria?
Les paraules que han sorgit han estat tan diverses com significatives: digitalització, ètica, innovació, ben pagada, no automatitzada.
Hem donat temps perquè cada grup pogués debatre amb calma. Els intercanvis han estat intensos i compromesos: s’ha parlat de l’impacte de les noves tecnologies, de la importància de l’esforç, del valor d’estudiar i, sobretot, de no perdre el pensament crític ni el criteri propi en un món cada vegada més automatitzat.
Per concloure, hem compartit les nostres reflexions finals formant un gran cercle. Cada persona ha expressat què li havia semblat la sessió i què n’havia après. Ha estat un tancament emotiu per a una jornada que ha demostrat, una vegada més, que el diàleg entre generacions no només és possible, sinó necessari.
