Treball realizat per: Ana Lopez – Blog: https://colordonyana.wordpress.com/
Article: Dolors Solano
En el treball de “Artistes a l’ombra”, m’agradaria parlar sobre una ruta que vaig fer el 2014 anomenat “Dones d’Avantguarda” – Creadores del s. XIX – XX.
En aquesta vaig tornar a reprendra de nou la figura de la meva estimada escriptora Mercé Rodoreda, molts de vosaltres la coneixeu, així com una de les seves emblemàtiques novel·les: La Plaça del diamant o La Colometa.
Descripció curta del personatge per Viquipèdia:
“La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un periode de la història especialment cruel. Igual que altres dones, la Colometa veurà marxar i morir a els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.
Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d’aquesta dóna davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge “.
Un dels primers indicatius de renúncia ve amb l’acceptació que el seu marit li canviï el nom i en lloc de Natalia, passa a cridar-la Colometa. Una forma subtil de dominació i anul.lació.
Però al llarg d’aquest recorregut no només es va parlar de Mercé Rodoreda, sinó que vaig descobrir altres artistes les quals van treballar a la zona de la Vila de Gràcia.
En aquest lloc van obrir els seus tallers, van viure o van començar les seves activitats artístiques, dones de la talla de:
* Margarida Xirgu (1888-1969) – Actriu
* Lluisa Vidal (1876-1918) – Pintora
* Remei Baró (1913-1963) – Pintora
* Mercé Rodoreda (1908-1983) – Escriptora
* Rosario Sánchez (1919-2008) “La Dinamitera” – Revolucionària
* Laura Albeniz (1890-1944) – Pintora
El moment polític i social que els toca viure, les obliga a exiliar-se, provocant amb això que passin a ser oblidades i no reconegudes a la seva terra.
Van lluitar per fer-se un lloc en una societat fortament dominada pels homes, dones artistes que han treballat a l’ombra dels seus pares, germans i parelles, atribuint-se el treball d’elles com a propi i en molts casos veient-se obligades a la utilització del pseudònim.
Aquestes dones i moltes més van trencar motlles i van saltar barreres, els hem d’agrair la seva lluita per anar obrint camí, els devem la llibertat de la qual gaudim actualment, però encara queda molt camí, hem de lluitar per totes les dones que encara avui pateixen repressió .
